Xarrarem en Laura Olcina, directora gerent del centre tecnològic ITI, presidenta de la Federació Espanyola de Centres Tecnològics (Fedit) i presidenta del Consell Assessor de Ciència, Tecnologia i Innovació (CACTI). Amb una trajectòria marcada per la defensa de la innovació i la transferència tecnològica, Olcina analitza els tres anys de INNDIH, l'impacte real de la digitalització en el teixit productiu, el paper dels centres tecnològics i la urgència d'una educació més humanista en un món cada vegada més tecnològic.
INNDIH complix tres anys amb un balanç molt positiu. Si haguéres de resumir el seu major assoliment, quin seria l'autèntic abans i després que deixa el projecte?
La col·laboració. Ha sigut la clau absoluta. INNDIH ha aconseguit una cosa que jo no havia vist en 28 anys de carrera: reunir tots els actors rellevants —centres tecnològics, universitats públiques, cambres de comerç, associacions empresarials, CSIC, entitats sanitàries…— i fer que treballen junts, de veritat, aparcant interessos particulars. Són 48 organitzacions empentant en la mateixa direcció per a acostar la digitalització a la Comunitat Valenciana. Coordinar una cosa així no és senzill, però és profundament enriquidor. I, a més, ha donat peu a . Quan col·labores amb generositat i amb un objectiu clar, les coses succeïxen.
En l'esdeveniment final es presentaren casos reals de transformació digital. N'hi hagué cap que t'impactara especialment pel seu valor o pel que simbolix?
El cas de Symplia va ser especialment emocionant. Marta Senent, CEO de la companyia i amb paràlisi cerebral, va explicar en primera persona la dificultat que suposa per a milions de persones que la tecnologia de transcripció de veu no entenga la seua forma de parlar. Gràcies a una prova de concepte realitzada dins d'INNDIH, l'empresa va aconseguir millorar significativament eixa precisió. No era el cas tècnicament més espectacular, però sí el més humà i el més revelador del propòsit real de la tecnologia.
També hem tingut casos industrials molt potents, com la millora de la inspecció de pells mitjançant visió artificial, o els més de 300 diagnòstics de maduresa digital realitzats a empreses. Eixe tipus de servicis són essencials: ajuden a l'empresa a entendre on està, què necessita i quins passos ha de donar. Moltes vegades una pime arriba demanant una tecnologia concreta només perquè l'ha vista a la televisió, i el nostre treball és ajudar-la a identificar les seues necessitats reals.
Parlaves de bretxes importants entre sectors i territoris. Què us trobeu quan treballeu amb pimes en la seua primera aproximació a la digitalització?
La realitat és que a Espanya existix una bretxa enorme. Per sectors, per grandària empresarial i per regió. Mentre les empreses del sector TIC superen el 58 % d'adopció, la mitjana d'implantació en el sector de la Construcció no arriba al 12 %.
Entre una empresa de Madrid o la Comunitat Valenciana i una altra de Melilla pot haver-hi diferències de huit vegades. I les pimes, que són qui més ho necessiten, solen tindre menys recursos i menys coneixement.
Les empreses que participen en INNDIH ja mostren interès, però encara veiem moltes que no saben per on començar o que directament no arriben. Ahí és on fa falta moltíssim acompanyament.
Quines estratègies heu vist que funcionen millor per a apropar esta tecnologia a empreses que mai han treballat amb IA o anàlisi de dades?
Lo que millor ha funcionat és fer-ho senzill i útil. Gràcies a la financiació europea, estatal i autonòmica, els servicis no han tingut cost per a les empreses, i eixe fet derroca moltes barreres. Però a més hem oferit formació adaptada a les seues necessitats, no tallers genèrics. Hem baixat el llenguatge tècnic a un vocabulari que l'empresa pot entendre, perquè si no t'entenen, no pots ajudar.
En ITI, per exemple, hem impartit tallers d'IA generativa orientats a problemes concrets de les empreses. I també hem treballat amb cambres de comerç, associacions i entitats empresarials per arribar a qui mai no havien tingut contacte amb estes tecnologies.
Amb INNDIH AI Connect comença una nova fase. Què diferencia esta etapa de l'anterior i quins objectius us marqueu?
