València es prepara per a acollir un dels majors esdeveniments esportius i culturals de la seua història recent: los Gay Games XII València 2026. Més de 7.000 persones ja han confirmat la seua participació i la ciutat espera l’arribada de desenes de milers de visitants de tot el món. Al capdavant de la gala inaugural estarà la drag valenciana Choriza May, artista internacional i sòlida ambaixadora de la cultura local. Parlem amb ella sobre orgull, vèrtig, llengua, referents i la responsabilitat —i l’honor— de dir al món: “Benvinguts a casa meua”.
València es prepara per a un dels majors esdeveniments esportius i culturals de la seua història recent. ¿Com sona açò dit des de la veu d’una drag queen valenciana com tu? ¿I com estàs vivint ser la presentadora de la gala inaugural?
És molt guai. Des de la meua drag sempre he utilitzat la plataforma per a promocionar València a nivell internacional. Ja es va vore quan vaig estar a RuPaul's Drag Race UK: jo deixava anar valencianades encara que a la BBC pensaren que era espanyol i no entengueren res (risas).
Això és una oportunitat preciosa per a ensenyar el que tenim: cultura, esport, identitat… Tenim un tresor. Que vinguen persones de tot el món i poder mostrar-ho m’encanta. És el que jo faig, però portat al món de l’esport.
Has actuat pel mig món, però este esdeveniment és a casa. ¿Què imposa més, un escenari a Londres o un estadi a València?
Et dic una cosa: només em pose nerviosa quan actue a casa. Quan estic fora em dona igual, llancem-me el públic que vulgues. Però ací hi ha una pressió extra. M’han triat per a representar el que significa València a nivell internacional… i açò intimida.
L’escenari imposa molt, clar, però també hi ha l’orgull de dir: “Benvinguts a casa meua”. És una barreja de vèrtig i emoció.
Quan te ho van confirmar, ¿què pensares primer: quin orgull o en quin embolic m’he ficat?
Les dues coses: quin orgull i en el que m’he ficat (risas). Jo ja coneixia els Gay Games, havia vist els cartells per la ciutat quan s’anuncià que venien. De fet, estava pensant a escriure’ls per a involucrar-me d’alguna manera… i se’m van avançar. Va ser molt bonic.
Per a qui no sàpiga què són els Gay Games, ¿com ho explicaríes?
És una altra manera de reivindicar tot el que som i fem com a col·lectiu. Tenim l’Orgull, associacions, xarrades… i els Gay Games visibilitzen algo que potser no s’associa tant al col·lectiu: l’esport.
És una forma molt sana i molt potent de generar impacte cultural en un àmbit tan gran com l’esport a nivell mundial.
En un context polític convuls, ¿és important ocupar espais?
Totalment. Esta és la clau: ocupar espais. Que estiguem en una gala inaugural a l’estadi del Levante és necessari. Hem d’estar en tots els llocs.
Jo mai m’he conformat amb els espais on tradicionalment se’ns ha relegat, com bars a les dues del matí. He volgut estar a televisió pública, en teatres com el Teatro Micalet… i ara als Gay Games. No podia ser en cap altra ciutat que no fóra València.
Els Gay Games inclouran esports molt d’ací com la pilota valenciana o el colpbol. ¿Et veus comentant-los?
No sé si de comentarista, però de reportera dicharachera segur. Fa poc vaig gravar un vídeo en un trinquet amb el president de l’associació de pilota del meu poble i és preciós vore com este esport ara es projecta internacionalment.
Molt respecte, això sí. Però por a un pilot no tinc, amb estes perruques vaig protegida (risas).
València rebrà a milers de persones de desenes de països. ¿Quina imatge t’agradaria que s’emportaren?
Que coneguen la ciutat més allà del turisme i la platja. Que se’n porten el record de la qualitat humana.
Jo he portat amics estrangers moltes vegades i el que més els agrada no és un monument, és el dia que venen a casa i el meu pare els fa una paella. Açò és el que marca la diferència: la germanor, la proximitat.
Vull que se’n vagen pensant: “Sí, hem competit, però quina bona gent eren”.
¿Veurem valencià, humor local i cultura popular a la cerimònia?
Dona-ho per segur, (risas). La gala serà en anglès i en espanyol perquè ve gent de tot el món, però per a mi és imprescindible que hi haja una part important en valencià. Estem en la nostra terra i tenim una llengua preciosa. I en l’actuació… més valencià que açò no hi haurà. Hi haurà icones. Vull que la gent descobrisca artistes valencians com Rosita Amores, que és la meua vedette favorita. Imagina: un estadi ple de gent de Mèxic, Canadà o Austràlia escoltant una travesti valenciana cantar temes de Rosita Amores. És un somni.
Quan s’apaguen els llums de la inauguració, ¿què t’agradaria pensar?
Que tot el món s’ha sentit inclòs. Si fem els Gay Games en un moment en què sembla que el món ha fet passos enrere, ho farem bé. Vull que la gent se’n vaja dient: “La promesa s’ha complert”. Que hagen viscut un petit oasi on la diversitat no és una promesa, sinó una realitat. Per això estic en este projecte. Perquè crec que és possible. I crec que ho serà.
