El conseller de Sanitat, Marciano Gómez, ha anunciat que el pressupost del seu departament per a este any 2025 ascendix a 9.186 milions d'euros, un 8% més que el de l'exercici anterior, consolidant-se com el major de la història, després de dos anys consecutius d'increment. "Prova irrefutable de la importància que el Consell atorga a les polítiques sanitàries", ha indicat.
"Tot això, a pesar que la Comunitat Valenciana patix un infrafinançament històric, i a més cal no oblidar els 1.023 milions d'euros de deute que el Govern central té contreta amb la Generalitat per l'assistència a desplaçats d'altres comunitats autònomes o a ciutadans estrangers amb targeta sanitària europea", ha afegit Marciano Gómez. És important assenyalar que eixa quantia supera l'11% del pressupost global de la Conselleria.
En este sentit, el conseller de Sanitat ha qualificat de "injust" que la Comunitat Valenciana no reba compensació per les 200.000 assistències d'Atenció Especialitzada prestades anualment a persones desplaçades d'altres comunitats autònomes que suposen una despesa de 77,6 milions d'euros anuals i ha reclamat "una reivindicació unànime".
Tres eixos fonamentals
Marciano Gómez ha explicat que "les tres grans apostes per a 2025 tant des del punt de vista organitzatiu com pressupostari són l'Atenció Primària, l'Estratègia de Salut Digital i la Salut Mental".
Quant a l'Atenció Primària, el conseller ha assenyalat que "s'assumiran nous reptes amb un nou model que incorpora mesures organitzatives i de gestió sanitària orientades a millorar la capacitat resolutiva dels centres sanitaris".
Les novetats es recolliran en el decret de la nova estructura, organització i funcionament de l'Atenció Primària i Comunitària del Sistema Valencià de Salut els objectius fonamentals de la qual són el canvi en el model de jerarquització; la dotació de nous recursos per a exploracions i proves complementàries per a agilitar diagnòstics; o la introducció, hui ja realitat, de la intel·ligència artificial com a suport per a la lectura de proves diagnòstiques i per a la millora de la gestió de la demanda.
"Estes iniciatives són conseqüència de l'esforç pressupostari previst en incrementar en 54 milions d'euros el programa d'Atenció Primària que aconseguirà els 1.744 milions d'euros amb la finalitat de desenvolupar tres línies estratègiques", ha apuntat.
D'una banda, Marciano Gómez ha manifestat que s'impulsarà " la capacitat i resolutividad de l'Atenció Primària amb inversions en tecnologia que ajuden a millorar l'accessibilitat dels ciutadans amb la reducció de la demora mitjana, la implementació d'eines d'intel·ligència artificial per a augmentar la capacitat resolutiva i, per tant, la disminució de les derivacions a consultes externes d'atenció hospitalària, l'augment de la satisfacció dels pacients i el prestigi dels professionals".
Així mateix, amb la conversió de jornada ordinària a complementària els dissabtes en els Centres d'Atenció Primària amb Punts d'Atenció Continuada Sanitària "es pretén incrementar el temps que els professionals sanitaris dedicaran a l'atenció dels seus pacients de forma programada,
augmentant espais en horari vespertí i podent oferir un augment de la seua cartera de serveis; i millorar la conciliació familiar dels propis professionals", ha indicat.
Quant a l'adequació i millora de les infraestructures en els Centres d'Atenció Primària, es destinaran 82 milions d'euros d'inversió directa i s'augmenta un 30% les subvencions a ajuntaments i diputacions per a consultoris auxiliars amb una dotació de 6,5 milions d'euros.
Estratègia de Salut Digital
Pel que respecta a l'Estratègia de Salut Digital, la Generalitat invertirà 235 milions fins a 2027 "per a enfortir el sistema sanitari valencià amb noves tecnologies que contribuïsquen a situar-nos en el podi de les comunitats autònomes en Salut Digital", ha indicat el conseller.
