El que va passar el diumenge nit era esperable, però no per això menys impactant. Amb la novetat de Munir i Medrán en el planter titular, el Valencia guanyava per 2-1 al final de la primera part amb gols de Rodrigo i el cordovés fitxat este estiu. Es marxava a vestuaris amb una tranquil·litat que se'ls feia difícil d'absorbir.
En el segon temps, l'equip de Juande Ramos va eixir amb totes les seues armes a cercar el partit. La seua posició propera a la UEFA Europa League així ho mereixia i eixa era la urgència més grossa en els peus de jugadors com Fornals i Ontiveros. No obstant això, els del Túria no es van amagar; van defensar amb passió.
Passaven els minuts i a Mestalla se sentia una espècie de clam interior reflectit en un nerviosisme que fluïa en l'aire tardorenc, alguna cosa així com un "per fi guanyarem, després de tant guanyarem". Els minuts avançaven mentre Mangala, Garay i fins i tot els de més amunt es bolcaven en les zones baixes per a no deixar passar als andalusos.
Els minuts finals dels primers i segons temps i el temps afegit és l'infern dels che. Contra el Celta en Balaídos va ser Guidetti el que va trencar l'1-1 en els 77'; en enfrontar al Sevilla de Sampaoli, el gol de Nicolás Pareja en els 75' va entelar la festa i també va provocar un 2-1.
Contra el Granada, el gol de l'oponent de torn va arribar al final del primer temps en una il·luminació de Carcela. La conquesta de Nani al principi del segon temps no va ser suficient per a conéixer el triomf a Mestalla.
Tornant a l'anterior... el diumenge contra el Màlaga els minuts es van abalançar i el duel estava guanyat. Quan tot Mestalla aplaudia el bon joc dels seus jugadors, acomiadava a un Parejo substituït per primera vegada en bastant temps i l'afició pensava que començarien la setmana amb una bona notícia, van aparéixer els dimonis. Tots es deien Pablo Fornals.
El jove format en l'acadèmia malaguenya va acabar el partit com va començar, com si es tractara de la mateixa ordre de l'àrbitre. Quan no quedava ni un sol segon, es va acordar del gol que va fer en el minut 3. Així, va rebre la pilota i va véncer a un Diego Alves que —com tots els seus companys— es va portar les mans al rostre i va sentir el que va sentir tot valencianista aquella nit maleïda.
L'infern dels valencianistes són els minuts crítics de cada duel. Eixa incapacitat solament es gestiona amb psicologia i resistència esportiva i, per tant, enteresa. Si Prandelli no vol patir més, és necessari entendre que hi ha alguna cosa urgent a fer en el domini mental del grup.