El retorn del Cirque du Soleil no és una simple parada més de gira. És la tornada d’un dels seus títols més emblemàtics, ara transformat en Alegría – Sota una nova llum, una relectura contemporània d’aquell muntatge que, des de 1994, ha marcat més de 14 milions d’espectadors arreu del món.
El punt de partida continua sent reconeixible: un regne en decadència, un tron buit, una lluita de poder en què conviuen allò vell i el que està per vindre. Però el que ocorre sobre la pista va més enllà d’eixa narrativa. Alegría no es limita a contar una història: construeix un univers.
Un espectacle que es mou entre la nostàlgia i el vertigen
La nova versió manté l’esperit original, però ajusta l’enfocament. Menys artifici, més essència circense. O, almenys, aquesta és la sensació que queda després de recórrer els seus números.
Des de les barres acrobàtiques fins al trapezi volant a deu metres d’altura, passant per la roda Cyr o les coreografies de foc, l’espectacle encadena escenes que funcionen quasi com a peces autònomes.
En aquest recorregut, l’espectador passa de la comèdia física dels pallassos a moments de tensió quasi silenciosa, en què l’equilibri depén d’un gest mínim. Hi ha bellesa, però també risc.
I la clau està en aquesta combinació: l’espectacular conviu amb l’íntim. Un cos que cau i és agafat. Una veu que sosté l’escena. Un silenci que dura més del que s’esperava.
La construcció d’un món: del vestuari al so
Més enllà de la pista, Alegría funciona com un sistema perfectament engranat.
L’escenografia transforma la Gran Carpa en una cort barroca en decadència, presidida per una corona monumental envaïda per la vegetació, com a metàfora del pas del temps.
El vestuari, lluny de la idealització, accentua aquesta idea: aristòcrates desgastats, joves del carrer amb tons terra, àngels que mostren cicatrius...
La música, per la seua banda, actua com a fil conductor. Composta originalment per René Dupéré i revisada per a aquesta versió, combina estils i llengües en una partitura que oscil·la entre l’orquestral i el contemporani. Interpretada en directe, es converteix en un element narratiu més, no en un simple acompanyament.
Una maquinària invisible
Darrere de l’espectacle, hi ha una estructura que rarament es percep des de la butaca.
Més d’un centenar de persones, artistes de 18 països, tècnics, cuiners, terapeutes… una xicoteta ciutat itinerant que es desplaça amb més de 2.000 tones d’equipament.
El muntatge de la carpa, que pot albergar prop de 2.500 espectadors, requereix dies de treball i una coordinació precisa. Tot perquè, durant poc més de dues hores, la sensació siga de lleugeresa. El truc, en realitat, és que no es note el truc.
Quan i on veure’l
Alegría – Sota una nova llum es podrà veure a València del 22 de maig al 14 de juny de 2026, sota la Gran Carpa instal·lada a l’Antic Recinte de l’Estació del Grau.
Les entrades ja estan disponibles amb opcions de prevenda, venda general, paquets familiars i experiències especials com l’accés entre bastidors.
Set anys després, el retorn no és només una oportunitat per tornar a veure’l. És una manera de redescobrir-lo.