"No podem projectar-nos cap al futur utilitzant eines del passat. El pas cap avant és necessari i aqueixa aposta tecnològica ja és una realitat perquè la Secretaria Autonòmica de Planificació, Informació i Transformació Digital, en el seu programa d'Informació per a la Salut augmenta la seua dotació en un 55,8%, aconseguit els 127,5 milions d'euros, dels quals 90 es destinen al capítol 6 d'inversions", ha precisat el titular de Sanitat.
Gómez ha destacat que es tracta de "una aposta clara per un nou escenari tecnològic que es veurà reflectit en la història clínica única, l'anell radiològic i la implantació de la IA".
La història clínica única permetrà que els antecedents clínics d'un pacient es puguen visualitzar des de qualsevol centre sanitari públic de la Comunitat Valenciana amb independència del seu departament d'origen. Este programari integrarà les històries clíniques dels pacients de les huit agrupacions sanitàries interdepartamentals, aix
L'anell radiològic és una xarxa virtual per al diagnòstic d'imatge, que possibilitarà que qualsevol radiòleg de la Comunitat Valenciana, estiga on estiga, puga visualitzar i, per tant, informar tota imatge radiològica realitzada en qualsevol centre sanitari públic de les tres províncies. Es tindrà capacitat per a introduir IA en diversos diagnòstics, prioritzar-los sobre la base de la gravetat de les troballes, centralitzar l'informat i ampliar el catàleg d'imatges de noves modalitats (derma, retino, etc.).
A més, permetrà accés al pacient a totes les seues imatges, i està capacitat per a interoperar en cas de derivacions a proveïdors externs de salut, garantint en tot moment la protecció de dades. "En definitiva, estem davant una adaptació més que necessària per a la sanitat del segle XXI, ja que la impossibilitat que diversos departaments de salut pogueren compartir informació mèdica dels pacients era un anacronisme que perjudicava, greument, a aquell ciutadà que, per les circumstàncies que foren, haguera de ser atés en un altre centre hospitalari de la Comunitat Valenciana que no fóra el que té assignat", ha afegit el conseller.
Marciano Gómez ha incidit en què la incorporació de la IA s'està fent "d'una manera ordenada, transparent i equitativa. Estem implementant algorismes en la imatge per a la seua aplicació en els programes de garbellat de càncer de mama, en el suport a les àrees d'Urgències, equips d'Atenció Primària i també en el garbellat de retinopatia diabètica i el diagnòstic de les lesions en pell".
Així mateix, el conseller ha destacat que la introducció dels algorismes esmentats "està permetent ja un suport important al diagnòstic de les radiografies de Tòraxs i aparell osteoarticular en les sospites de fractures, amb l'objectiu de reduir la finestra al diagnòstic i millorar la capacitat dels equips implicats".
"D'igual manera, la IA també s'aplicarà a la posada en marxa dels Assistents Cognitius Conversacionals, una aposta rotunda amb l'objectiu de millorar la gestió de la demanda de cites en Atenció Primària, per a això ja s'estan realitzant proves pilot en alguns departaments", ha continuat el conseller.
Prioritat en Salut Mental
El tercer dels eixos que sosté el pressupost de Sanitat per a l'any vinent 2025 és el programa de Salut Mental i Addiccions, el pressupost de les quals supera els 192 milions.
Per a Marciano Gómez, "la importància de la salut mental en aquest pressupost és vital, no sols perquè des del primer minut de la legislatura la considerem com una pedra angular de la nostra gestió, sinó perquè les conseqüències de les inundacions i el treball de reconstrucció obliga a un esforç addicional per atendre les necessitats de la població afectada".
Del pressupost en Salut Mental més de 131 milions d'euros es destina a personal. En este punt, el responsable autonòmic de Sanitat ha asseverat que s'ha dut a terme "el major increment de professionals de salut mental aprovat fins hui amb la creació de 200 nous llocs de treball, potenciant la plantilla en un 21,4%. D'esta manera, en tan sols un any, hem assumit un increment del 90% respecte al creixement total de la plantilla al llarg de les dues anteriors legislatures. El president Mazón ha convertit la salut mental en una de les seues prioritats i els números presentats l'estan corroborant", ha subratllat Gómez.
