La Vicepresidència Tercera i Conselleria de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació ha presentat els resultats de l'estudi batimètric de 2025 sobre l’Albufera, elaborat en col·laboració amb la Universitat Politècnica de València, que evidencien un augment dels sediments en el llac que ha portat a la pèrdua de quasi 10 centímetres de profunditat en un procés agreujat amb les riuades de 2024.
Així ho ha destacat el vicepresident segon i conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, qui ha subratllat que “l’Albufera està canviant” i ha admés que la pèrdua progressiva de profunditat s'ha accelerat, la qual cosa obliga a actuar per a garantir “la qualitat de l'aigua, la biodiversitat i també activitats tradicionals com la pesca i la navegació”.
L'informe compara la situació actual del llac amb la batimetria realitzada en 2003 i millora les mostres de manera exponencial perquè s'han mesurat més de 728.000 punts enfront dels 76.000. Les dades confirmen que el fons mitjà s'ha elevat 9,7 centímetres en les dos últimes dècades, la qual cosa suposa un increment del 12,89% respecte als nivells de 2003 i un volum acumulat estimat de més de 2,16 milions de metres cúbics de sediments depositats en el got cassetó. Este procés s'ha vist agreujat amb la dana del 2024 i ha portat al fet que la profunditat haja passat de 0,74 metres a 0,66 metres.
Durant la seua intervenció, el vicepresident tercer ha subratllat que el full de ruta de la Generalitat s'articula en tres principis: ciència i transparència, prevenció enfront de reacció i corresponsabilitat institucional. En este sentit, ha posat en valor que la comissió mixta de la dana constituïda al costat del Govern haja decidit crear un grup de treball específic per a tractar les actuacions de l'Albufera. Al parc natural i els municipis riberencs ja s'han invertit 100 milions d'euros per a evitar abocaments després de les riuades i, especialment, retirar els residus generats, també els considerats perillosos.
“Governar és basar-se en evidència”, ha assenyalat Martínez Mus, al mateix temps que ha defés la necessitat d'anticipar-se a la degradació abans que siga irreversible i de reforçar la coordinació entre administracions, ja que “l'Albufera no entén de competències administratives, entén d'equilibri ecològic”.
En este marc, la Conselleria defén inversions en infraestructures hidràuliques que reduïsquen arrossegaments de sediments, actuacions de restauració en barrancs estratègics, mesures de millora de la qualitat de l'aigua i el seguiment tècnic continu del got cassetó, així com la inclusió prioritària dels aiguamolls en les polítiques d'adaptació al canvi climàtic. També es planteja un dragatge selectiu en aquells punts que siga necessari amb la base d'esta batimetría.
Martínez Mus ha incidit en què protegir l’Albufera és protegir biodiversitat, ocells migradors, un paisatge cultural únic i el manteniment de moltes famílies, i ha advertit que “després d'este estudi, sabem que el llac ha acumulat més de dos milions de metres cúbics de sediments en dos dècades, que la seua morfologia està canviant, que els episodis extrems poden accelerar processos de rebliment i que la intervenció pública pot mitigar eixos efectes”.
Sediments i impacte de la dana
Les dades mostren que la taxa mitjana de sedimentació anual se situa en 4,41 mil·límetres per any, en ordes coherents amb registres històrics recents, encara que els episodis extrems acceleren processos que exigixen mesures correctores.
L'estudi indica també que, en l'escenari més desfavorable de nivell mínim del llac, prop de 22 hectàrees —un 0,98% de la superfície— presenten calat insuficient per a la navegació tradicional, un indicador que reflectix la tendència de pèrdua progressiva de profunditat.
L'estudi detecta a més una transformació recent en la consistència del fons després de la riuada del 29 d'octubre de 2024, que va tindre un impacte directe en la morfologia del llac. L'informe identifica aportacions massives de sediments des del sud, especialment des de barranc de Poio.
No obstant això, el conseller ha destacat que la gestió de les comportes de les goles i la coordinació hidràulica van permetre evacuar una part molt significativa d'eixos sediments cap a la mar, mitigant un farciment que podria haver sigut molt major. En este sentit, ha conclòs dient que “la intervenció pública importa, la gestió de l'entorn importa i l'anticipació importa”.
En l'acte, han assistit també el comissionat per a la Recuperació, Raúl Mèrida; la secretària autonòmica de Medi Ambient i Territori, Sabina Goretti Galindo; el director general de Medi natural i Animal, Luis Gomis, i el catedràtic de Cartografia Geodèsia i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València, Josep Pardo.