Huitanta-set anys després del primer afusellament al Terrer de Paterna, els noms de les 2.238 persones executades per la dictadura franquista en eixe racó del cementeri valencià estan a punt de quedar gravats en acer per sempre. La Diputació de València ha aprovat una subvenció directa de 180.000 euros per a completar el Memorial 2238, l'espai de memòria que la Generalitat va construir al llarg de 2023 però que, fins ara, romania inacabat.
La Junta de Govern de la institució provincial va donar llum verda a l'ajuda este dimarts, a proposta de la delegació de Memòria Democràtica, coordinada per la vicepresidenta Natàlia Enguix. La decisió arriba tres mesos després que Enguix va rebre Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma de familiars de víctimes del franquisme, qui va acudir a demanar col·laboració per a costejar els elements que encara falten en el memorial. El que potser no esperava Belmonte és que la resposta fora tan contundent: la Diputació no finançarà una part del projecte, sinó la seua totalitat.
Un lloc per als que no tenen nom
El cementeri de Paterna va ser, entre 1939 i 1956, l'escenari d'afusellaments massius de la repressió franquista. És el primer en la Comunitat Valenciana en el qual hi ha constància d'un afusellament després de la Guerra Civil —el 3 d'abril de 1939— i el segon amb més afusellats en la postguerra. Disseminades pel cementeri existixen aproximadament 150 fosses, on van ser llançades les víctimes de la repressió franquista després de ser executades al Terrer, un mur situat aproximadament a 500 metres del campo sant.
El memorial ret homenatge als 2.238 afusellats per la repressió franquista entre 1939 i 1956, els cossos dels quals van romandre oblidats en les fosses comunes de Paterna fins que van començar els treballs d'exhumació i identificació, iniciats tardanament en 2012 i que encara continuen. El problema, no obstant això, és un que poques vegades s'esmenta en els debats sobre memòria històrica: el projecte busca donar resposta a la pregunta de què fer amb les restes que s'han exhumat però encara no s'han pogut identificar, perquè el percentatge d'identificació sol ser baix.
Ací radica la raó de ser del Memorial 2238. Servix com a recer per a tots els familiars que no volen que els no identificats tornen al forat on els van llançar, i oferix un espai on honrar la seua memòria mentre s'identifiquen.
"És una reivindicació històrica de familiars de les 2.238 persones que foren assassinades després de la Guerra en el cementeri de Paterna" - Natàlia Enguix, vicepresidenta i responsable de Memòria Democràtica de la Diputació de València
Placa, escultura i un centre d'interpretació
En què es gastaran exactament els 180.000 euros? La subvenció té un abast concret i ben delimitat. L'element més visible serà una placa d'acer inoxidable setinat de nou metres d'ample per un d'alt en la qual apareixeran, en orde alfabètic, els noms dels 2.219 hòmens i les 19 dones afusellats entre 1939 i 1956. La placa s'instal·larà sobre una superfície de formigó lleugerament inclinada a manera de faristol, un detall que convida a llegir, no només a mirar.
El finançament també permetrà instal·lar l'escultura dissenyada per Pablo Sedeño, doctor i professor de la Universitat Politècnica de València. La peça, de formigó armat, ocuparà l'espai central del mausoleu i servirà per a rebre les ofrenes florals col·lectives. A això se sumarà la senyalització de tot l'espai i el gravat del nom dels represaliats baix els columbaris, incloent-hi una referència explícita a les persones no identificades.
Però potser l'actuació més ambiciosa en termes simbòlics siga la posada en marxa del centre d'interpretació. L'espai existix físicament, però estava buit. Ara podrà equipar-se amb mobiliari, panells i contingut audiovisual que reculla la història de les víctimes. La intenció de la Plataforma és integrar-lo en les visites guiades que ja organitza en el Terrer i les fosses comunes, perquè el relat no es quede en l'emoció sinó que tinga també rigor històric.
"La culminació d'un projecte que va sorgir en 2019, quan vàrem començar a ser conscients que moltes de les restes que s'extreien de les fosses comunes no podrien ser identificades" - Amparo Belmonte, presidenta de la Plataforma de familiars de víctimes del franquisme
Una aposta institucional que ha multiplicat la seua inversió
El context pressupostari d'esta decisió no és menor. Enguix recorda que la Diputació de València destinava 356.000 euros a Memòria Democràtica en 2016, any que es va crear la delegació amb Jorge Rodríguez com a president i Rosa Pérez Garijo com a diputada responsable de l'àrea. En els comptes de 2026, eixa xifra ha escalat fins a prop de 2,2 milions d'euros. És a dir, la inversió provincial en memòria històrica s'ha multiplicat per més de sis en una dècada.
Durant una visita al cementeri de Paterna a principis d'abril, Enguix va poder comprovar de primera mà l'estat del memorial i inspeccionar també el projecte d'exhumació de la fossa 34, en la qual la Diputació invertirà un poc més de 55.000 euros addicionals. Va ser eixe contacte directe amb el terreny el que va acabar de convéncer la institució d'assumir el cost íntegre del projecte presentat per la Plataforma.
La vicepresidenta no eludix el marc polític de la decisió: considera que, amb esta ajuda, "la Diputació fa un pas ferm en la consolidació, promoció i defensa dels valors democràtics, perquè sense la veritat i la reparació no pot haver-hi mai justícia i democràcia". I demana a la resta d'administracions que se sumen a una aposta per la memòria que definix com "de totes i tots, plural i democràtica". Una invitació que, formulada en veu alta, sona també a retret velat cap a aquells que encara miren cap a un altre costat.
Amparo Belmonte, per la seua part, avança que la Plataforma agilitzarà en tot el possible els tràmits per a culminar el projecte. Dècades d'oblit, anys de treball i ara, per fi, els recursos per a tancar una ferida que, en rigor, mai hauria d'haver-se obert.