En el marc dels Preestrenos del Festival Antonio Ferrandis en els Cines Kinépolis de Paterna, parlem amb Cesc Gay, que presenta La meua amiga Eva. El director nos conta com naix esta història, quins reptes planteja i com afronta el paper la seua protagonista.
Per què has elegit a una dona de 50 anys com a centre de la pel·lícula?
Feia molt de temps que tenia ganes d’escriure sobre una dona. Estava un poc cansat d’escriure sobre hòmens. He fet moltes pel·lícules sobre la masculinitat, els sentiments dels hòmens… i m’apetia canviar de punt de vista. Vaig començar a pensar quina història volia contar i m’atreia eixe tipus de dones que, sense un motiu aparent, s’atrevixen a donar passos tan importants en la seua vida. Com diu Nora en les entrevistes, deixar a Juan Diego Botto no és fàcil [riu], perquè és molt interessant i molt guapo, però eixe precisament és el repte de la pel·lícula.
Com ha sigut treballar amb Nora Navas?
Molt bé. Nora és amiga meua i això ajuda molt. Era conscient que esta era una pel·lícula molt difícil de fer amb algú amb qui no hi haguera confiança. A més, Nora té un registre molt especial, pot ser molt dramàtica però també molt còmica. I no és gens fàcil trobar eixe equilibri, perquè la pel·lícula es mou entre la comèdia i el drama. Si agafes una actriu massa còmica, se’t queda curta en els moments dramàtics. I si agafes algú molt intens, després no funciona en la comèdia. Nora té eixa barreja que necessitàvem.
He llegit que l’origen de la història ve d’una experiència real d’una amiga teua.
Sí, de diverses. Una amiga meua vivia en pisos, una altra me contà que havia deixat a la seua parella i que simplement volia tornar a enamorar-se. Jo pensava: “Estàs boja”. No era que volguera tindre una aventura passatgera, era algo més profund. I em pareixia una valentia enorme. Amb 50 anys moltes dones entren en etapes molt marcades, amb pressions socials, fills adolescents… I em resultà interessant explicar que, inclús en eixe moment, hi ha dones que decidixen trencar i començar de nou.
Creus que si el protagonista haguera sigut un home la història funcionaria igual?
No. Jo crec que un home en eixa situació normalment el que fa és buscar una aventura. Els tios són així: tenen un embolic i després, potser, s’enamoren, però no és l’habitual. A més, solen tornar a casa perquè és més còmode. Són dinàmiques diferents. En canvi, quan una dona dona un pas com el d’Eva, s’expon molt més i té un altre rerefons.
En la pel·lícula hi ha també una part de crítica social.
Sí, clar. Quan ella expressa que ja no vol estar amb el seu marit, pareix que tot el món li exigix explicacions a ella, però a ell ningú li pregunta res. La dona està molt més jutjada, se la senyala. Vivim encara en una societat molt masclista i patriarcal. Inclús la seua pròpia mare en la pel·lícula l’enganya i canvia la versió perquè se sent més còmoda així. Per això crec que les dones són més valentes: afronten canvis que es qüestionen molt més.
La història arranca en Roma. Per què elegires eixa ciutat com a escenari?
Volíem un lloc romàntic, on el públic poguera creure que passen eixes coses que es conten en un viatge de treball. Roma m’agrada molt, li tinc carinyo. És una ciutat caòtica, un infern en alguns aspectes, però també té una màgia especial. Tenim amics allí que nos ajudaren molt amb la producció, i va ser meravellós poder acabar el rodatge en Roma. A més, per a Nora va ser com una alliberació després de tot lo filmat en Barcelona. Allí se va sumar Rodrigo i tot encaixà com un final perfecte.
Per a acabar, què li diries al públic que vaja a vore Mi amiga Eva? Quin creus que és el seu punt fort?
Que és una pel·lícula que sorprén. T’entreté segur, et fa passar una bona estona, però també t’incomoda i et fa pensar. És un còctel interessant hui en dia, perquè obri temes dels quals es pot seguir parlant després de vore-la. Crec que això és lo bonic.