El pilot valencià de motociclisme, Héctor Garzó, disputa aquest cap de setmana el primer dels dos Grans Premis del Mundial de Motociclisme que es disputaran en el Circuit Ricardo Tormo de Xest. Amb tan sols 22 anys ja ha competit en campionats molt diferents com el de MotoE en la seua temporada inaugural i actualment competeix en la categoria de Moto2 del Mundial. Aquesta temporada 2020, marcada per la crisi del coronavirus, és la primera que completa, és a dir, que disputa totes les carreres. El de Paterna, es troba en la posició 18 del campionat amb un total de 34 punts, després de competir tota la temporada en l'equip de Sito Pons, el FlexBox HP40, amb qui competirà també la pròxima temporada.
Primer de tot, Què esperes del que queda de Mundial?
Bé, doncs sobretot seguir la línia progressiva que estem portant, intentar seguir amb el treball que hem fet aquesta temporada, intentar comprendre una mica més encara la línia que portem, el treball que estem fent... Llavors al final, mantindre'ns en les posicions en les quals hem d'estar i aconseguir aquest lloc fix ja per a nosaltres habitual.
Primer Mundial de Moto2 complet, a principi de temporada et vas marcar l'objectiu de top 10, has aconseguit tres. Quin balanç fas de la temporada?
Bé, molt positiva. Malgrat ser una temporada curta, la veritat és que he aprés molt més del que m'esperava en aquest primer any i estic molt content amb l'equip, amb la moto. Molt content per com està eixint tot, així que en definitiva, un balanç molt bo el d'enguany.
Amb lloc assegurat per a l'any que ve en el mateix equip, Quines sensacions et deixa de cara al següent any? Quin és l'objectiu?
Sobretot, intentar mantindre'm ací a dalt, intentar fer com que soc un més dels pilots top, al final seguir la línia progressiva i guanyar carreres, òbviament.
Com et va afectar l'aturada provocada per la pandèmia de la Covid-19?
Bé, tampoc va haver-hi molt de problema, vaig continuar entrenant amb normalitat, a casa i tal. Sense més, m'ho vaig prendre com un entrenament més, com una part de descans.
La teua trajectòria no ha sigut la més normal diguem, vas competir en l'europeu mentre substituïes en Moto2 a algun pilot de tant en tant, després MotoE, ara Moto2... Mai et vas plantejar passar per Moto3, la categoria xicoteta del Mundial?
No, directament quan vaig pujar del campionat d'Europa a Moto2 ja sabia que el meu ingrés en el Mundial anava a ser Moto2, no tenia pel cap passar per Moto3 en cap moment. Perquè una vegada fas el salt en el campionat d'Europa ja entens que el teu salt en el Mundial serà en eixa mateixa categoria. Bàsicament, totes les meues idees estaven centrades en Moto2, i així va ser.
Com definiries el teu estil de pilotatge i que creus que et caracteritza a tu enfront d'altres pilots?
Bé, sí que és cert que el meu pilotatge és una mica més fi, més delicat, estic bastant més pendent de tots els detalls. Això pot ser bo en algun moment, dolent en un altre, però de moment m'està funcionant i òbviament hi ha aspectes a millorar, sempre hi ha aspectes a millorar en tota mena de pilotatges, però de moment està funcionant tot bé.
Vas competir l'any passat en el primer certamen de MotoE, sent el segon pilot més jove de la graella, amb tres podis i un quart lloc en la general, Com et vas adaptar a la moto elèctrica i quines sensacions et donava? Quines coses vas haver de canviar en el teu estil de pilotatge?
Bàsicament, la moto al principi em va sorprendre molt perquè és bastant més del mateix al qual estem acostumats, malgrat que siga elèctrica. I cap problema d'ajustos o detalls en pista, una moto més amb la qual competir. Sens dubte, és una moto amb la qual pots fer el mateix que amb una moto de motor. La meua experiència va ser bastant bona, també molt bona amb l'equip que vaig estar, el Tech3 E-Racing, al final cap queixa sobre MotoE i tot el que m'emporte són parts positives i aprenentatge.
Nascut a Paterna, D'on naix la teua afició per les motos?
No ho sé, perquè jo de xicotet vaig demanar una moto i així va estar la cosa fins que va arribar la moto i vaig començar i doncs ací estem. La veritat és que no era ni conscient de quan la vaig demanar. Al final vaig començar a competir perquè m'agradava, simplement per competir, i al final ací estem.
Què recordes del teu pas per la Cuna de Campeones, creus que sense eixa escola hui series pilot del Mundial?
Bé, jo crec que tot forma part. I no tinc cap dubte que la Cuna de Campeones i Julián Miralles han sigut una gran part del meu aprenentatge i de la meua trajectòria cap al dia de hui, i agraïsc molt el fet d'haver passat per ací, com he passat per altres llocs que també estic agraït però sens dubte la Cuna de Campeones és un certamen bastant important per a qualsevol pilot.
I això ha provocat també que hi haja molts pilots valencians...
Exacte, i això és molt bo perquè la imatge de València com a lloc de referència en el món del motor es multiplica, sens dubte.
Això de competir dues vegades en el mateix circuit, és una mica rar, i si és a un circuit que coneixes molt, Creus que et vindrà bé de cara a aquests dos caps de setmana?
Jo crec que sí, però mai cal confiar-se perquè al final no pel mer fet de conéixer el circuit aniràs millor, i menys en un nivell com el que hi ha en el mundial i al final cal estar igual de concentrat com si fora un circuit nou i intentar prendre'l tot amb molt de detall, molta precisió, molta paciència i aprofitar que coneixem el circuit, però sense tampoc tornar-nos bojos.
Portes algun tipus de rutina especial per a cada Gran Premi?
No acostume, els meus entrenaments es basen en el mateix, el menjar sempre la mateixa dieta, no tinc res concret que puga exagerar-se.
Què és el que més t'agrada de competir en aquest Mundial?
El que t'exigeix el campionat del món, la qual cosa fa que et proposes i que et porte al nivell d'esforç és el que més em sorprén i m'agrada, i el que més t'enganxa. El fet que t'exigisquen els altres pilots, que eixe és el màxim nivell, és del millor que pots demanar.
Per a finalitzar, Com vas compaginar de jove les teues relacions socials amb el teu entrenament?
Sempre és difícil, igual que quan algú ha d'estudiar i no pot eixir de festa i els altres sí, més o menys el mateix, però molt més exagerat perquè tots sabem que quan som xicotets i ens comencem a sentir una mica més majors comencem a fer coses ja que no són tant de xicotets, llavors això et frena una mica i sempre estàs un pas per darrere dels teus amics. Sí que és cert, que hi ha amistats que perds i altres que no, però és el preu que has de pagar i al final estàs disposat, si vols aconseguir el màxim has d'estar disposat a pagar el preu. Així que, sincerament, jo per part meua he tingut la sort que no he perdut cap amistat, he sabut compaginar-ho tot molt bé i estic bastant content que tot m'estiga eixint bé per tots els àmbits. No se li recomana a ningú perdre amistats, però que tot siga per aconseguir l'objectiu.
