Fa poc més d'una setmana, contra tot pronòstic inicial, tirava endavant la moció de censura contra Mariano Rajoy, la primera moció de censura que es guanya de totes les presentades des de l'aprovació de l'actual Constitució. Si fa un mes, algú ens haguera plantejat la possibilitat que Mariano Rajoy fóra substituït per Pedro Sánchez en la Presidència del govern, l'haguérem negat.
Encara que és cert que a moltes ens ha semblat una excel·lent notícia, no és menys cert que la mateixa és el resultat de la constatació de la corrupció dins del Partit Popular i pel Partit Popular. La Sentència del cas Gürtel és demolidora condemnant al PP a pagar una multa de 245.000 euros com a partícip a títol lucratiu per la seua implicació en els primers anys d'activitats de la trama corrupta.
El PP va guanyar les eleccions generals en el 2016, ja llavors era un partit amb innombrables imputats en les seues files i d'altres condemnats per corrupció i així i tot va seguir guanyant.
El ministre de Defensa alemany, Karl Theodor zu Guttenberg va dimitir en 2011 després de ser acusat de plagiar part de la seua tesi doctoral, no obstant això el President de govern espanyol no ha sigut capaç de dimitir ni amb una Sentència demolidora que afirma en els seus fets provats l'existència en el PP d'una "estructura financera i comptable paral·lela a l'oficial" de la qual van eixir fons per a "membres rellevants del partit", i si açò no ens semblara suficient greu, també arreplega la falta de credibilitat del testimoniatge oferit en el judici per l'expresident del govern. Però Mariano Rajoy no va dimitir, es va limitar a afirmar que tot l'havia fet bé, van tenir la desvergonya, a més, de dir que solament eren culpables d'haver tret un país avance, seguint amb la seua política de negar evidències, burlant-se, una vegada més, de la ciutadania. Indigne totalment d'un país democràtic.
Per açò va guanyar la moció de censura, perquè fins i tot per a alguns els fets eren ja massa escandalosos, perquè permetre que davant tals evidències el PP seguira al capdavant de la prefectura del govern suposava deixar massa exposat a l'exterior les clavegueres d'aquest Estat, encara que ja hi havia motius més suficients perquè no haguera ostentat la presidència fa dos anys. Ja no es podia aguantar més, era una qüestió d'higiene democràtica.