Fa vint anys Caja Ingenieros obrí la seua primera oficina a València amb una premissa clara: oferir una banca distinta, basada en el model cooperatiu i en la relació directa amb els seus socis. Dues dècades després, l’entitat ha triplicat la seua base social a la ciutat i gestiona més de 212 milions d’euros en volum de negoci, consolidant la seua presència en una de les economies més dinàmiques del país.
En este context, Juanjo Llopis, director general de la cooperativa financera, conversa amb Valencia Extra sobre el creixement de l’entitat a la ciutat, el valor del model cooperatiu front a la banca tradicional i el paper que pot jugar una entitat financera en el desenvolupament econòmic i social del territori. En esta entrevista també aborda qüestions com la digitalització bancària, la sostenibilitat, el suport al talent universitari o els reptes de futur de l’entitat a la Comunitat Valenciana.
Caja Ingenieros arribà a València en 2006. Vint anys després compten amb quasi 6.000 socis a la ciutat i més de 212 milions d’euros en volum de negoci. Quin balanç fan d’estes dues dècades d’implantació?
El balanç és molt satisfactori. Caja Ingenieros té 58 anys d’història i quan arribàrem a València ja comptàvem amb una base de socis vinculats a la ciutat que havien iniciat la seua relació amb nosaltres en altres territoris. En estos 20 anys hem aconseguit multiplicar per més de tres esta base inicial de socis i també el volum de negoci.
A més, hem ampliat els segments amb els quals treballem. L’entitat nasqué vinculada al col·lectiu d’enginyers, però ja des dels anys 80 obrírem els nostres serveis a altres professionals i perfils. Hui treballem amb enginyers, però també amb molts altres professionals, amb banca personal a la qual assessorixem en inversions i financiació, i amb institucions de la Comunitat Valenciana amb les quals col·laborem en la gestió de recursos.
Per tant, el balanç és molt positiu: compromís amb el territori, amb les persones, amb les empreses i amb les institucions valencianes.
Parla del model cooperatiu. És esta proximitat i l’assessorament personalitzat la principal diferència front a la banca tradicional?
El nostre ADN és cooperatiu des de l’origen. La principal diferència és que els nostres clients són també els propietaris de l’entitat. Són socis, i això canvia la forma de treballar respecte a la banca tradicional.
Este model també explica el nostre creixement. Quan arribàrem a València estàvem en un moment molt complex per al sector financer, en plena crisi. I tot i això hem aconseguit multiplicar per tres el negoci.
L’hem fet mantenint una gestió prudent. Mai introduírem clàusules sòl en les nostres hipoteques, no comercialitzàrem participacions preferents ni fons d’inversió dinàmics i mantenim una política d’inversió molt prudent en determinats sectors com l’immobiliari.
Sempre hem buscat preservar el model cooperatiu, actuar amb prudència i oferir un servei de proximitat i qualitat als nostres socis.
Quan obríreu l’oficina a València, quines expectatives teníeu i com han evolucionat amb el temps?
L’evolució ha sigut molt positiva. Començàrem amb uns 1.900 socis a la ciutat i hui pràcticament hem triplicat esta xifra.
A més, un dels aspectes que seguim molt de prop és la satisfacció dels nostres socis. Mesurem de manera periòdica l’índex de recomanació, el Net Promoter Score, que és un dels nostres principals indicadors de gestió.
Els resultats són molt alts i això es reflectix també a València. La recomanació entre socis ha sigut una de les claus del creixement. Este any, a més, hem obtingut el primer lloc a nivell nacional en qualitat de servei en l’estudi EQUOS, realitzat mitjançant tècniques de mystery shopping, cosa que reforça el treball realitzat.
En un context de concentració bancària a Espanya, creu que el model cooperatiu està guanyant rellevància com a alternativa?
A Espanya el sector cooperatiu representa aproximadament un 10% del volum de negoci bancari. Si mirem Europa, este percentatge arriba al voltant del 23%.
