El Consell ha sigut informat del contingut de l'estudi 'Sobre l'exercici de l'Autonomia Financera de la Comunitat Valenciana mitjançant el desenvolupament del seu propi sistema tributari i impostos cedits', que ha elaborat la nova Comissió per a la Reforma Tributària nomenada pel Consell el juliol de 2020.
Per a això, es proposa un conjunt de mesures fiscals destinades a "avançar en la progressivitat i la justícia fiscal, donant suport a les polítiques fiscals que defensa el Consell del Pacte del Botànic".
La vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha assenyalat que aquest informe fa especial èmfasi en el fet que "no es tracta de pagar més o menys impostos, sinó que aquells que més tenen han de contribuir més i els que menys tenen se'ls ha de garantir els serveis públics". Així mateix, es suggereixen mesures per a "alleugerir les càrregues fiscals per a les persones amb menor renda i beneficis fiscals contra la despoblació".
Oltra ha destacat que, en una època com la que estem vivint actualment, "les persones expertes, lluny de fer propostes per a eliminar impostos, aposten per fer-los més progressius, amb l'objectiu de garantir la suficiència financera i la prestació de serveis fonamentals a les persones amb menys recursos".
Així mateix, es parla de "la necessitat d'harmonització fiscal en el conjunt de l'Estat, per a evitar els desajustes que es poden donar quan hi ha comunitats que no plantegen la tributació de manera lleial amb la resta de territoris", ha assenyalat la vicepresidenta.
Tres apartats
En concret, el dictamen dels experts i expertes es divideix en tres parts diferenciades entre les quals destaquen les mesures que pot impulsar la mateixa Generalitat, propostes a desenvolupar per part del Govern d'Espanya en relació a la regulació dels tributs cedits, així com un conjunt d'actuacions vinculades a tributs propis "extrafiscals" per a garantir la suficiència financera de la Generalitat.
En aquest sentit, en relació amb les propostes a adoptar per la Comunitat Valenciana en matèria de tributs cedits, l'informe recolza en la seua integritat el disseny actual de l'Impost de Patrimoni en la part corresponent al Consell i introdueix una proposta de reordenació de la bonificació sobre la quota en adquisicions mortis causa de l'Impost de Successions i Donacions.
En concret, els experts proposen generalitzar el percentatge de bonificació del 75%, que s'aplicaria tant a familiars del Grup I i II, com a persones amb discapacitat, si bé amb el límit màxim fixat en 100.000 euros. Es tracta d'una alternativa que l'informe qualifica de senzilla d'aplicar en incloure un percentatge de deducció constant i homogeneïtzat i que garanteix que tots els contribuents que s'aplicaven l'actual bonificació li la continuen aplicant, encara que amb desigual efecte.
Així, de les prop de 10.000 persones que en 2017 (any de referència) van tindre accés a les deduccions, 9.586 obtindrien ara major deducció i només els 213 que més herències reben -dels que van tindre accés a deduccions- obtindrien menors beneficis.
Igualment, en relació a l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, proposa tipus de gravamen més reduïts per a alguns casos concrets com a Transmissions o arrendaments de béns situats en municipis en risc de despoblació; o, com a alternativa, mantindre els mateixos tipus però amb majors bonificacions. Així mateix, quant als documents notarials proposa una bonificació del 100% per a la documentació d'escriptures de declaració d'obra nova en aquests territoris despoblats.
Finalment es planteja una reforma de les tarifes autonòmiques sobre l'IRPF amb dues opcions diferents en les quals en tots dos casos es millora encara més en la progressivitat i efecte redistributiu, mantenint-se la recaptació pràcticament constant. En ambdues, es proposa una baixada de tipus per a rendes baixes i mitjanes, un increment dels tipus per a les rendes altes, mantenint-se constants tant els 10 trams com el tipus màxim en el 29,50%.
A més, defensa mantenir les deduccions actuals que atenen circumstàncies personals i familiars que suposen un valor afegit a les quals ja es tenen en compte per a quantificar el mínim personal i familiar, així com mantenir les establides per donatius i donacions. Finalment, suggereix incrementar el mínim personal per als residents en municipis despoblats.
