La consellera d’Hisenda, Ruth Merino, ha manifestat este dimecres que l’infrafinançament crònic que patix la Comunitat Valenciana des de fa almenys vint anys, unit al cost del deute per la pujada dels tipus d’interés, “deixa molt poc de marge” a la Generalitat per a impulsar polítiques productives, ja que el 93 % dels recursos que rep de l’Estat es destinen directament a atendre el finançament dels servicis públics essencials.
“El retard en la reforma del sistema de finançament autonòmic és una injustícia que s’ha convertit en habitual per als ciutadans de la Comunitat, una injustícia que no entenem i que vivim amb preocupació perquè no veiem reacció per part del Govern d’Espanya”, ha lamentat la responsable d’Hisenda.
Ruth Merino s’ha pronunciat en este sentit durant la seua intervenció en el col·loqui ‘Cap a un finançament just i equitatiu que done suport al sistema productiu’, juntament amb Salvador Navarro, president de la CEV; Francisco Pérez, director d’investigació de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie); moderada per Amadeo Fuenmayor, catedràtic emèrit de la Universitat de València.
La consellera d’Hisenda ha destacat que el fet que la Comunitat Valenciana haja estat durant els dos últims anys huit punts per davall de la mitjana de comunitats autònomes de règim comú en finançament efectiu per habitant ajustat suposa un minvament de recursos per als ciutadans de la Comunitat i “un clar incompliment fonamental de la Constitució que és el de la igualtat entre els espanyols”.
En la seua opinió, l’infrafinançament que patix la Comunitat Valenciana fa “molt difícil” poder complir amb el que s’exigix a les comunitats autònomes l’article 135 de la Constitució, que obliga totes les administracions públiques a adequar les seues actuacions al principi d’estabilitat pressupostària.
En eixe sentit, ha recordat que el deute de la Comunitat Valenciana supera actualment els 55.000 milions, “un nivell desorbitat que ens fa patir una pujada dels interessos en comparació amb el 2023 de vora 500 milions d’euros més”.
En concret, el cost del deute per la pujada dels tipus d’interés enguany arribarà als 970 milions d’euros per a la Generalitat, un 112 % més que en 2023. “Amb eixos més de 900 milions d’euros podríem fer moltíssimes coses”, ha lamentat Ruth Merino.
A més, la responsable de les finances autonòmiques ha insistit que qui ha de “liderar” la reforma és la ministra María Jesús Montero i ha lamentat que “mentres persistisca eixe entossudiment amb excuses com que els partits i les comunitats autònomes no ens posem d’acord, no es farà el primer pas”.
Davant d’això, ha assegurat que el Consell sí que està exercitant la seua “part de responsabilitat” amb mesures perquè la gestió dels recursos siga el més eficient possible i reduir així el dèficit i el deute que no depén de l’infrafinançament.
“Estem fent passos perquè la Comunitat siga atractiva a les inversions mentres continuem reivindicant de manera ferma, insistent i sense complexos la reforma del model de finançament que permeta que els valencians ens sentim ciutadans de segona”, ha reiterat Merino.
Disfuncions evidents del sistema actual
Per la seua part, el director d’investigació de l’Ivie, Francisco Pérez, ha destacat que, a pesar de les “evidents disfuncions” de l’actual sistema de finançament, la reforma del qual està pendent des de 2014, este procés no s’haja abordat encara.
En este sentit, l’expert ha detallat les disfuncions que priven les comunitats autònomes de rebre els recursos suficients per a finançar un volum de despesa que supera cada any els 250.000 milions d’euros.
En concret, Francisco Pérez ha explicat que hi ha un problema d’insuficiència global de recursos; un problema d’equitat com es demostra amb les actuals diferències de recursos entre comunitats autònomes de fins a 25 punts de diferència entre elles; un problema d’autonomia i corresponsabilitat fiscal perquè les autonomies no tenen ferramentes per a resoldre per si soles els problemes de finançament perquè no tenen capacitat normativa sobre els grans impostos; un problema de cooperació i lleialtat institucional; i, finalment i a conseqüència dels anteriors, un problema d’endeutament general de les comunitats autònomes.
En el cas concret de la Comunitat, l’expert de l’Ivie ha recordat que el finançament que rep la Generalitat està en una mitjana de 8 punts per davall de la mitjana, la qual cosa equival a més de 1.300 milions d’infrafinançament cada any.
Per això, ha reiterat la necessitat, exposada en l’últim informe dels experts valencians per a la reforma del finançament autonòmic, d’habilitar per part del Govern d’Espanya “un fons que porte a la mitjana a les comunitats autònomes a les que estan per davall de la mitjana durant el temps que tarde la reforma del sistema”.
Paral·lelament, després d’explicar que l’actual sistema ha generat una insuficiència global de recursos acumulada de 155.000 milions, ha assegurat que la següent qüestió que cal abordar seria el problema del deute, “mitjançant una transferència, compensació o condonació perquè el passiu de les comunitats autònomes passe al passiu de l’Estat”.
Per la seua part, el president de la CEV, Salvador Navarro, ha mostrat la seua preocupació pel fet que no s’albire una solució a curt termini a este problema i ha lamentat que la Generalitat no dispose dels recursos necessaris per a donar suport al teixit productiu al mateix nivell que altres comunitats millor finançades.
“L’infrafinançament crònic perjudica tant la ciutadania en general com els sectors productius”, ha insistit el president de la CEV, qui també ha lamentat el “trencaclosques impositiu” que patixen les empreses. “L’optimització de la càrrega fiscal és millorable des del Govern central”, ha assegurat Salvador Navarro sobre este tema, qui ha destacat com a positives mesures adoptades pel Consell com les bonificacions en l’Impost de Successions i Donacions.