El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha destacat que "el Consell reclama permanentment al Govern central els 1.325 milions per l'infrafinançament i que la reforma del sistema contemple una compensació pel deute històric acumulat".
"Cada vegada que parle amb el Ministeri, pose de manifest la situació de la Comunitat Valenciana. Som l'autonomia pitjor finançada i així i tot estem fent un esforç augmentant la inversió per càpita en serveis socials, especialment en Sanitat, per a acostar-la a la mitjana de les comunitats autònomes", ha indicat Soler.
"Ara el dèficit es genera no per la mala gestió, ni pel balafiament, ni la corrupció; sinó per la inversió en serveis bàsics fonamentals. Volem que se'ns compense per la part del deute que té el seu origen en l'injust model de finançament que castiga a la Comunitat Valenciana, la resta l'assumirem, perquè va ser generat pels representants dels valencians triats lliurement", ha afirmat el conseller.
Vicent Soler ha realitzat aquestes declaracions en la seua compareixença en la Comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de Les Corts, que ha tingut lloc aquest dilluns en l'hemicicle del Palau dels Borja per a permetre el distanciament dels diputats i diputades. Durant la seua intervenció, el conseller, ha recordat que "l'anterior Govern central va tindre durant cinc anys majoria absoluta i va ser incapaç de dur a terme la reforma del finançament".
"I eixe és el problema que arrosseguem, l'statu quo que van pactar en 2002 Aznar i Zaplana i que tant ens perjudica la Comunitat Valenciana. I un Fons de Suficiència que més aviat hauria de dir-se Fons d'Insuficiència", ha advertit Soler.
"Són conscients"
"La ministra d'Hisenda és conscient que és necessari reformar el sistema de finançament autonòmic i en diverses ocasions ha posat de manifest que les diferències que genera entre les comunitats autònomes en recursos per habitant no són raonables", ha assenyalat Soler."És més, en nombroses ocasions ha reconegut que la Comunitat Valenciana està infrafinançada. Ho va fer l'octubre de 2019 durant la seua visita a València, però també en el Congrés dels Diputats el febrer de 2020, quan va dir que som de les més perjudicades pel model de finançament i, més recentment el maig de 2020", ha apuntat Soler.
L'infrafinançament de la Comunitat Valenciana també ha sigut reconeguda per l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) en els seus estudis.
"Es tracta de passos positius, ja que l'anterior Executiu mai va ser tan explícit en el seu reconeixement de la nostra situació. Però no ens conformem. A més de reconéixer la situació, volem també fets i així li ho hem fet saber al Govern central en les nostres trobades", ha expressat el conseller d'Hisenda.
"Així, per exemple, en l'últim Consell de Política Fiscal i Financera celebrat el mes de febrer passat, encara que es va convocar amb la finalitat de fixar els objectius de dèficit del conjunt de comunitats autònomes, vaig aprofitar per a posar sobre a taula les reivindicacions aprovades per la Comissió Mixta Consell-Corts el dia d'abans i vaig demanar mesures transitòries o un dèficit asimètric que almenys pal·liara en part el nostre infrafinançament", ha indicat el titular d'Hisenda
La despesa pública és prioritari
Soler ha assenyalat que "l'infrafinançament impossibilita la conseqüència dels objectius de dèficit i contribueix a augmentar el volum de deute de la Comunitat Valenciana, fins i tot gastant per davall de la mitjana"."La prioritat del Consell és garantir i millorar la qualitat dels serveis públics dels cinc milions de valencianes i valencians, i per a això el que hem estat fent és tractar de convergir amb la mitjana en despesa pública", ha manifestat el conseller.
"D'aquesta forma, la despesa en serveis públics fonamentals és el responsable del 44% del volum de deute regional des de 2002", ha lamentat Soler
4.000 milions de diferència
Si prenem com a referència les dades del període 2014-2017, la diferència en finançament homogeni per habitant entre la regió millor finançada, Cantàbria, i la pitjor, Comunitat Valenciana, és del 39%. És a dir, la Comunitat Valenciana hauria d'haver rebut més de 4.000 milions addicionals si haguera rebut el mateix tracte que Cantàbria.Respecte a autonomies amb una renda per càpita similar, com Galícia o Astúries, el finançament anual de la Comunitat Valenciana seria superior als 2.000 milions.