XAVIER RIUS

Opinió

Contra l'interés general, pel benefici d'uns pocs

Guardar

Xavi Rius, Diputat de cultura de la Diputació de València
Xavi Rius, Diputat de cultura de la Diputació de València

Estem escoltant ja diverses propostes polítiques per la campanya electoral que tenim en marxa. La majoria de partits ja diuen les seues. Tots?, no, la majoria. El partit dels fitxatges mediàtics (el de l’astronauta, el seleccionador de bàsquet, etc. no, l’altre), després de les respostes a les primeres entrevistes de “sus motivos tendrán para infrafinanciar a los valencianos” o “eso que me pregunta, no sé, lo tengo que mirar”, ja sols insulta, avisa de la fi del món (que ens vindrà des de Catalunya) o senzillament ens diu que la resta som “nacionalistes” i ens ho diu envoltat de banderes espanyoles, cantant l’himne d’Espanya acompanyat de Marta Sánchez i dient que sols s’ha de parlar en espanyol... li diu el mort al degollat.

Del partit eixe que reprodueix l’argumentari, el discurs i les formes del partit nazi alemany dels anys 30, no diré res.

Sí que parlaré d’aquells partits o més concretament d’aquestes propostes que fan de; reduir impostos, subvencionar els “concerts” sanitaris i mèdics, incentivar les pensions mixtes, fomentar “la llibertat d’elecció” en molts serveis bàsics, etc.

Aquestes mesures o redueixen els diners destinats als serveis públics (al derivar-los als concerts) o senzillament redueixen el total dels diners públics existent per mantindre els serveis essencials, al cap de poc temps, hi ha menys i pitjors serveis públics.

Eixa és la realitat a curt o mitjà termini. Veiem com no es poden incrementar les freqüències del metro o autobús perquè no hi ha diners per incrementar plantilles i vehicles, com les carreteres es deterioren, com hem de continuar pagant peatges en les autopistes, com s’incrementen les llistes d’espera a la sanitat, com l’escola de la nostra filla té goteres que tarden a arreglar-se, com acaben implantar-nos el copagament farmacèutic, comencen a insinuar-nos la necessitat de pensions mixtes, etc.

I ara pensem a qui afecta aquest deteriorament de les condicions de benestar general. Als que guanyen molts diners? Eixos que es poden pagar serveis privats? Que es poden pagar desplaçaments on siga i en els millors transports privats? Que no necessiten pensions públiques perquè tenen la seua assegurança? O a aquelles persones, la majoria, que gastem, que necessitem, eixos serveis públics per viure amb plena normalitat?.

La realitat l’hem vista en Andalusia, la dreta, que representa realment a aquells que més tenen, en campanya promet “rebaixar impostos” i quan arriba a governar, una de les primeres mesures ha estat reduir el 3% d’IRPF... ALS QUE GUANYEN MÉS DE 120.000€! (els que guanyen entre 12 mil i 20 mil €, la majoria, res). Efectivament als que realment representa.

Un exemple, els diners de la dependència ixen del pressupost públic que es nodreix amb els impostos, menys impostos, menys diners per dependència!. Penseu que a una persona ingressos grans l’importa?, efectivament, no , ells tenen diners per pagar-se assistents sense problemes, però la major part de la ciutadania, necessita eixes ajudes per atendre a els seus essers més volguts.

La teoria diria que les persones que més necessiten els serveis públics més en contra han d’estar de les rebaixes d’impostos, menys haurien de votar a eixos partits que representen als rics. La pràctica haurà de ratificar-lo el pròxim 28 d’abril.

I que conste que no he parlat de si són partits que sistemàticament s’han dedicat a furtar-nos i a enriquir-se amb eixos impostos, que d’això, ja parlarà la justícia. Nosaltres a reclamar que ens retornen els diners.

@Rius_Xavier

Destacats