Segons un estudi de Grup Mútua Propietaris, un de cada quatre espanyols té mala relació amb el veïnat. I és que els conflictes veïnals són més habituals del que podem pensar, i desitjar. Per a començar, el 23% de les persones enquestades en este informe diu que rarament parla amb els veïns i les veïnes. El veïnat és, com se sol dir, una loteria? Què és el més important per a mantindre una bona relació? El programa de reportatges d'investigació d'À Punt, Zoom, oferix este dilluns 8 d'abril a les 22 hores, les claus per a aconseguir-ho i les conseqüències que patixen aquells que viuen porta amb porta i no se suporten.
L'equip de Zoom, encapçalat per la periodista Jose Sáez, mostrarà el cas d'una dona que ha patit insults i amenaces per part d'un veí, qui, fins i tot, ha arribat a incendiar, presumptament, els arbres que separen les dos propietats. Fins a on pot arribar un conflicte veïnal? Com regulen en altres països europeus el tema del soroll per a evitar conflictes veïnals?
Segons la Policia Local de València, en el rànquing de les causes que originen conflictes veïnals figura, en primer lloc, el soroll entre veïns, ja que en 2023 van mediar en 667 casos. Què pots fer si la teua veïna toca el piano més de 12 hores al dia? En segona posició, estan els problemes derivats de la convivència amb animals. En el programa, visitarem una finca en què la veïna del primer pis té a la seua casa més de 80 gats. En tercera, les obres i l'ocupació d'espais comuns i, en quart lloc, les terrasses i els bars.
Alguns conflictes veïnals han arribat a ser virals, com el famós cas de les veïnes de València, Isabel i Vicenta, conegut en tot el país gràcies a les xarxes socials, on dos dones que vivien una enfront de l'altra, es mostraven en plena guerra davant les càmeres de televisió. En Zoom analitzarem com i per què es va produir este conflicte.