José Pla: "Creiem que la banca territorial i compromesa amb el territori pot ser una alternativa enfront dels grans bancs"

Parlem amb José Pla Barber, nou president de Caixa Ontinyent

Guardar

Jose Pla Barber (4)
Jose Pla Barber (4)
El passat 7 de juliol, el Consell d'Administració de Caixa Ontinyent triava a José Pla Barber, per unanimitat, com a president de l'entitat. Nascut a Ontinyent en 1969, Pla és doctor en Ciències Econòmiques amb premi extraordinari de doctorat i certificat europeu, catedràtic d'Organització d'Empreses de la Universitat de València i investigador associat del "John Dunning Center" de la University of Reading (UK). A la seua formació i trajectòria acadèmica, el president de Caixa Ontinyent acumula gran experiència en el món financer per la seua vinculació a l'entitat, de la qual és membre del seu Consell d'Administració des de l'any 2000.Què suposa per a vosté ser el president d'una entitat com Caixa Ontinyent? Per què va decidir acceptar aquest repte?És una gran satisfacció personal i una motivació extraordinària poder aportar de forma més directa a aquest projecte econòmic i social que és Caixa Ontinyent, amb tot el bagatge històric que acumula al servei de la societat i amb la il·lusió posada en el futur. Com a economista i professor universitari, sempre m'ha agradat aprendre i tindre experiència en diferents contextos que no foren exclusivament l'universitari. En aquest sentit, és un repte molt atractiu incorporar-me al Consell d'una de les empreses de major prestigi de la Comunitat Valenciana.A més, en la meua trajectòria professional sempre he tractat de combinar al mateix temps una perspectiva global i local en les meues activitats. La part global la tenia coberta amb la meua investigació i els projectes internacionals en els quals he participat. Caixa Ontinyent ha sigut una oportunitat en la meua vida per a poder cobrir eixa inquietud que sempre he tingut de poder tindre també cert compromís i impacte a escala local, recognoscible en l'entorn més pròxim.Com valora la gestió realitzada pel seu predecessor Antonio Carbonell?Positiva i adaptada a les exigències de l'entorn financer que ens va tocar afrontar. La labor d'un president d'una entitat com Caixa Ontinyent és tindre clar quina és la missió de la Caixa i mantenir-la en cada moment, especialment enfront de temptacions i adversitats conjunturals, garantint la seua continuïtat i independència per a continuar aportant benestar a la societat.Com canviarà l'entitat amb la seua arribada?No plantege una presidència disruptiva i, per tant, mantindrem els principis de prudència, independència, no-intervenció en la gestió diària de la Caixa i la personalització del servei als clients. En el meu cas, crec que els meus coneixements i experiència en estratègia empresarial i competitivitat poden ajudar per a afrontar els nous reptes de l'entorn als quals s'enfronta el sector (digitalització, sostenibilitat, crisi, etc.). D'altra banda, una visió analítica, com la que tenim els investigadors, i des de fora de la gestió diària, pot ser un bon complement per als professionals de la casa en la presa de decisions estratègiques.Com és el camí que seguirà l'entitat a curt termini?Donada la complexitat del nou entorn en el qual se situa el sector, ens agradaria actualitzar el nostre pla estratègic, de manera que poguérem albirar quin tipus d'entitat volem ser a mitjà termini i on volem situar-nos.També intensificarem l'esforç comunicatiu perquè la societat realment perceba el valor diferencial del nostre model. Nosaltres no tenim accionistes, la propietat de la Caixa correspon a la societat en general i, per tant, la part que altres entitats destinen a retribuir als seus propietaris, la nostra Caixa la destina a eixa societat en forma d'obres d'interés social.Sempre he considerat que el millor actiu d'una empresa són els seus empleats. En aquest sentit, m'agradaria acostar més el Consell d'Administració als empleats. Que els nostres empleats ens coneguen i que puguen transmetre'ns directament les seues inquietuds. Crec que és just reconéixer que Caixa Ontinyent segueix com a entitat independent gràcies a l'esforç i professionalitat dels seus treballadors