El conseller d'Economia, Hisenda i Administració Pública, José Antonio Rovira, ha afirmat este dijous que la “prioritat” de la Conselleria d'Economia, Hisenda i Administració Pública és “aconseguir un nou model de finançament per a la Comunitat Valenciana i seguir abaixant impostos als valencians”.
Rovira s'ha pronunciat així en el ple de Les Corts, on ha comparegut per a explicar les línies estratègiques de la Conselleria després de la remodelació del Govern valencià feta el passat 3 de desembre pel president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca.
El conseller ha recordat que l'actual sistema de finançament autonòmic va ser aprovat el 18 de desembre de 2009. “Es complixen hui, per tant, 16 anys de l'aprovació d'una llei que va deixar relegada a la Comunitat Valenciana a l'últim lloc en ingressos per població, una llei que ja havia d'haver sigut actualitzada”, ha indicat.
En eixe sentit, ha assenyalat que “urgix un nou sistema que corregisca la insuficiència de recursos de la Comunitat Valenciana, que establisca un grau de nivelació que siga, almenys, total en la despesa per als servicis públics fonamentals, que utilitze el criteri d'unitat de necessitat de despesa, la població i que atorgue major autonomia financera i flexibilitat fiscal”.
Rovira ha recordat que el passat novembre la ministra d'Hisenda, Mª Jesús Montero, va comunicar que abans de finalitzar febrer posaria sobre la taula un nou sistema de finançament. “Els principis sonen bé, però l'experiència ens diu que es poden convertir en un so estrident. Ja ho hem vist amb la condonació de deute”, ha manifestat.
Respecte a eixe assumpte, ha donat la mà a la resta de forces polítiques per exigir al Govern, de forma unida, el nou model. “Devim estar units en la defensa dels interessos dels valencians, més enllà d'interessos partidistes. Us allargue la mà i us invite al fet que ens asseguem a debatre i consensuar allò que ens unix, que segur és més del que hui ens separa”, ha afegit.
Abaixar la pressió fiscal
El conseller ha reiterat que treballarà per seguir baixant la pressió fiscal als valencians. “A més de ser la comunitat autònoma pitjor finançada, la valenciana ha sigut la que major pressió fiscal ha patit al llarg dels anys del Govern del Botànic. L'esquerra va convertir la Comunitat en un infern fiscal, una situació que afortunadament està canviant en esta legislatura”, ha indicat.
Així, ha explicat que l'evolució de la recaptació dels tributs gestionats per l'Agència Tributària Valenciana ha sigut positiva, creixent des de novembre de 2023 a novembre de 2025 un 22 %.
Rovira ha indicat que en esta legislatura s'han adoptat mesures com les deduccions sociosanitàries i esportives, amb efectes l'1 de gener de 2023; l'augment de la deducció per naixement, adopció o acolliment, amb efectes des de l'1 de juny de 2025; la derogació de la nova escala de l'impost sobre el patrimoni o la millora de la fiscalitat per als parents més pròxims en l'impost sobre Successions i Donacions.
El titular d'Hisenda ha assenyalat que l'augment en la recaptació “està dirigit essencialment al reforç de l'Estat de Benestar en servicis bàsics fonamentals i de la resta de servicis”, i ha subratllat la necessitat de seguir treballant en el control i la supervisió de la despesa pública.
Respecte a eixe assumpte, ha destacat que s'ha actuat en tres línies. La primera és la reducció del dèficit públic, passant en 2022, últim any complet del Botànic, d'un dèficit del 3%, superior a 3.800 milions d'euros, a una previsió de la AIREF per a finals de 2025 d'aproximadament l'1%. "És a dir, haurem reduït el dèficit en 2.000 milions d'euros". En segon lloc, s'ha treballat en el compliment de la regla de despesa. “Esta Conselleria està compromesa amb el compliment d'esta regla, però no aconseguirem l'objectiu en la seua integritat si abans no es modifica com a primer requisit el Sistema de Finançament i s'aborda d'una manera objectiva la reestructuració del deute i la consegüent càrrega financera que porta aparellada”, assenyalat. En tercer lloc, el conseller s'ha referit a la creació de la Comissió Interdepartamental d'Hisenda amb la resta de conselleries, “un òrgan col·legiat que s'encarrega d'impulsar un sistema d'avaluació de la despesa, amb l'objectiu d'assegurar una major eficiència”.
Pressupostos
Rovira s'ha pronunciat també sobre els pressupostos de la Generalitat, “la principal ferramenta de gestió econòmica i financera d'un govern”. “A diferència de Pedro Sánchez nosaltres els tenim molt presents. Fa uns mesos aprovàrem uns dels pressupostos més importants de la història de la nostra autonomia, i la meua obligació com a conseller d'Hisenda és treballar perquè en 2026 tinguem també uns pressupostos aprovats, en els quals tornarem a incloure inversions amb prioritat dana”, ha subratllat.
Rovira ha anunciat també per al pròxim any l'elaboració d'un nou Pla Fiscal Estructural, “amb el qual puguem visualitzar la priorització de les polítiques públiques d'este Govern no solament per a un exercici, sinó per als pròxims anys”.
Per un altre costat, el conseller ha recordat que després de la reestructuració del Govern valencià la Conselleria ha assumit la política de simplificació administrativa. En eixe sentit, ha destacat que seguirà treballant “per a garantir una Administració més àgil i orientada a la ciutadania i al teixit productiu, alineada amb els principis de bona regulació, avaluació contínua i millora de l'eficiència pública”. El titular d'Economia ha recordat la posada en marxa del Pla Simplifica i ha indicat que s'està tramitant el Projecte de Decret de simplificació de formularis.
Sector públic instrumental i Funció pública
José Antonio Rovira s'ha referit a la racionalització del Sector Públic Instrumental de la Generalitat. “No és una consigna ideològica, és una necessitat funcional, amb el fi d'analitzar què fa cada entitat o avaluar si existix duplicitat amb la mateixa Administració”, ha indicat.
La finalitat d'esta racionalització és completar el diagnòstic integral del sector públic instrumental, amb auditories i controls, estendre l'ordenació de Relació de Llocs de Treball (RPT) i la professionalització de la gestió, dissenyar un pla d'eficiència realista, amb decisions basades en dades, reforçar el control de la despesa i la fiscalització i garantir servicis públics sòlids, ordenats i sostenibles.
Per últim, Rovira ha assenyalat que es continuarà amb el Pla Estratègic de Recursos Humans 2024-2027 amb cinc objectius clars: reforçar l'estabilitat de l'ocupació pública, reduint la temporalitat estructural; garantir una planificació adequada dels recursos humans; modernitzar els processos de selecció, fent-los més àgils; reforçar la capacitació i professionalització del personal empleat públic, impulsant aspectes clau com la digitalització, i consolidar un marc estable de diàleg social, seguint amb l'acord de legislatura subscrit en la Mesa General de Negociació de personal funcionari, estatutari i laboral, com a full de ruta de la negociació col·lectiva.