El focus serà encara major en intel·ligència artificial. Les dades mostren que el camí que hem començat amb INNDIH funciona: la Comunitat Valenciana ha passat d'un 8,5% d'adopció d'IA en 2023 a més d'un 20% en 2025, situant-se ja entre les quatre comunitats amb major implantació. Això no s'havia vist. Volem aprofitar que l'ecosistema ja està rodat —sabem qui fa bé què, i això agilisa moltíssim— i arribar a sectors on encara és complicat, superant la mitjana nacional en adopció d'IA.
Has mencionat la bretxa digital. Quin és el major risc de deixar que s'agranxe?
La desaparició d'empreses. Directament. La innovació i la digitalització són claus per a la competitivitat, però també poden generar una bretxa enorme entre els qui les aprofiten i els qui no. Les pimes que no es transformen quedaran arrere i no sobreviuran.
A més, les dades ho avalen: les empreses que treballen amb centres tecnològics són molt més competitives. Només a la Comunitat Valenciana, per cada euro invertit en un centre tecnològic, el retorn és de cinc euros en rendes i deu en vendes. Eixa diferència es multiplicarà amb la IA.
La col·laboració públicoprivada ha sigut un dels pilars del projecte. Què s'hauria de millorar per a que fora més àgil i eficaç?
Lo primer és conèixer-nos millor. Saber qui fa què. Tindre ferramentes que faciliten la coordinació i la dinamització. I assumir que no competim entre nosaltres, sinó amb els Estats Units, la Xina i els països asiàtics. Necessitem col·laboració publicoprivada, públicopública i privat-privada. Tots som importants i tots aportem alguna cosa. INNDIH ha tingut èxit perquè cada actor ha sabut quin era el seu rol i ha treballat des de la generositat.
Des de l'ITI, Fedit i el CACTI teniu una perspectiva privilegiada del sistema d'innovació. Què és hui el principal coll d'ampolla en la transferència de coneixement cap a la indústria?
Hi ha barreres normatives, financeres i regulatòries, sens dubte. Però també un repte cultural: necessitem que les empreses vegen la inversió en R+D com una cosa estratègica, no com un extra. I a nivell nacional hem de reforçar els indicadors d'impacte. No n'hi ha prou amb produir ciència excel·lent; cal transferir-la. En CACTI estem treballant per valorar més la part aplicada i l'impacte real en la societat.
Què diferencia realment un centre tecnològic del resta d'agents de l'ecosistema innovador?
Som entitats privades amb vocació de servei públic. Parlem el llenguatge tècnic de la universitat i el de l'empresari. Generem coneixement —representem el 10% de les patents nacionals— però sobretot el transferim, perquè el 48% dels ingressos per patents prové de centres tecnològics. Estem pega'ts al territori i a les empreses, i a la vegada connectats amb Europa. Eixe equilibri és una cosa molt particular.
Has dit: **Com més tecnològica siga l'economia, més humanista ha de ser l'educació**. Per què és tan important esta visió?
Perquè a voltes ens obsessionem en la tecnologia en si i oblidem per a què servix i com s'ha d'usar. En IA, especialment, és crucial l'ús ètic, la diversitat en els equips i l'alfabetització digital. Hi ha molta gent que utilisa tecnologies sense comprendre com funcionen, i això genera riscos, desinformació i polarització. L'educació ha de preparar per a crear i aplicar tecnologia… però també per a entendre-la i qüestionar-la.
Ets finalista dels premis Top 100 Dones Líders. Què suposa per a tu?
Durant anys no vaig participar en cap iniciativa de lideratge femení, fins que vaig entendre la importància dels referents. En les àrees tecnològiques només el 12% de l'alumnat són dones. És impossible que arriben més si no veuen models. Si puc contribuir a què xiquetes i joves vegen que en este sector caben perfils diversos, em done per satisfeta.
Després de tants projectes i responsabilitats, què t'ix il·lusionant en el teu treball?
Aprendre cada dia. Entrí en ITI quan érem tres persones i hui som més de 300. Vore com una cosa tan xicoteta creix, com impacta en milers d'empreses i com la tecnologia pot tindre un propòsit real és el que em motiva. No es tracta de ser els millors tècnicament, sinó de per a què fem el que fem.