Lucía Beamud

Opinió

Ho podem evitar

Regidora d'igualtat de l'Ajuntament de València

Guardar

La regidora Luicía Beamud en la presentació de la campanya 25N
La regidora Luicía Beamud en la presentació de la campanya 25N

Aura, María, Concepción, María Alice, Mª del Carmen, Mª de la Cruz, Jordina, Paula, Mª del Pilar, Mª Soledad, Warda, Sulay Betty, Lucía, María Teresa, Carolina, Nicoleta Clara, Alla, Katherine Mary Bereton, Rocío, Alicia, Consuelo, Mª Africa, Susanny, Hazna, Johana Andrea, Mª de los Ángeles, Inmaculada, Luisa Amelia, Amal, Oxana, Pamela, Mª del Carmen, Antonella Abigail, Mª del Pilar, Boucha, Mª Mónica, Erika, Mª Isabel.

En el que portem d'any 48 dones han sigut assassinades segons reconeix el Consell de la Dona. Escric els seus noms perquè els números deshumanitzen. Perquè darrere de cada un d'elles hi ha una dona, amb un nom, amb una història. Amb un futur i uns somnis furtats... Perquè abans va morir la seua ànima a causa de la violència psicològica.

Els números deshumanitzen, però també ens ajuden a ser conscients de la magnitud de la tragèdia, de la gravetat del problema. Des que començaren a compatibilitzar en 2003 són 1.118 dones assassinades i 44 xiquetes i xiquets. Molt més que el terrorisme d’ETA.

La violència contra les dones existeix, és estructuralment i malauradament està instaurada en la nostra societat, per això cal estar unides per a combatre-la. Demà, 25 de novembre, és el Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones, un dia per cridar ben fort que ja hi ha prou, que és responsabilitat de totes i tots acabar amb les agressions, físiques i psicològiques contra les dones.

Des de l'àrea d'Igualtat de l'Ajuntament de València hem preparat la campanya "La Violència Masclista: Veure-la per a Véncer-la", una iniciativa que posa en relleu la necessitat d'identificar les actituds masclistes per a acabar amb elles. La campanya inclou una sèrie d'activitats que tenen com a objectiu denunciar la violència contra les dones, però, també, reconéixer el treball que es fa des de diversos sectors per combatre-la i celebrar allò que a poc a poc anem aconseguint.

Els assassinats són la màxima expressió de la violència masclista. La part més visible. Però darrere hi ha molt de patiment, molta violència invisible. Inclús moltes vegades legitimada i acceptada socialment: humiliar, ignorar, culpabilitzar, el control, la publicitat sexista, la invisibilització de la dona, el llenguatge sexista, els micromasclismes... L'erradicació de la violència masclista no pot aconseguir-se sense abordar les actituds socials que la toleren o la justifiquen. Exigeix un canvi en la cultura, les actituds i els comportaments masclistes que la fomenten.

Les violències masclistes no són una xacra. Una xacra és allò que no es pot evitar, que cau com una llosa sobre nosaltres. I sí, em negue a què no es puga canviar res. Cal el compromís de totes, de tota la societat.

Això demana rebutjar contundent cap a qualsevol discurs que negue l'existència de la violència masclista: que pose en dubte que té el seu origen en una societat patriarcal; que fomenta les relacions de superioritat exercides durant anys. La violència masclista constitueix una violació dels drets humans i xoca frontalment en el principi d'igualtat de tracte. Cal, per tant, un rebuig unànime cap als discursos negacionistes.

Argumentar que la violència masclista no existeix i que ha de ser contemplada al mateix nivell que qualsevol violència, és posar en tela de juí tots els avanços en matèria d’igualtat.

Per això cal un compromís real per a acabar en tot això. Sense posicions tíbies, que miren cap a un altre costat enfront d'estos discursos. Cal continuar amb la senda encetada amb el Pacte d'Estat.

Lucía Beamud, regidora d’Igualtat i Polítiques de Gènere i LGTBI

Destacats