Si el Valencia haguera tingut un millor acompliment en les dues primeres jornades de Lliga, i considerant a més els fitxatges de qualitat, aquest partit contra el Betis no seria decisiu. Però ho és, perquè l'equip che novament va caure a casa mereixent un altre resultat. Ara contra un equip que no es portava un triomf a Sevilla fa trenta anys.
El Betis va arribar a cercar el partit amb el coneixement que els locals estan en un dels seus pitjors moments. Amb Alves en la porteria i Medrán en la banqueta, en els deu primers minuts va haver-hi perill en les dues porteries. Els nous, sobretot Mangala, es veien confiats i còmodes en el camp, al mateix temps que Mario Suárez, en canvi, funcionava amb moltes imprecisions.
El duel va començar a refredar-se al cap dels 20 minuts, amb menys vertigen en la porteria d'Adán. No obstant això, quan solament era esperable que la primera part acabara 0-0, Rubén Castro va obrir el marcador als 37' amb un tir ben col·locat al costat dret de la porteria. Apareixia el desfici.
El segon temps va ser més accelerat que el primer, amb la necessitat d'un Valencia menys ansiós que necessitava remuntar el marcador per a no exposar-se a fantasmes insistents. Així, va entrar Medrán per Suárez a posar ordre en el migcamp, un canvi que va servir fins que als 50' Enzo Pérez va botar a Durmisi per a guanyar-se una roja directa que va deixar al seu equip amb 10.
Solament tres minuts després, Joaquín, de passat valencianista, va fer el 0-2 que va emmudir a Mestalla i va enfonsar als jugadors che. Després d'això el Betis va començar a combinar millor, amb la seguretat del marcador i la superioritat numèrica sobre les seues esquenes. Mentrestant, Nani era enfonsat una vegada i una altra i l'àrbitre no volia traure targeta.
De manera que als 63' Ayestarán va decidir traure a Santi Mina per a fer debutar a Munir, qui immediatament va donar amb un tir en el travesser. Això seria l'inici d'un altre partit, perquè des d'eixe moment les coses van canviar: els blanquinegres van començar a guanyar terreny i van aconseguir l'1-2 gràcies a Rodrigo als 75', qui ho va celebrar furiós.
Els últims vint minuts van ser una seguidilla d'infarts. Cada vegada que el nou 9 del Valencia la tocava es produïa perill. Parejo, qui va heretar la capitania després de l'expulsió de Enzo Pérez, també feia un esforç tremend per impulsar a l'equip malgrat la calor asfixiant. Així va ser que Garay va obtenir el 2-2 després d'un d'aquests successius atacs.
L'empat provisori va ser una xicoteta flama d'esperança que va espentar al Valencia a portar-se el partit; l'equip i les seues noves incorporacions brillaven i eren ovacionades per l'estadi. Però eixa xicoteta flama va ser apagada amb una dutxa d'aigua freda, amb nom i cognom: Rubén Castro, que va aparéixer en els descomptes gràcies a un centre de Piccini per a provocar una tristesa fulminant en el Mestalla.
El 2-3 va ser el símbol d'un final impensat després de la reacció che. Una derrota frustrant per al valencianisme en un partit protagonitzat per un equip valent que va enfrontar la calor (Gayà va haver d'eixir després d'un mareig) i al Betis amb deu jugadors.
El futbol pot ser injust. I fins i tot cruel.
Detall
Valencia CF: Diego Alves,Cancelo, Mangala, Garay, Gayà (Montoya, m. 45), Enzo Pérez,Mario Suárez (Medrán, m. 46), Dani Parejo, Santi Mina (Munir, m. 63), Nani i Rodrigo.
Betis:Adán, Durmisi, Pezzella, Mandi, Piccini, Fabián Ruiz (Gutiérrez, m. 20), Brasanac, Petros, Álex Alegría (Cejudo, m. 81), Joaquín (Musonda, m. 67) i Rubén Castro.
Gols: 0-1. M. 37: Rubén Castro. 0-2. M. 53: Joaquín. 1-2. M. 75: Rodrigo. 2-2. M. 78: Garay. 2-3. M. 92: Rubén Castre
Àrbitre: González González (comitè castellà lleonès). Va mostrar targeta groga a Nani del Valencia CF, i a Brasanac, Piccini, Petros, Musonda del Betis. Va expulsar a Enzo Pérez amb roja directa en el minut 50.
Incidències: Tercera jornada de LaLliga Santander, partit disputat en la vesprada del diumenge a les 16 hores. Bon públic a Mestalla. Es va guardar un minut de silenci per Aaron Vidal, soldat valencià mort a l'Iraq. La gimnasta valenciana i valencianista Elena López, medalla de plata en els JJOO de Rio de Janeiro, va realitzar el servei d'honor. L'Agrupació Musical Los Silos de Burjassot va amenitzar l'arribada del València CF i el descans.