Les festes populars són la manifestació cultural d'un poble. En elles es veu reflectit el caràcter de la societat i, de la mateixa manera, allò que ocorre en falles repercuteix en la societat. El dimarts es van entregar, després de més d'un mes de deliberació, els 'Premis per a la Promoció de l'Ús del Valencià en els Llibrets de Falles'. Després d'aquest nom tan llarg hi ha un resum: premiar l'ús del valencià en les Falles i, així, incentivar l'ús públic de la llengua.
Els majors premis, de 5.000€ cadascun, els van rebre la falla Na Jordana de València i Sant Nicolau-Mosquit de Gandia. No obstant això, aquestes ajudes no es restringeixen a València i les falles.
El primer any del nou govern del Botànic la promoció de l'ús del valencià en festes tenia la dotació heretada del Partit Popular: 60.000€ per a tota la Comunitat i totes les seues principals festes populars. Després de diversos anys augmentant la partida, El Consell va fixar en 300.000€, un 500% més que en 2015.
En la resolució del Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, es detalla la intenció de proporcionar "subvencions destinades a la promoció de l'ús del valencià en l'àmbit festiu". En ell es detalla les festes objectiu: els llibrets de les Falles, les Fogueres i la Magdalena, les tres principals festes de la Comunitat.
Per al Director General de Política Lingüística i gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, és molt significatiu incentivar la llengua en aquest àmbit. "És molt important promocionar el valencià en l'àmbit festiu perquè els valencians i valencianes som un poble mediterrani, de festa", relata. Assegura que aquestes expressions culturals són part del que defineix als valencians "com a poble" i que, per tant, és deure del Govern "reforçar la seua presència allà on no tinga un nivell òptim de presència".
El castellà "peligra"
L'estudi "Anàlisi de les falles des d'una perspectiva de gènere", encara que tracta un altre tema, dóna claus per a entendre la importància de la promoció de certs aspectes en les festes. "Les festes creen societat", asseguren les autores. Les Falles formen part activa de la societat; no ha de tractar-se com una excepció i són objecte per a corregir desigualtats o promocionar, per exemple, l'ús de la llengua.Encara que des de formacions de la dreta valenciana asseguren, com Isabel Bonig, que el castellà "està en perill" en la Comunitat Valenciana, les dades difereixen. Segons l'últim informe de l'ús del valencià en la Generalitat, només un 15,4% de les llars es parla "sempre en valencià", mentre que en un 63,5% és sempre el castellà.
El candidat de Ciutadans, Toni Cantó, va més enllà i aporta testimoniatges de familiars per a demostrar que hi ha col·legis en els quals no s'ensenya res en castellà, malgrat que poques hores després va ser desmentit. Segons la Llei de Plurilingüisme aprovada en Les Corts l'any passat, tots els col·legis han de tindre un mínim del 25% de castellà i valencià, i entre un 15% i un 25% d'anglés. Que es done més en castellà o valencià marca la 'llengua vehicular', però mai deixa d'impartir-se res en l'altre idioma.
Per a Trenzano aquestes declaracions són "un argument ideològic per a desgastar les polítiques de promoció del valencià". Assegura que la Comunitat Valenciana, igual que altres comunitats amb llengua pròpia, s'apliquen polítiques de suport "com a marca l'Article 3 de la Constitució, que diu que aquestes llengües han de ser objecte de protecció i promoció".
De cara al públic només un 1,6% arranca les converses en valencià. El castellà no és la llengua que perilla.