La Generalitat Valenciana ha consolidat una fita crucial en la conservació de la biodiversitat en reforçar significativament la població del xarxet marbrenc (Marmaronetta angustirostris) en la regió. Gràcies a la implementació del projecte LIFE, una iniciativa recolzada per la Unió Europea, s'han alliberat un total de 1.282 exemplars d'esta anàtida en aiguamolls estratègics de les tres províncies valencianes. Esta acció representa un pilar fonamental en l'estratègia de recuperació d'una espècie catalogada en situació crítica.
El xarxet marbrenc, una xicoteta au aquàtica que habita en marjals i llacunes, s'enfronta a una amenaça existencial. La seua presència es limita principalment a la Comunitat Valenciana, Andalusia i la Regió de Múrcia. Durant dècades, la seua població ha experimentat un declivi alarmant, convertint-la en l'ànec més amenaçat d'Europa. Actualment, està classificada com a en perill d'extinció en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades i figura com a espècie en situació crítica conforme a la Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, la qual cosa subratlla la urgència de les mesures de conservació.
Luis Gomis, director general de Medi Natural i Animal, ha destacat la rellevància d'estos esforços durant la presentació de resultats del projecte en Elx. Gomis ha emfatitzat el paper proactiu de la Generalitat en l'enfortiment de la població d'esta au i els notables avanços aconseguits en la seua protecció. L'esdeveniment ha comptat també amb la participació de representants d'altres comunitats autònomes, com Múrcia, i de l'Administració General de l'Estat, evidenciant el caràcter col·laboratiu de la iniciativa.
Avanços significatius en la conservació de la xarxet pardet
El director general, Luis Gomis, ha subratllat que l'"esforç sostingut des dels centres de recuperació de fauna de la Generalitat ha permés contribuir de forma directa a l'increment de la població, així com al reforç de nuclis reproductors tant en la Comunitat Valenciana com en altres territoris, on també s'han destinat exemplars". Estos resultats són un testimoni del compromís i la dedicació dels equips de conservació.
Les dades del projecte LIFE reflectixen una "evolució positiva" de l'espècie en la Comunitat Valenciana. S'ha aconseguit un increment substancial en el nombre de parelles reproductores, passant de 21 en l'any 2020 a 48 en 2025. A més, el nombre d'aiguamolls on el xarxet marbrenc es reproduïx ha augmentat de tres a cinc, la qual cosa indica una expansió de la seua àrea de distribució i una major resiliència poblacional. "Hui podem afirmar que eixe treball ha donat resultats", ha afirmat Gomis, recordant que abans de l'inici del projecte, la situació era "extremadament delicada", amb una tendència regressiva i una població molt reduïda, principalment degut a la pèrdua i degradació del seu hàbitat, la seua major amenaça.
El programa de recuperació: Una dècada d'esforços i expansió
El programa de recuperació del xarxet marbrenc s'inicià en 2013, partint d'un nucli inicial de 20 exemplars procedents del Parc Natural del Fondo. Des d'aleshores, s'ha dut a terme una intensa tasca de cria en captivitat i posterior alliberament en diversos punts estratègics. La majoria dels exemplars han sigut reintroduïts en aiguamolls clau de la Comunitat Valenciana, incloent:
- El Parc Natural del Fondo
- El Marjal dels Moros en Sagunt
- El Marjal d'Almenara
- El Parc Natural de l'Albufera
A més d'enfortir les poblacions locals, aproximadament cinc-cents exemplars han sigut destinats a reforçar nuclis en altres comunitats autònomes espanyoles i en l'illa de Sicília, contribuint així a una estratègia de conservació a un nivell més ampli i transnacional.
Pilars de l'èxit: Hàbitat, ciència i col·laboració interinstitucional
Més enllà del reforç poblacional, el projecte LIFE ha impulsat millores significatives en l'hàbitat del xarxet marbrenc. En enclavaments vitals com el Parc Natural del Fondo, s'ha ampliat la superfície d'aiguamolls dedicats a la conservació de l'espècie mitjançant l'adquisició de noves finques i una gestió coordinada d'estos espais, creant entorns més propicis per a la seua reproducció i supervivència.
Un altre pilar fonamental ha sigut l'avanç en el coneixement científic. Els treballs de seguiment exhaustiu i l'aplicació de tecnologies innovadores, com el marcatge d'aus i l'ús de dispositius GPS, han sigut crucials. Estes ferramentes han permés "comprendre millor" els patrons de desplaçament de l'espècie, la seua interacció en l'entorn i les principals amenaces a les que s'enfronta, facilitant la presa de decisions informades per a la seua protecció.
Gomis també ha posat en valor la importància de la cooperació entre diverses entitats: administracions públiques, institucions científiques i organitzacions conservacionistes. Este treball conjunt ha sigut un dels majors èxits del projecte. "Quan distintes entitats treballen de forma coordinada, els resultats són molt més sòlids", afirmà, destacant la sinergia com a clau per a l'èxit.
Per a concloure, el director general ha reiterat el ferm compromís de la Generalitat amb la continuïtat de les accions de conservació del xarxet marbrenc. "Allò aconseguit en estos cinc anys no és un punt final, sinó una base ferma sobre la qual seguir avançant", sentencià, projectant un futur d'esperança per a esta emblemàtica espècie.