És conegut que dins de l'univers de derbis de la Lliga, el que protagonitzen el Valencia i el Barcelona és un dels més atractius. A més de ser dos dels grans equips en la història de la competició, comparteixen partits inoblidables en el Camp Nou i Mestalla.
A tot arreu del món els jugadors sempre declaren davant els micròfons que estos són "partits diferents". No importa el context, no importa el que estiga en joc. Cadascun és una història nova. Per això les profecies estan prohibides.
Els blanquinegres ho saben molt bé. Encara que siguen còmplices d'una temporada nefasta, contra els blaugranes es transformen. Per a bé o per a mal, com ho demostra el 7-0 en la semis de la Copa del Rei.
Però l'última vegada que es van enfrontar en Lliga va ser en la jornada 33 de la temporada passada, quan Pako Ayestarán era un nouvingut i el descens encara bategava. Els catalans vivien un mal moment: abans havien perdut el derbi contra el Madrid i patit en Anoeta.
El 17 d'abril el Valencia va guanyar per 1-2 en un partit on l'estel va ser Diego Alves, amb la seua lluentor vigent al dia de hui en convertir-se en porter rècord. L'equip xe es va posar a dalt en la primera part després d'un gol en pròpia porta de Rakitic i un altre de Santi Mina que va nàixer d'un joc col·lectiu i que el gol de Messi en el segon temps no va poder sufocar.
Però estos són partits diferents i és necessari repetir-ho. El que passa abans o després no compleix les lleis de causa-efecte. Després de caure davant el Valencia i rebre crítiques per tots els flancs ("pretensiosos" va ser el més suau), el Barcelona va fer 8 gols al Dépor, 6 a l'Sporting i 5 a l'Espanyol, per a coronar-se campió amb 91 punts. El Valencia, per la seua banda, va acabar la temporada amb una seguidilla de tres derrotes, el principi del final d'Ayesterán.
Actualment, l'equip de Luis Enrique marxa en el quart lloc i lluita pel lideratge amb un Atlético impecable, un Madrid que es recupera, el trepidant Sevilla de Sampaoli i un Villarreal que avança a la seua manera. Mentrestant, el Valencia obri els ulls amb 9 punts. Per a generar èxits, Cesare Prandelli i el seu 4-2-3-1 cerquen cobrir la defensa i afirmar l'estructura amb els seus dos rotors.
Este podria ser un nou començament, però sens dubte és un d'eixos partits diferents en què ningú sap el que passarà. Encara que existisca la il·lusió que ja es va viure milers de vegades i André Gómes, Paco Alcácer, Montoya i Munir miren perplexos des del costat contrari del camp, la història mai, mai es repeteix. Nosaltres viurem en directe el minut a minut més especial d'este partit amb tots vosaltres. Ací a València Extra.