Els Hospitals de Dia per a Salut Mental són, al costat de l'augment del personal, la gran aposta en aquesta matèria per a 2025. Es comptarà amb 18 Hospitals de Salut Mental per a persones adultes, amb 450 places i una inversió de més de 56 milions d'euros per als pròxims 5 anys. "Amb este augment, passem d'estar a la cua a ser la segona autonomia amb major taxa de places del país", ha matisat Gómez.
"La prevenció i el tractament de la salut mental en els xiquets i adolescents és un altre eix prioritari en les nostres polítiques sanitàries", ha afirmat Gómez qui ha recordat la licitació de 18 hospitals de Dia de Salut Mental per a la infància i l'adolescència amb 480 places i un pressupost de més de 62 milions d'euros. El conseller també s'ha referit a la implantació de 7 Unitats de Trauma Complex en els departaments afectats per la dana i a la creació de 22 Unitats de Detecció Precoç, en col·laboració amb la Conselleria d'Educació, que inclouen 56 places de psicologia.
"A més, per a casos aguts, tindrem noves unitats d'hospitalització per a la infància i l'adolescència, i, a la fi de 2025 disposarem de 33 llits nous el que, una vegada més, ens situarà entre les autonomies amb major taxa de llits d'hospitalització psiquiàtrica per als nostres joves", ha recalcat.
El conseller ha recordat que aquestes actuacions s'emmarquen en el Pla de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 té una dotació de 724 milions d'euros amb els quals s'atenen totes les activitats del sistema sanitari vinculades amb aquesta àrea i, a més, "s'implementen tota una sèrie d'iniciatives que ens fan passar del furgó de cua en el qual estàvem a una posició d'avantguarda adaptada a les necessitats que aquesta disciplina requerix en l'actualitat".
El pressupost de Salut Pública, que aconseguix quasi els 165 milions, s'ha dimensionat per a actuar fonamentalment en la prevenció posant l'accent en la vacunació, augmentant l'espectre vacunal i incloent-hi la immunització per al VRS de l'adult.
A més, una nova plataforma digital de garbellats permetrà gestionar els programes de garbellat poblacionals, organitzar les cites, registrar els resultats i realitzar un seguiment dels pacients, amb el que augmentarà la participació, millorarà la detecció primerenca i permetrà un tractament ràpid i oportú, reduint la incidència i mortalitat per càncer. S'iniciarà amb el garbellat de cèrvix instaurant-ho en totes les Agrupacions Sanitàries Interdepartamentals, per a previndre el càncer de coll uterí.
Incentivar al personal
El conseller ha afirmat que "es necessita una actualització en la cultura de la incentivació. Resulta totalment ineficient, i m'atreviria a dir que, fins a inadmissible per al sistema sanitari i, per tant, per al servei que oferim als ciutadans que, en determinades àrees de treball el rendiment del personal, a igualtat de complexitat, siga major en la jornada extraordinària que en l'ordinària".
Per això, ha insistit que la productivitat ha de destinar-se a "millorar l'eficiència de l'atenció sanitària de manera equitativa i extensible a tota l'organització". En este context, hem augmentat la quantitat destinada a productivitat variable, o acords de gestió, en 40 milions d'euros. "La productivitat variable suposa una universalització dels incentius el que, sens dubte, farà que el sistema siga més productiu i equitatiu", ha assegurat el conseller.
D'altra banda, l'augment del capítol de Personal permetrà atendre l'increment de plantilla per als nous centres i serveis que es creen i inclouen un any complet del personal de Manises i Dénia que en 2024 només va ser assumit, parcialment, per este capítol.
