El 'president' de la Generalitat i líder del PSPV, Ximo Puig, s'ha marcat com a objectiu per als pròxims quatre anys que la taxa de desocupació se situe per davall del 10% en la Comunitat Valenciana i ha promés "determinació absoluta" en l'exigència d'un millor finançament autonòmic al president del Govern en funcions i del PSOE, Pedro Sánchez.
"Per descomptat, no serem blans en absolut", ha promés aquest dimarts en una nova edició de les 'Trobades SER' organitzada per Radi València en l'Oceanogràfic, preguntat per les seues metes fins a 2023 i per si tornarà a ser necessària una gran manifestació pel canvi de model de finançament, com la del 18N de 2017, si Sánchez continua al capdavant del Govern.
Puig ha subratllat que l'única cosa que pot garantir és "una actitud de determinació absoluta" davant la infrafinançament, per al que ha instat a "continuar solidificant el pacte de les forces polítiques, sindicals, empresarials i de tota la societat". "Però necessitem que hi haja un Govern a Espanya al més prompte possible", ha recalcat, i també que l'Executiu "assumisca una realitat: no pot continuar aquesta discrepància entre espanyols".
Ha recordat que Sánchez "va dir que la reforma és absolutament necessària" i es va comprometre al fet que "hi haguera o no canvi de model es buscaria una 'solució valenciana'". "No es pot ser equidistant, el PP va governar molts anys i el PSOE porta nou mesos. Cadascun que assumisca la seua responsabilitat. Si hi ha govern, estarà donat suport per les forces progressistes valencianes; tindrem molta més força", ha asseverat.
Respecte a si el canvi de finançament ha de ser un pacte entre comunitats o una decisió directa, ha recordat que exigeix un acord del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) i una majoria en el Congrés, alguna cosa que "té la seua dificultat amb la composició actual" però que cree que "es pot aconseguir".
Puig ha tornat a advertir sobre la situació d'"inferioritat" dels cinc milions de valencians per la infrafinançament i ha recalcat que "no hi ha pressupostos ficticis", en referència a la partida reivindicativa de 1.325 milions d'euros que ha inclòs el Consell aquests anys.
OCUPACIÓ I RENDA
En clau autonòmica, com a reptes de legislatura, ha defensat que l'economia "estiga al servei de la millora de l'ocupació" i ha cridat a teixir "una aliança efectiva entre els sectors econòmics i els treballadors perquè el creixement no siga desigual". "Si hem aconseguit baixar quasi deu punts la desocupació, ara hem d'arribar per davall del 10%", ha reivindicat.
També ha mostrat la seua intenció de caminar cap a "un espai de convergència de les rendes", perquè la dels valencians s'equipare a la mitjana nacional, i a una millora de la productivitat que incorpore "tots els elements de la gestió mediambiental". En definitiva, "l'aterratge de l'economia valenciana en la 'nova economia".
Per a aconseguir-ho, ha destacat la petició que impulsarà en Les Corts per a declarar l''emergència climàtica' en la Comunitat, un "combat" que creu que correspon a tota la societat, especialment a Europa com a "far" de la lluita contra el canvi climàtic.
"Ara sabem el que passa i tenim una obligació molt gran. Si no ho fem pels nostres fills, per qui? Com podrem mirar-nos a l'espill?", ha manifestat fent seues les paraules que va dir fa uns dies la vicepresidenta i coportaveu de Compromís, Mónica Oltra.
"MÉS I MILLORS" FUNCIONARIS
Paral·lelament, Puig ha lamentat que la Generalitat és "l'administració amb menys empleats públics per habitant a Espanya", després d'uns anys de "desistiment de convocatòries, la cotilla de la inestabilitat pressupostària, un problema de reposició i un envelliment molt elevat". Ha mostrat així la seua aposta per comptar amb "més i millors" funcionaris durant aquesta legislatura.
Un altre dels seus eixos econòmics serà la col·laboració público-privada, sense "sacralitzar" cap dels dos àmbits i amb l'objectiu "irrenunciable" que els serveis públics arriben a tots els ciutadans. En matèria d'inversió estrangera, ha rebutjat la suposada baixada en la Comunitat com "un discurs que no té a veure res amb la realitat, perquè ha crescut un 108%".
"Quina por hi ha?, s'ha preguntat, i ha insistit que "no hi ha hagut una fugida d'inversors, tot el contrari" i que la Generalitat els dóna seguretat jurídica. Això sí, ha puntualitzat: "Això no vol dir que qualsevol puga vindre i fer el que vulga; no es pot atropellar l'interés general".