monica alvaro

Opinió

Un engany que ix molt car

Guardar

La societat valenciana ix al carrer en el 25N. Imatge de Xisco Navarro
La societat valenciana ix al carrer en el 25N. Imatge de Xisco Navarro

Escric este article des del meu escó de les Corts mentre se m’entortellen els budells en escoltar als negacionistes de la violència de gènere posar el crit al cel perquè augmenten les violacions grupals.

A les Corts cal parlar de l’actualitat, i l’actualitat desgraciadament passa per les violacions grupals de Burjassot i del meu poble, de Vila-real. Els mateixos que fa cinc minuts han dit que les dones fan denúncies falses per violència de gènere, continuen cridant des de la trona. I són els mateixos demagogs que defenen un PIN parental per evitar que els i les nostres joves tinguen educació afectiu sexual a les escoles, educació que ha de donar-se en les cases i els col·legis, perquè l’un sense l’altre no fan res, i sense educació afectiu sexual, ens anem al clot i seguirem lamentant víctimes en un futur. Quin bucle més perillós i quanta estupidesa hem d’aguantar en un respectuós silenci que se’ns exigeix a les persones que seiem als escons.

I per descomptat, són els mateixos que neguen la violència de gènere. Tinc ganes de cridar PROU, cada volta que escolte eixos discursos, m’entren ganes de cridar, de cridar ben fort que no tenen ni idea què és una vida truncada per una violació, si no saben que les xiquetes que han estat violades pel simple fet de ser dones, no passaran ni un dia de les seues vides en què no rememoren el dolor, la humiliació i la por que els han ficat al cos de per vida. Però no pensen en les víctimes, no les veuen, no existeixen.

I mentre intoxiquen l’aire de l’hemicicle amb soflames masclistes i xenòfobes, jo no puc parar de pensar en les xiquetes de Burjassot o la xica de Vila-real i en la manca de protecció que trobaran en la jurisprudència actual.

Molta gent no ho sap, els exaltats que estan parlant al faristol ni ho saben ni ho volen saber, però les dones que han sigut violades no podran anar a un jutjat especialitzat i amb formació en violència masclista. No podran demanar una ordre d’allunyament i no podran ni tan sols demanar els permisos previstos per a les víctimes de violència de gènere per rebre assistència psicològica perquè “legalment” no ho són. No, no ho són. Tot i que l’únic motiu que ha portat a les bèsties a violar-les siga el fet de ser dones, no són víctimes de violència de gènere perquè la llei diu que no existeix ni ha existit una relació “d’afectivitat entre víctima i agressor”, condició sine qua non per a admetre la denúncia en un jutjat de violència de gènere i perquè actuen els mecanismes de defensa que la llei preveu.

Som moltes les persones que hem demanat la revisió de la llei, la inclusió de les violències sexuals o la violència vicària com a violència de gènere. Però malgrat que s’està intentant en la Llei del Sí és Sí, hui per hui la resposta encara és NO i els canvis legislatius són mortalment lents.

Així, que mentre que com a legisladora accidental pense i repense en com protegir a estes xiquetes, com previndre estes violències que patim pel fet de ser dones, la conjura dels necis que s’aferra a l’última fila de les Corts Valencianes,  continua el seu discurs afirmant que no existeix violència de gènere, que les dones tenim igualtat efectiva a tots els nivells, que allò que per a mi és protecció, per a ells són privilegis, i que qui volem avançar i legislar estem “imbuïdes pel gènere i buscant la divisió de la societat”. I a més, unes quantes senyories de la dreta de Feijoo els fan l’ullet quan no els aplaudeixen buscant pactes electorals que passaran, òbviament, per llevar drets a les dones.

Em preocupen les dones que cada sis hores denuncien una violació a l’estat espanyol, i em preocupa que existint els mecanismes, una definició insuficient de què és la violència de gènere signifique incrementar el calvari d’estes dones. Em preocupen les causes d’estes violacions i em preocupa que el masclista que encara està bramant en la trona de les Corts puga enganyar a algú més. I que en eixe engany siguen les nostres filles les que paguen de per vida, i cruelment, totes les conseqüències.

Mònica Àlvaro,

portaveu de Compromís a la Comissió de Polítiques d’igualtat de Gènere i LGTBI

Destacats