Creiem que és un model plenament vigent i amb recorregut. A més, fou l’únic col·lectiu del sistema financer que no necessità ajudes públiques durant la crisi.
A Espanya part d’este model de banca més social i pròxima també el representaven les antigues caixes d’estalvi, que pràcticament han desaparegut. Això explica la diferència que existeix respecte a Europa.
Nosaltres no volem que el cooperativisme es veja com un sector alternatiu, sinó com un model de negoci diferent, on el client està al centre i on el servei, la proximitat i la qualitat són elements fonamentals.
Quines avantatges concretes té per a un valencià convertir-se en soci de Caja Ingenieros front a ser client d’una entitat tradicional?
La primera és que forma part d’una entitat democràtica de la qual és propietari. Pot participar en les assemblees i aportar la seua visió.
La segona és que troba un catàleg de productes equilibrat, amb bones condicions i amb un enfocament orientat al servei al soci.
I la tercera és la proximitat. A l’oficina de València, per exemple, les tres persones que obriren l’oficina fa vint anys continuen formant part de l’equip. Això genera una relació estable i un coneixement profund del soci, que es traduïx en un servei personalitzat.
Mantenen a més una relació estreta amb la Universitat Politècnica de València. Quin paper juga el talent universitari en la seua estratègia?
Tenim una oficina al campus de la Universitat Politècnica de València que presta servei tant a professors com a estudiants.
La nostra vocació és acompanyar les persones des de la seua etapa universitària. A més, a través de la Fundació Caja Ingenieros impulsam iniciatives com beques per als millors expedients acadèmics o programes orientats a fomentar l’ocupabilitat.
També desenvolupem iniciatives específiques, com programes de formació per a dones enginyeres majors de 50 anys que desitgen reincorporar-se al mercat laboral.
Com es decideixen els projectes socials que impulsa la fundació?
La fundació treballa sobre tres eixos principals. El primer és la innovació i el desenvolupament de solucions que puguen contribuir a resoldre reptes socials, com l’accés a l’habitatge. El segon és l’educació i la salut financera, promovent formació i coneixement financer entre la població. I el tercer és l’impuls de l’economia social i del cooperativisme en els territoris on estem presents.
Dins d’aquests tres àmbits seleccionem projectes que encaixen amb la nostra dimensió, amb la nostra capacitat de gestió i amb les necessitats del territori.
La digitalització ha canviat molt la relació entre els clients i els bancs. Com equilibran esta transformació amb el tracte personal?
Hui dia és impossible entendre un banc sense una base digital sòlida. En el nostre cas, el 87% dels socis utilitza la banca digital i accedeix a l’aplicació mòbil de manera recurrent.
La estratègia és combinar ambdues coses. Tot el que té a veure amb operacions quotidianes es realitza de manera digital. En canvi, quan es tracta de decisions importants: una inversió, una financiació o la revisió d’una cartera, entra en joc l’assessorament personal.
És una estratègia dual: digital per a l’operativa diària i presencial per a l’assessorament especialitzat.
València està guanyant pes com a hub tecnològic i emprenedor. Com pot contribuir una entitat com Caja Ingenieros a este desenvolupament?
El nostre paper és canalitzar recursos cap a projectes que generen valor econòmic i social. Captam estalvi dels nostres socis, l’invertim amb criteris de rendibilitat i responsabilitat i el canalitzem cap a projectes empresarials que contribuïsquen al desenvolupament del territori.
Això inclou iniciatives tecnològiques, projectes empresarials o inversions vinculades al desenvolupament sostenible.
Després d’estes dues dècades a València, quins són els pròxims reptes de l’entitat a la ciutat?
El principal repte és continuar creixent i donar a conéixer el model cooperatiu. Volem ampliar la comunitat de socis i generar un cercle virtuós: créixer, generar recursos, reinvertir-los per a millorar el servei i tornar part d’eixe valor a la societat a través de la fundació.
A més, València és un dels territoris amb més dinamisme econòmic a Espanya, per la qual cosa forma part essencial de la nostra estratègia de creixement.