La Comissió d'Hisenda ha aprovat de manera definitiva les Ordenances Fiscals per a 2019, després del període d'exposició pública, i sense que hagen sigut esmenades per cap entitat ciutadana, professional, patronal ni veïnal. El delegat d'Hisenda, Ramón Vilar, ha valorat aquest consens sobre el projecte impositiu del Govern de la Nau per al pròxim exercici, que reflecteix, ha assegurat, el suport de la societat valenciana.
Únicament s'ha registrat una esmena concreta d'una ciutadana particular, a més de les presentades pel PP i per Ciutadans, la qual cosa, ha assegurat el regidor d'Hisenda, forma part de la seua labor d'oposició. El delegat s'ha felicitat per aquest suport implícit a la política fiscal municipal, i ha recordat que, un any més, es manté la congelació dels impostos i taxes, així com la bonificació en els pagaments, tant de manera lineal com selectiva, segons el cas.
De fet, una de les novetats afecta precisament a la bonificació per domiciliació de l'IBI (Impost sobre Béns immobles) que, fins ara, es perdia quan la persona contribuent optava per fraccionar el pagament. L'any que ve, les persones que fraccionen els pagaments domiciliats (al març, juny i setembre) podran continuar beneficiant-se de la mateixa bonificació que la resta, del 2%.
Així mateix, l'IBI agrícola queda exempt en el màxim percentatge que permet la normativa vigent (95%) per a aquelles terres del terme municipal de València que estiguen en explotació. El regidor Vilar ha subratllat la satisfacció que li han traslladat les principals associacions professionals agràries per aquesta decisió que, sobretot, implica un suport a l'activitat agrícola.
El regidor s'ha referit a les al·legacions plantejades sobre l'IBI pels grups d'oposició municipal, els quals han demanat rebaixes lineals: del 3% en el cas del PP, i del 7% en el cas de Ciutadans. Vilar ha criticat aquestes peticions per considerar que no s'expliquen ni justifiquen els respectius percentatges, «que de la mateixa manera podrien ser del 3%, del 7% com del 9%, posats a demanar», ha assenyalat.
De fet, València és la ciutat que té l'IBI més baix de les 8 grans ciutats espanyoles, atés que es basa en la ponència de l'any 1997 (és a dir, que el sistema de càlcul que s'aplica sobre el valor cadastral de cada carrer es realitza sobre valors de 1997: està poc actualitzat, especialment en comparació amb altres grans urbs). Precisament, el Col·legi d'Economistes d'Espanya, ha afirmat el regidor, situa a la nostra ciutat en menys de la meitat de la taula de ciutats de més de 150.000 habitants i capitals de província pel que fa a l'esforç fiscal per habitant. «Estem al mateix nivell de Màlaga», ha subratllat el regidor d'Hisenda.
L'esforç fiscal també s'ha contingut en altres impostos, com per exemple l'ICIO (Impost sobre Instal·lacions, Construccions i Obres), que s'ha reduït al màxim que permet la llei per a les actuacions en immobles en els quals residisquen persones amb mobilitat reduïda.
PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT A PROVEÏDORS
Durant la reunió de la Comissió d'Hisenda s'ha aprovat l'informe trimestral sobre morositat. Segons les dades disponibles, durant els mesos de juliol, agost i setembre passats, el període mitjà de pagament a proveïdors es va situar en 23'22, 26'14 i 28'33 dies, respectivament.Fins ara el càlcul es realitzava a partir dels 30 dies des de la presentació de les factures, en els quals es preveia que tinguera lloc la tramitació de la documentació presentada. En els últims mesos, l'Ajuntament de València ha registrat en nombroses ocasions una xifra negativa (és a dir, menor de 30 dies). El nou càlcul, més gràfic i ajustat per comprovar la realitat, que comença a comptar des del primer dia que es facen efectives les factures, llança de nou uns resultats de menys d'un mes, molt lluny del màxim de 60 dies que la legislació marca com a termini per a començar a comptabilitzar interessos de demora.