Quaranta-un anys després que la Diputació de València apostara per una cosa que aleshores era quasi una raresa —un teatre de qualitat pensat específicament per a xiquets i joves—, l'Escalante seguix alçant el teló amb la mateixa convicció de sempre. La seua 41a temporada acaba de presentar-se amb unes xifres que parlen per si soles: 35 companyies, 226 funcions i 27.000 entrades a la venda, de les quals 15.000 són butaques escolars. Més que un cartell, és una declaració d'intencions.
La presentació va tindre lloc a l'IVAF —un dels espais que l'Escalante utilitza des que la seua seu històrica del carrer Landerer va tancar en 2016 per problemes estructurals— i va anar a càrrec de la diputada delegada de Teatres, Rocío Gil, juntament amb la directora i coordinadora artística, Marylène Albentosa. No va ser una roda de premsa a l'ús: joves actors, música en directe i tallers per als més menuts van formar part de la posada en escena de la mateixa presentació. L'Escalante, fidel al seu estil, no explica el que fa: ho mostra.
"Una mostra més de la confiança que la comunitat educativa deposita en l'Escalante perquè els més menuts descobrixen la màgia del teatre i miren el món amb altres ulls" - Rocío Gil, diputada delegada de Teatres de la Diputació de València
Un projecte que va nàixer pioner i no ha deixat de ser-ho
L'Escalante va nàixer en 1985 com el primer teatre a Espanya que va apostar per oferir produccions i exhibicions de qualitat per a xiquets i joves, un públic que fins aleshores només es trobava en el teatre per a adults. En tot este temps, ha impulsat la creació d'unes 60 produccions pròpies, espectacles de gran i xicotet format amb títols i disciplines molt diverses. Hui, amb més de quatre dècades d'història, s'ha consolidat com un dels principals referents de les arts escèniques per a la infància i la joventut.
La temporada que acaba d'arrancar arriba amb l'impuls d'uns números molt sòlids: durant l'última temporada es va registrar un increment del 13,45% en el nombre total d'espectadors. El llistó, per tant, estava alt. I la resposta del sector educatiu ja deixa vore que la confiança és mútua: el 80% de les reserves escolars s'han completat abans inclús que comence la temporada.
El talent valencià, protagonista
De les 35 companyies programades, 20 són valencianes. No és una concessió simbòlica al territori: és una aposta estructural. Eixes 20 companyies locals concentraran un total de 150 funcions. La diputada Gil va subratllar que la producció escènica valenciana "continuarà tenint un pes destacat en esta 41a temporada", en la qual l'Escalante actua com a aparador i trampolí del sector.
Les representacions es repartiran entre espais tan distints com el Teatre Principal de València, el Centre Cultural Nau 3 Ribes, La Mutant, el Centre Cultural La Nau, el Teatre El Musical i el mateix IVAF. Una xarxa d'escenaris que convertix la ciutat en un circuit teatral viu per a les famílies.
Tres noves produccions pròpies i una coproducció amb el CDN
El segell més identitari de l'Escalante és la seua capacitat de crear. Esta temporada arriba amb tres noves produccions pròpies, distintes entre si però unides per una aposta clara per les arts vives. La primera, Meneja el cul!, de La Família Política, reivindica el moviment lliure com a ferramenta d'aprenentatge i gaudi. La segona, La quarta dimensió, de rosanayaris, proposa una experiència avantguardista en la qual els objectes deixen de ser el que pareixen. La tercera, Ocells, de Versonautas, és una creació escènica, lumínica i sonora pensada per a la primera infància.
A elles se suma Oniro, una coproducció junt amb el Centre Dramàtic Nacional i Rubik al Kuadrado que explora el món dels somnis a través d'una xiqueta que s'enfronta a les seues pors. Una col·laboració que connecta el projecte provincial valencià amb una de les institucions teatrals més rellevants del país.
El públic valencià també podrà retrobar-se amb algunes produccions estrenades la temporada passada que ja han deixat empremta: El pati, de Pérez&Disla; Tot eixirà malament (i serà perfecte), d'Infinito Teatro, un musical sobre adolescents que s'ha convertit des de la seua estrena en una de les produccions més reconegudes i premiades; i Xafar la gespa, de La Negra, una proposta de dansa que convida a escoltar la naturalesa.
El teatre arriba als municipis
Un dels compromisos més silenciosos —i més necessaris— de l'Escalante és el de portar les arts escèniques més enllà de la capital. Esta temporada, diverses produccions recorreran municipis de la província. Magatzem de somnis visitarà Silla, Carlet, Navarrés, Xiva, Benifaió, Llombai, Manises i Alzira. Boira arribarà a Canals i Puçol. Princeses, cavallers i dracs. El dia que deixàrem de ser xiquets pujarà als escenaris de Quart de Poblet i Tavernes de la Valldigna. I Adolescència infinita es representarà en Gandia, Meliana i Xirivella.
La idea de fons és clara: que una família d'un municipi xicotet tinga el mateix accés a la cultura escènica de qualitat que una família que viu a dos passos del Teatre Principal. L'Escalante s'ha convertit en un projecte que ha consolidat un públic molt atent i alhora ha servit per a impulsar i consolidar les trajectòries dels i les professionals de les arts escèniques valencianes.
Una programació que creix amb l'espectador
La directora artística Marylène Albentosa definix la 41a temporada com "una oportunitat per a disfrutar junts d'històries que emocionen, descobrir noves mirades i deixar-nos sorprendre per la màgia de les arts escèniques". I la programació ho reflectix: està dissenyada per a acompanyar els espectadors en cada etapa del seu creixement, des de bebés fins a adolescents.
Per a la primera infància, l'Escalante presenta propostes com Amamà, d'Ajayu Dúo; Nallar, d'Inspira Teatre; Lumiero, de La Menuda; Rrrrrr. Història d'una eruga, de Príncep Totilau; o Monstre Rosa, de Zum Zum Teatre. Per al públic de 4 a 12 anys, l'oferta s'amplia amb títols com Memòries de drap, de LaMona Danza; Una cosa lleugera, de Taller Placer; Esvalot, de Truca Circus; o Gota, de Txema Muñoz, entre altres. I per a l'adolescència, arriben propostes com De la sal de la ferida he fet un tatuatge, de Teatre Sense Concessions; L'univers de les primeres vegades, de Nokaut Teatro; o Coses que cauen del cel, de Dora Cantero.
El tret d'eixida el donarà l'estrena absoluta de El llibre de la selva, de la directora i coreògrafa Rosángeles Va. Un inici que no podria ser més simbòlic: la selva com a metàfora de tot el que encara està per descobrir. Això, en el fons, és el que l'Escalante porta oferint als valencians des de 1985: un espai on mirar el món amb altres ulls, temporada rere temporada, funció a funció.