Començà en 2018 amb 49 municipis i una convicció: que cap poble hauria d'enfrontar-se sol al problema de la violència contra les dones. Set anys després, la Xarxa de municipis contra la violència masclista de la Diputació de València ha aconseguit una dimensió que pocs projectes institucionals poden presumir: 250 ajuntaments, 15 mancomunitats i el Consorci Pactem Nord, amb una cobertura que arriba ja al 97% de la població de les comarques valencianes.
La xifra es confirmà en la tretzena Assemblea de la Xarxa, celebrada en un escenari tant carregat d'història com de simbolisme: el convent caputxí de la Mare de Déu dels Àngels d'Alberic, un edifici del segle XVIII que estigué abandonat pràcticament un segle i que ha sigut rehabilitat recentment com a espai sociocultural. En este marc, l'assemblea aprovà la incorporació de cinc nous membres: els municipis d'Estubeny, Simat de la Valldigna, Tuéjar i Fortaleny, juntament amb la Mancomunitat de la Safor.
De 49 a 250: una expansió sense precedents
El creixement de la Xarxa en només set anys resulta difícil d'ignorar. Més que duplicada en nombre de municipis, la iniciativa s'ha convertit en una de les estructures de col·laboració interadministrativa més àmplies de tota la província. I no és un esforç gratuït: la província de València registrà en 2025 un total de 13.844 denúncies i 12.573 víctimes de violència de gènere, en un context autonòmic que situa la Comunitat entre els territoris amb major incidència del país. Davant d'eixes dades, la pregunta no és si té sentit una xarxa així, sinó com és possible que encara queden 16 municipis fora.
La vicepresidenta primera de la Diputació i responsable de l'àrea d'Igualtat, Natàlia Enguix, fou directa al respecte durant l'assemblea:
"La Xarxa avança, no ha deixat d'avançar. Començàrem en 2018 amb 49 municipis fundadors i hui comptem amb 250 ajuntaments i 15 mancomunitats, molt prop del cent per cent de la província al qual ens agradaria arribar" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València
Enguix també situà el significat polític de pertànyer a la Xarxa: no és un segell honorífic, sinó una assumpció explícita de responsabilitat. Formar part implica comprometre's amb la prevenció, la detecció i l'acció local davant del que descrigué com "la manifestació més cruel de la desigualtat entre homes i dones".
Els diners, multiplicats: de 700.000 euros a milió i mig en un any
Les paraules tenen més pes quan van acompanyades de pressupost. La Diputació ha passat de destinar 700.000 euros a les ajudes de la Xarxa en 2024 a 1,5 milions en 2025, més del doble en un sol exercici. El resultat és concret: les ajudes per a la Xarxa han passat de 700.000 euros en 2024 a milió i mig este any, i la resposta dels municipis ha sigut proporcional: 244 sol·licituds presentades, de les quals 235 foren aprovades per a finançar campanyes de prevenció, sensibilització, atenció a víctimes i accions d'inserció laboral per a dones en risc d'exclusió social.
La xifra no és menor. Que 235 ajuntaments hagen demanat activament eixos fons indica que la Xarxa no és un aparador institucional, sinó una ferramenta que els municipis utilitzen.
"L'èxit és el que aconseguim evitar"
El president de la Diputació, Vicent Mompó, obrí la jornada amb una reflexió que mereix atenció precisament perquè va a contracorrent del discurs habitual en els actes institucionals. En un moment que les dades de l'Observatori contra la Violència de Gènere reflectixen un descens en el nombre de denúncies i víctimes a la província, Mompó rebutjà qualsevol temptació d'autocomplaença:
"No aspirem a millorar les estadístiques sinó a que deixen d'existir, perquè l'únic objectiu moralment acceptable és la violència zero" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
Mompó també oferí una lectura de fons sobre la naturalesa del problema: la violència contra les dones no sorgix del no-res, sinó que "es construïx lentament sobre la desigualtat, la indiferència, els prejudicis, el control i el silenci". I enfront d'això, la resposta no pot ser reactiva. Els ajuntaments, subratllà, "som la primera porta a la qual toquen els que necessiten ajuda, i els que convertim les grans lleis en respostes concretes".
Bones pràctiques des dels pobles
L'assemblea no es limità als grans discursos. Una taula de bones pràctiques reuní representants d'Ayora, Requena, Palma de Gandia i Alberic per a compartir experiències reals. L'exemple d'Ayora resultà especialment cridaner: l'agent d'Igualtat del municipi descrigué la instal·lació d'uns telèfons antics que els veïns podien escoltar testimonis reals de víctimes de violència masclista i els seus familiars. Una forma de fer visible el que massa vegades roman en silenci.
L'alcalde d'Alberic, Toño Carratalá, exercí d'amfitrió en l'espai que el seu municipi ha recuperat per a ús col·lectiu, i no ocultà el seu orgull per acollir un acte d'estes característiques en un edifici que durant dècades no fon més que un testimoni de l'abandó. La seua reflexió final sobre el consens polític que envolta la Xarxa —"per damunt de les diferències lògiques que puguen tindre en el dia a dia"— apunta a alguna cosa que val la pena subratllar: en este àmbit, almenys, la disputa partidista pareix cedir davant l'evidència.
A Espanya, segons el Consell General del Poder Judicial, en 2024 una dona fon assassinada per violència masclista cada 7,6 dies, i un 25% d'eixes morts ocorregueren en localitats de menys de 25.000 habitants. Són precisament eixos municipis xicotets, on tot el món es coneix i el silenci pesa més, els que esta Xarxa tracta d'abastar. Que només queden 16 fora ja és un avanç extraordinari. Que queden 16 continua sent raó suficient per a no parar.