No hi ha rival gran per a este València Basket. A pesar de les baixes que acumula és capaç de superar a qualsevol que es pose per davant. Setmana rere Setmana i acumulant tres partits en esta, els tres saldats amb clares victòries, està demostrant que l'ocorregut la temporada passada no era un somni sinó alguna cosa molt real que va arribar per a quedar-se. L'Herbalife Gran Canària va aconseguir plantar cara durant la primera part, perquè al descans es va arribar amb un joc igualat i un marcador que no reflectia grans diferències (47-41). No obstant això, un tercer quart en el qual els de Vidorreta havien trobat la forma de trencar la defensa grancanaria tot va canviar. El conjunt taronja de la mà d'un Green, que va acabar el partit amb 19 punts, seguit d'un gran Abalde (amb 12) i de la resta de jugadors, ja que tots aquells que van prendre part van sumar a l'equip d'una forma o una altra van aconseguir l'avantatge suficient per a viure tranquils en els últims deu minuts. Amb un València Basket endollat van aconseguir un nou triomf que els col·locava segons en la taula sumant la seua cinquena victòria en els últims deu dies.
Els primers deu minuts van servir per a mesurar les forces de tots dos rivals. La igualtat en el marcador va ser la tònica igual que l'alternança en el domini dels punts. El València Basket va arrancar amb ganes i una bona defensa, seus van ser els primers punts però prompte l'Herbalife Gran Canària li va agafar la mesura i va començar a intensificar la seua pròpia defensa pel qual el conjunt taronja no trobava la forma d'anar-se'n en el marcador i els de Luis Casimiro van començar a sumar punts amb facilitat. L'encert en els triples va ser una de les claus d'este primer quart perquè els de Vidorreta van acabar en un 50% d'encert (Thomas, Doonekamp i Abalde amb un triple cadascun i Green amb dos), tal vegada l'única forma que trobaven d'encertar en l'anella rival. En acabar estos deu minuts el marcador reflectia la igualtat 25-24, tot tornava a començar de zero.
El segon quart va començar amb un València Basket amb molts errors encara que va aconseguir mantenir-se en partit, a pesar que el Gran Canària trobava amb facilitat els buits de la defensa taronja. Als de Txus Vidorreta els va costar durant estos primers cinc primers minuts de quart frenar al Gran Canària. A pesar de tot, la renda màxima assolida pels de Luis Casimiro va ser de cinc punts doncs quan intentaven anar-se'n el marcador primer va aparéixer Van Rossom amb un triple per a retornar la igualtat (30-30, min. 13), després la safata de Green en el minut 16 els posava tan sols tres a baix (36-39) i era Vives qui amb una safata i un triple retornava l'empat (41-41) faltant tres minuts per al descans. Va ser llavors quan el València Basket va mantenir tota l'artilleria i amb un parcial final d'11-0 en estos últims minuts deixava el marcador amb el 47-41. Xicotet avantatge però podria ser suficient.
Després del descans, el València Basket havia aprés la lliçó. Va començar castigant l'anella del Gran Canària amb un nou triple de Vives i a poc a poc els punts de Green fonamentalment van ser obrint la bretxa en el marcador. Els de Vidorreta es van mostrar en estos minuts molt més intensos en defensa i als de Casimiro els va començar a costar perforar la pintura taronja. El conjunt local va arribar a guanyar durant este període per 13 punts (63-50) faltant quasi tres minuts per a acabar este tercer quart. No obstant això, en els últims compassos el Gran Canària va despertar i va arribar a baixar la diferència a cinc gràcies al mat d'Aguilar i al triple d'Oliver mancant un minut. Però ací estava Rafa Martínez des de la línia de tirs lliures i un triple sobre la botzina de Dubljevic que deixava el marcador 71-60 faltant deu minuts per jugar.
Amb l'últim quart encarrilat, el València Basket va mantenir la serietat en defensa i l'encert en atac doncs a pesar que el Gran Canària cercava la forma de rebaixar la distància durant els primers cinc minuts, que van resultar un poc bojos, va ser incapaç d'aconseguir-ho, ja que Abalde es va encarregar de sumar punts per això. Faltant quatre minuts Pleiss posava el 82-71 en el marcador per a desesperació de l'equip rival. Els +10 es van ser mantenint en el marcador encara que els últims tres minuts de joc no van ser els més brillants si van aconseguir mantenir la renda gràcies a les bones defenses realitzades en estos últims compassos. Al final, el València Basket va demostrar que a pesar de les baixes és un equip compensat i que pot guanyar a qualsevol doncs el ritme i la intensitat, de moment, no ho baixen deixant el marcador en un 89-83.