Quan a penes quedaven unes poques setmanes per a celebrar el tercer aniversari del nou Govern de la Diputació de València que ficava punt i final a dècades de govern corrupte popular, la UDEF entrava al Palau de la Batlia. Una sèrie de contractes de l’empresa pública Divalterra són els causants d’una investigació judicial que es troba sota secret de sumari.
Malauradament el mal superior ja està fet: la imatge pública de la Diputació de València torna a estar en qüestió. Per a la meua sorpresa, no vam arribar a veure aquesta actuació policial durant els continuats anys de saqueig per part d’Alfonso Rus i la seua banda, un espectacle que personalment esperava que es produïra i pel qual vaig lluitar com a denunciant del cas Taula.
Siga com siga no puc evitar veure’m en l’obligació de deixar clares dues coses: la Diputació de València des de juliol de 2015 es gestiona de forma escrupolosa, transparent i equitativa; i els possibles errors i problemes venen d’una empresa pública que deuria haver-se liquidat des del principi.
Sóc conscient de que dir ara “vos ho vaig dir” queda lleig, però el ben cert és que no existia una altra alternativa viable que liquidar Imelsa i no conformar-se amb canviar-li el nom a Divalterra i intentar arreglar l’empastre anterior. Hi ha moments en la vida on una ha d’assumir que la millor opció és començar des de zero i la situació d’Imelsa ho requeria.
Imelsa/Divalterra no va ser mai una empresa pública a l’ús, no van servir mai principalment amb un objectiu de servei públic; aquesta estructura va ser creada i gestionada amb la única intenció de convertir-se en una agència de col·locació política i d’aconseguir finançament irregular per al partit de torn.
I en tant que pense que la herència era massa pesada com per a reconduir-la, no puc responsabilitzar completament als meus companys del PSPV i Compromís pels possibles errors comesos en el seu intent de canviar les coses, però sí puc i els responsabilitze de no haver tingut la valentia de dur endavant el seu procés de liquidació, tal i com vam demanar des d’EUPV i València en Comú.
Ara el gran mal està fet, la credibilitat de la institució està qüestionada de forma injusta i l’única forma de capgirar aquesta situació és fer allò que ja es deuria haver realitzat fa ara tres anys: dissoldre definitivament Divalterra i enterrar el seu negre llegat per sempre.
Així ho exigírem des d’EUPV i així ho exigim ara –amb més força– si cap dins de la nova etapa que s’obri ací i ara. Estem a temps de corregir els errors i tancar la legislatura del canvi amb garanties i solvència. Encara podem reconduir la situació per poder dirigir-nos a la ciutadania valenciana i prometre’ls que l’obscuritat que va instal·lar el Partit Popular de Rus a la Província de València s’ha acabat per sempre.