Inversió en infraestructures
Sobre inversions en infraestructures sanitàries, Marciano Gómez s'ha referit a les obres d'ampliació de l'Hospital de la Vega Baixa (37 milions), diverses actuacions a l'Hospital Clínic (36,3 milions), l'ampliació en els centres d'atenció especialitzada en el departament de salut de la Marina Baixa (26,6 milions) o els 13,5 milions d'euros per a la implantació de la protonterapia a l'Hospital La Fe. A més, s'han assignat 2,6 milions d'euros per a continuar amb l'expropiació de l'última parcel·la que queda pendent i la tramitació del nou Hospital General de Castelló. A estes actuacions cal afegir els 17 milions en el recinte de l'antiga Fe de Campanar.
Respecte als Hospitals d'Atenció als Pacients de Crònics i de Llarga Estada, es destinen 8,8 milions per a la reforma de l'HACLE de l'Hospital Militar de Mislata, 1,9 milions d'euros per a la reforma de l'Hospital de la Magdalena de Castelló i també se li assignen recursos a la reforma de l'HACLE Sant Vicent del Raspeig (1 milió d'euros), del Doctor Moliner (2 milions) i el centre Doctor Esquerdo a Alacant (200.000 euros).
Quant a obres en Atenció Primària, cal destacar els imports destinats al CS Alacant PAU 2 (9 milions), al CS Alacant-Garbinet (3,1 milions) al CS Benidorm Rincón de Loix (3 milions) al CSI del carrer Girona a Alacant (3,5 milions) al CS Elx-Travalón (2,5 milions) o al CS de Pedreguer (2,8 milions). A més, s'han consignat partides inicials als CS de Dénia, Alacant-La Condomina, Guardamar del Segura, Orihuela i Sant Vicent del Raspeig, entre altres, perquè es puga iniciar la tramitació i ésser una realitat en els pròxims exercicis, a
A Castelló s'ha pressupostat 1,5 milions d'euros per al CSI Vinaròs II, una infraestructura estratègica per a este departament de salut; a
A la província de València, corresponen obres com en el Centre de Salut d'Almàssera (2,9 milions), l'ampliació del CSI d'Alaquàs (2,5 milions) les obres en el CS de Rafelbunyol (2,3 milions), en el CS de Corbera (1,1 milions) o el CS del carrer Antonio Suárez a la ciutat de València (3,1 milions). Especial esforç s'ha realitzat a Catarroja on es farà una inversió de més de 3 milions d'euros en unes obres de reforma, que ja estaven en marxa, i que van quedar molt afectades per la riuada del mes d'octubre. A més, es faran els primers passos perquè localitats com Albal, Silla, Pobla de Vallbona, València Penya-Roja, Port de Sagunt, Godella o Buñol puguen tindre, com més prompte millor, la infraestructura sanitària que hem projectat.
Així mateix, s'impulsaran les obres dels nous centres sanitaris a Mislata, Borriana, Santa Pola i El Vedat de Torrent. A més, a través dels recursos d'aquest capítol, es dotarà de majors subvencions a ajuntaments i diputacions per a l'adequació de consultoris auxiliars i atenció a la salut mental.
Farmàcia i medicina predictiva
El pressupost en Farmàcia s'incrementa en 240 milions per a augmentar contractes de compra centralitzada que permet el proveïment i l'accés dels pacients a medicaments innovadors, com ara teràpies CAR-T per a tractar adults i xiquets amb leucèmia linfoblástica aguda de cèl·lules B refractària o amb mieloma múltiple; tractaments innovadors per a dones amb càncer de mama metastásico o teràpies gèniques com, per exemple, per a tractar als bebés amb atròfia muscular espinal que evita la progressió de la malaltia.
Marciano Gómez ha destacat que esta inversió en medicaments és "el compromís de la Generalitat perquè tots els valencians tinguen accés als tractaments innovadors que salven vides".
També s'ha habilitat una línia pressupostària de 600.000 euros per a potenciar els serveis professionals farmacèutics de les oficines de farmàcia amb especial atenció a les zones rurals.
Quant a Investigació, Marciano Gómez ha explicat que es fomentarà la formació en l'àrea d'investigació d'Atenció Primària i de projectes d'investigació amb participació ciutadana, com els nous premis 100 per ciència.