Entre fervor, emocions, i també ambient festiu, València ha celebrat hui una de les seues festes més antigues: el Corpus Christi 2024. La també coneguda com a 'festa grossa' ha omplit els carrers de visitants, veïns i veïnes per a viure en primera persona actes tan multitudinaris com la cavalcada del Convit o la processó.
Este diumenge ha arrancat amb el repic de campanes des del Micalet i la tradicional missa pontifical en la catedral de València, i posteriorment s'ha realitzat el repartiment de pans beneïts a la porta dels Ferros, i a les 12.00 hores, entre altes temperatures, ha començat la Cavalcada del Convit.
La desfilada del 'Convit' es realitza des de l'any 1516 i suposa una crida a la ciutadania perquè assistisca a la processó de la vesprada. El representant de l'Església, el 'Capellà dels Roques', ha sigut l'encarregat d'iniciar la cavalcada amb el seu pregó pels carrers de València. A este personatge, que enguany ha encarnat Juanfran Barberá, després de la jubilació de Donís Martín després de més de 40 anys, li ha precedit la Guàrdia Municipal Muntada i diverses comparses.
Han obert la marxa les 'banderoles', seguides del 'Capellà dels Roques' i, després d'ell, les danses: 'La Moma', 'La magrana', 'Els cavallets o morets', 'Els llauradors', 'Els pastorets', 'Els arquets', 'Els turcs' i la 'Dansa de les vetes'. A continuació, ha sigut el torn per als 'Misteris': el de 'Adán i Eva', 'Sant Cristòfol i els pelegrins' i 'el Rei Herodes'.
Finalment, la 'Degolla' ha anat repartint al seu pas caramels i 'carxotades' a tots els presents, al mateix temps que des dels balcons dels carrers Cavillers i Avellanes els veïns han anat abocant els 'poals' (poals) plens d'aigua, en l'acció coneguda com la 'poalà'.
La desfilada ha seguit el seu recorregut habitual pel centre de la ciutat: ha començat en la plaça de Manises per a seguir pel carrer Cavallers, plaça de la Verge, carrer del Miquelet, plaça de la Reina, Cavillers, Avellanes i finalment la plaça de l'Almoina i el carrer Palau.
Els membres de la 'Degolla' han desfilat, tancant la desfilada, abillats amb vestits d'arpillera amb sinistres dibuixos, cenyidor de corda i amb corona de pàmpols, portant a les seues mans uns 'fuets', anomenats 'carxots' (carxots). La comparsa de la 'Degolla' forma part del 'misteri del rei Herodes' i representa el grup de soldats romans executors de l'orde del rei de degollar tots els xiquets de la ciutat de Betlem menors de dos anys.
Cal recordar que en la desfilada es representen diverses danses que tenen el seu precedent en les representacions i balls dels segles XV i XVI, escenificats damunt de les roques. Les danses de momos tenen un origen medieval i procedixen de França, mentres que a València apareixen en 1459 amb les entrades del rei Joan II i de la seua dona, mentres que la resta dels balls del Corpus responen a una "mentalitat barroca". La primera mostra es troba en la incorporació en 1589 i deslligada de les roques, 'nanos' i 'gegants'.
Cada any, xiquets i xiquetes de la ciutat representen les danses històriques de 'Els cavallets', 'Els arquets', 'Els pastorets' o 'La magrana', a les quals s'han incorporat més recentment les de Vetes, Guerrera i Cintes, 'Els llauradors' i 'Els turcs'.
La pólvora també ha format part de la festa i després de la cavalcada, a les 14.00 hores, la plaça de l'Ajuntament ha acollit el tret d'una mascletà a càrrec de Pirotècnia Valenciana, després de desplaçar-se a hui la mascletà suspesa per a la Crida per l'incendi de Campanar.
A les 16.30 hores ha començat el pas de les roques, mentres que a les 17.15 hores ha sigut el torn per a l'eixida dels carros de la murta i un quart d'hora després els 'gegants' i 'cabuts', la 'magrana' i la Moma, protagonista d'un dels balls més específics i antics de la festivitat del Corpus que simbolitza "el triomf de la virtut sobre els set pecats capitals".
A les 19.00 hores ha començat la processó formada per 300 personatges bíblics, que han eixit des de la Seu per la porta dels Apòstols, per a continuar per la plaça de la Verge, els carrers Cavallers, Tossal, Bosseria, Mercat, Maria Cristina i Sant Vicent, plaça de la Reina, Mar, Avellanes, Palau i la plaça de l'Almoina fins a la Catedral.