Mesures a adoptar per l'Estat
Quant a les mesures a adoptar per l'Estat a proposta de la Generalitat, les persones expertes demanen prevaldre la progressivitat de l'Impost sobre Successions i Donacions amb la introducció d'un mínim exempt de manera que els patrimonis mínims quedarien exclosos del seu pagament i la fixació estatal de límits mínims i màxims dins dels quals les comunitats autònomes pogueren exercir el seu poder tributari, de manera que es reduiria la competència entre territoris i el frau fiscal motivat per deslocalitzacions.
També en matèria del ISD, recomanen una reducció de l'excessiva càrrega tributària en l'àmbit dels tributs locals amb una reordenació de la fiscalitat en casos concrets perquè es respecten els principis de justícia tributària sense incórrer en cap confiscació; i també fórmules més àmplies d'ajornament o fraccionament del pagament per a evitar que es renuncie a un número tan elevat d'herències per no poder fer front al pagament puntual d'aquestes.
Respecte a l'Impost de Patrimoni, se sol·licita a l'Estat una harmonització i limitació de determinades potestats normatives de les comunitats autònomes en matèria de deduccions i bonificacions de la quota d'aquest impost, limitant-lo a circumstàncies personals de discapacitat, sense que en cap cas puguen suposar una reducció de la quota superior al 50%.
A més, es recomana reforçar la normativa anti-abuse relativa a les deslocalitzacions i l'efectivitat de l'intercanvi d'informació entre les Administracions autonòmiques i d'aquestes amb l'Estat en matèria de deslocalitzacions, la situació de béns a l'estranger, l'aplicació de l'"impost eixida" previst en la Llei d'IRPF, així com sobre tinença de participacions en societats i entitats no cotitzades i sobre els emissors i titulars de cripto actius.
Igual que en l'ISD, es recomana estendre l'aplicació de la normativa autonòmica als no residents a Espanya i, a més, es considera "pertinent" mantenir el límit conjunt de les quotes de l'IRPF i Patrimoni en el 60% de les bases imposables d'aquest impost.
En matèria d'IRPF, el dictamen suggereix a l'Estat seguir el deixant de la Comunitat Valenciana i introduir deduccions fiscals per a fomentar la repoblació de zones despoblades en el tram estatal amb la finalitat de compensar la desigualtat amb què són tractats fiscalment, ja que malgrat la insuficiència de serveis públics dels quals disposen, són cridats a contribuir en termes idèntics a qualsevol altre ciutadà.
Finalment, la Comissió d'Experts Fiscals recomana a l'Estat en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats (ITPAJD), un mecanisme de connexió ràpida entre l'Agència Tributària i el Cadastre per a evitar dilacions, en establir-se els valors d'aquest últim com a mètode de comprovació de valors en la compravenda de béns immobles i establir exempcions o reduccions per a l'adquisició d'habitatge habitual o implantació d'una activitat econòmica en municipis amb el risc de despoblació.
A més, suggereix que s'estudie declarar exemptes totes les operacions l'import de les quals siga inferior a una determinada xifra per a evitar el cost de control d'infinitat d'operacions l'import de les quals és molt reduït, així com l'obligació d'informació a les plataformes de vendes directes en línia perquè puguen estar subjectes a control.
Tributs propis extrafiscales
Amb relació als tributs propis extrafiscals de la Comunitat Valenciana, demanen a les administracions públiques "major compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, cooperant amb el Fons per a la Transició Ecològica que permeta finançar les polítiques de transició amb impostos, per exemple, sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles de tracció mecànica, o sobre l'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle per activitats i grans establiments comercials, entre altres".
Quant a la imposició sobre habitatges buits o desocupats, estableix que podrien haver sigut les Entitats Locals les que incorporaren sobre la base de les seues competències recàrrecs sobre l'Impost de Béns immobles, a pesar que aquest impost ja està establit en la Comunitat i, finalment, obri la possibilitat d'establir un possible impost valencià sobre begudes amb sucres afegits que vinguera acompanyat d'altres polítiques de salut pública per a reduir l'obesitat.