Que els fons europeus arriben a les regions és una cosa. Que eixes regions aprenguen a cooperar entre si per a multiplicar el seu impacte és una altra molt distinta, i prou més difícil. Això és, precisament, el que es va debatre a Niça (França) durant la jornada europea 'Cooperació en acció: com aconseguir impacte real', una trobada liderada per l'oficina Interact València que va reunir autoritats de gestió i experts de tota Europa amb un objectiu clar: traslladar la lògica de la cooperació territorial més enllà dels programes específicament dissenyats per a això i portar-la al cor de les inversions regionals finançades amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
Una oficina valenciana amb projecció continental
La Generalitat Valenciana acull l'única seu al sud d'Europa del programa de cooperació territorial Interact, cofinançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, dins del període 2021-2027. No és un detall menor: l'oficina de València és la que està més al sud de la xarxa i afavorix l'intercanvi de coneixements i experiències entre regions que cooperen amb països veïns o en àrees territorials més extenses. Des d'esta seu es desenvolupen i promouen eines, publicacions per a programes Interreg, trobades especialitzades i sessions de treball dirigides a millorar la gestió de fons europeus.
En eixe context, la jornada de Niça no va ser un esdeveniment més en el calendari institucional europeu. Va ser la confirmació que València té alguna cosa a dir —i que liderar— quan Europa parla de com gestionar millor els seus diners comuns. L'oficina està integrada en la Vicepresidència Segona i Conselleria de Presidència de la Generalitat a través de la Direcció General de Fons Europeus, cosa que la situa en el centre de la maquinària administrativa regional amb projecció europea.
El repte: que la cooperació no es quede només en Interreg
Durant dècades, la cooperació entre regions europees ha tingut el seu espai natural en els programes Interreg: estructures dissenyades específicament perquè territoris de distints països treballen junts. Estos programes són finançats pel FEDER i durant el període 2021-2027 compten amb un pressupost de 8.000 milions d'euros. Però el verdader salt qualitatiu que proposa l'actual marc regulador europeu va més lluny: la normativa del període 2021-2027 establix la cooperació com un element clau de la política de cohesió, la qual cosa implica que els programes regionals ordinaris també han d'incorporar este enfocament en el disseny i l'execució de les seues inversions.
Dit d'una altra manera: ja no basta que hi haja programes específics de col·laboració transfronterera. Europa vol que la mentalitat cooperativa impregne també els fons que cada regió gestiona de forma més autònoma. I això, en la pràctica, planteja dubtes tècnics, administratius i de governança que no sempre tenen resposta fàcil.
Selecció de socis, governança i recursos: els grans interrogants
Per a abordar eixos interrogants, les sessions de treball de l'encontre de Niça s'endinsaren en aspectes tan concrets com la selecció de socis adequats per a projectes compartits, la governança d'iniciatives que impliquen diverses administracions, l'assignació de recursos entre territoris o la interpretació dels requisits reguladors europeus. Són preguntes que, encara que sonen tècniques, tenen conseqüències directes sobre quins projectes es posen en marxa, amb qui i amb quins diners.
La jornada inclogué a més l'anàlisi de casos reals i una visita d'estudi a un projecte finançat amb fons europeus, amb la finalitat de conéixer de primera mà com la cooperació pot generar resultats concrets i transferibles a altres regions. Este tipus d'encontres permeten reforçar la posició de la Comunitat Valenciana en l'àmbit de la cooperació europea, contribuint a millorar l'accés, la gestió i l'impacte dels fons europeus en el territori, especialment en àmbits com el desenvolupament regional, la innovació o la cohesió social.
Una guia pràctica com a resultat tangible
L'encontre va comptar amb la participació de la Direcció General de Política Regional (DG REGI) de la Comissió Europea, la qual cosa dona idea del pes institucional de l'esdeveniment. L'organització va anar a càrrec del Centre Universitaire Méditerranéen de Niça i de l'IMREDD Institute, vinculat a la Universitat francesa de la Côte d'Azur, dos institucions acadèmiques de l'entorn mediterrani que reforcen el vincle entre coneixement universitari i política regional europea.
Tot el debatut i generat durant l'encontre servirà de base per al desenvolupament d'una ferramenta en línia: una guia pràctica per a les accions de cooperació, pensada per a orientar les autoritats de gestió en la integració de la cooperació dins dels seus programes regionals. Un recurs que, de concretar-se amb la solidesa que promet el procés que el genera, podria convertir-se en referència per a desenes de regions europees que afronten els mateixos dilemes.
En un moment que Europa debat com fer que els seus fons siguen més eficaços i estiguen més connectats amb la realitat dels territoris, que una oficina ubicada a València lidere este tipus d'espais de reflexió col·lectiva diu molt sobre el paper que la Comunitat Valenciana pot jugar més enllà de les seues fronteres. La presència de l'oficina Interact reforça el posicionament de la Comunitat Valenciana com a referent en la cooperació territorial europea i els programes Interreg. La qüestió ara és si eixe lideratge es traduïx en polítiques concretes que els ciutadans puguen arribar a notar en el seu dia a dia.