Retindre el talent no és qüestió de precs ni de discursos patriòtics. És, abans que res, una qüestió d'oportunitats. Amb esta premissa com a fil conductor, el secretari autonòmic d'Ocupació i director general de Labora, Antonio Galvañ, va obrir la inauguració de les XXIV Jornades dels Servicis Universitaris d'Ocupació, celebrades en la Universitat d'Alacant, reivindicant el paper estratègic de les universitats en un mercat laboral que canvia més de pressa del que qualsevol pla d'estudis pot anticipar.
L'encontre, de referència nacional, va reunir més d'un centenar de professionals d'universitats espanyoles, empreses, administracions públiques i entitats socials per a reflexionar sobre els reptes actuals de l'ocupabilitat i la gestió del talent universitari. Organitzat baix el lema «La gestió del talent universitari: ocupació i lideratge», el fòrum constituïx un dels principals espais d'encontre de les universitats espanyoles en matèria d'orientació professional, inserció laboral i desenvolupament de competències.
Més enllà de l'aula: la universitat com a agent d'ocupabilitat
Durant dècades, la universitat va ser vista, sobretot, com el lloc on s'adquiria el títol. Hui, aquesta visió ha quedat desfasada. Galvañ va ser directe al respecte: les universitats són hui "molt més que espais de formació superior", perquè assumixen funcions que abans quedaven fora dels seus murs: l'orientació professional, l'emprenedoria, la innovació i la connexió amb el teixit empresarial.
El secretari autonòmic va subratllar que els desafiaments actuals del mercat laboral exigixen una col·laboració cada vegada més estreta entre universitats, empreses i administracions públiques. La transició de l'aula a l'ocupació, va argumentar, no pot deixar-se a l'atzar ni a la iniciativa individual de cada estudiant. Requerix acompanyament, estructura i una estratègia compartida.
"Retindre talent no consistix a demanar a les persones que es queden, sinó a oferir-los oportunitats perquè fer-ho siga una decisió natural", declara Antonio Galvañ, secretari autonòmic d'Ocupació i director general de Labora.
Intel·ligència artificial, digitalització i el perfil professional del futur
La transformació tecnològica no és una amenaça llunyana ni una promesa abstracta: ja està reconfigurant els perfils que busquen les empreses. Galvañ ho va reconéixer sense embuts durant la seua intervenció, assenyalant que la intel·ligència artificial i la digitalització estan modificant profundament les necessitats del mercat laboral. I si el problema canvia, la resposta també ha de fer-ho.
Per això, Labora no només aposta per la formació tècnica, sinó també per les anomenades habilitats transversals: la capacitat d'adaptació, l'aprenentatge permanent, la resiliència davant la incertesa. Competències que, curiosament, les universitats fa temps que treballen sense haver sabut sempre posar-los nom.
Entre les iniciatives més cridaneres que impulsa l'organisme destaca la incorporació de simuladors d'entrevistes mitjançant intel·ligència artificial, una ferramenta que permet a les persones que busquen ocupació entrenar les seues competències professionals en un entorn controlat, abans d'enfrontar-se a un procés de selecció real. Una espècie de camp d'entrenament digital per al mercat laboral.
El vicerector d'Estudiants i Ocupació de la Universitat d'Alacant, Raúl Ruiz Callado, va posar també en valor la tasca que desenvolupen els servicis universitaris d'ocupació com a ferramenta fonamental per a acompanyar l'estudiantat i les persones egressades en la seua transició al mercat laboral.
Un pla de 200 milions per a alinear formació i ocupació real
Les paraules tenen més pes quan van sostingudes per xifres concretes. En este cas, la Generalitat Valenciana ho fa amb un Pla de Formació dotat amb prop de 200 milions d'euros, amb el qual es preveu formar més de 58.000 persones en àmbits vinculats a sectors estratègics i amb creixent demanda de professionals qualificats. L'objectiu és clar: que la formació no responga únicament a la lògica acadèmica, sinó també a les necessitats reals de les empreses.
Galvañ va insistir que alinear l'oferta formativa amb els perfils que demanda el mercat és una de les prioritats de Labora. No es tracta de formar per formar, sinó de dotar les persones de les competències que efectivament els obrin portes. Una distinció que pareix òbvia, però que, en la pràctica, ha tardat molt a aterrar en polítiques concretes.
Les jornades també van abordar l'impacte de la intel·ligència artificial, el lideratge i la col·laboració entre universitat i empresa en el futur de l'ocupació universitària, posant de manifest que el debat sobre l'ocupabilitat ja no pot limitar-se als despatxos dels servicis d'orientació. És una conversa que incumbix a tota la societat. Perquè quan un jove titulat decidix marxar a buscar oportunitats fora de la Comunitat Valenciana, no és només una pèrdua individual: és un senyal que l'ecosistema encara té deures pendents. I reconéixer-ho, com va fer Galvañ a Alacant, és el primer pas per a canviar el relat.