i a la confiança dels nostres clients.Caixa Ontinyent ha apostat pels bons al consum local per a reactivar l'economia de les localitats que s'han adherit. Passats uns mesos, quin és el balanç?Ha sigut una iniciativa que realment ha superat les nostres expectatives i que precisament aprofundeix en eixa vocació territorial de la nostra Caixa. Recuperar el comerç local després d'aquesta crisi és essencial i hem posat a la disposició dels nostres pobles una aplicació i una gestió que de moment ha generat operacions per 3,4 milions d'euros, amb 127.000 bons emesos en localitats com Ontinyent, Xàtiva, Albaida, l'Olleria, Aielo de Malferit, Gandia i l'Alcúdia de Crespins.Un dels aspectes més destacats i reconeguts és el paper que juga la Fundació Caixa Ontinyent. Com valora el treball social que realitza?La Fundació és una extensió de la nostra obra social que ens permet una gestió més eficient i especialitzada d'activitats dirigides especialment a la integració social i financera, entre elles l'educació financera i el Mont de Pietat.Per què destacaria el model de banca social que impulsa una caixa d'estalvis com Caixa Ontinyent?L'Obra Social de Caixa Ontinyent ha jugat sempre un important paper als nostres pobles, adaptant-se a cada moment a les circumstàncies i complementant la funció social que també es deriva d'una activitat financera: assegurar la disponibilitat dels estalvis i finançar la nostra economia. De fet i ara que es parla tant d'eixa Espanya despoblada, veiem molt bé aquest paper, ja que perquè els nostres pobles mantinguen i atraguen població necessiten una activitat econòmica pròxima i habitatges dignes, que és el que prioritàriament finança la nostra Caixa, però també necessiten infraestructures sanitàries, educatives, assistencials i culturals, així com activitats i col·lectius dinàmics. Tot això ho ve aportant Caixa Ontinyent cada any en un degoteig constant, sostingut i sostenible.Espanya està per davall de la mitjana internacional en coneixements financers. En aquest sentit, Caixa Ontinyent ha impulsat el projecte "Finança't". En què consisteix i què s'espera d'ell?El nostre programa d'educació financera és realment pioner pel seu ampli contingut, per la segmentació en funció de l'usuari, perquè abasta i s'ajusta a totes les edats i condicions, i per la diversitat de canals que utilitza per a arribar al públic. Evidentment, la pandèmia ha modificat la interacció social i l'escenari econòmic, i ens estem ajustant a eixa nova situació potenciant els canals digitals. De fet, hem notat importants increments d'activitat en la nostra web i en les xarxes socials. La nostra aplicació de contes infantils amb matisos financers han tingut en poc temps més de 15.000 descàrregues, els nostres cursos online per a professors estan ampliant edicions i fins i tot ens han sol·licitat conferències col·legis, instituts i universitats més enllà de la nostra tradicional zona d'actuació. En els pròxims mesos disposarem d'un estudi d'hàbits financers a les nostres comarques que ens permetrà continuar ajustant més el nostre programa d'educació financera a les necessitats de la nostra gent.Quin futur se li planteja a Caixa Ontinyent? Pensa que podrà seguir el seu camí com una de les dues úniques caixes d'estalvi d'Espanya?Una de les claus de la nostra supervivència com a caixa ha sigut saber el que som i, per tant, no apartar-nos del nostre model de negoci: 'som caixers, no banquers'. En el nostre model de negoci han sigut determinants tres aspectes: la prudència, l'arrelament territorial i la implicació i professionalitat del nostre personal. Encara que les circumstàncies canvien, ens mantindrem ferms en aquests tres pilars que han sigut els eixos sobre els quals ha pivotat la nostra existència al llarg dels anys. Evidentment, en l'estratègia operativa tractem de donar resposta als canvis que vagen sorgint ajustant-los a la nostra essència.En el sector financer cal tindre en compte que existeixen operadors de molt diferent naturalesa, grandària i model de negoci. Per tant, les estratègies que són adequades per a unes empreses no tenen per què ser vàlides per a unes altres. El nostre model de negoci és totalment diferent del de CaixaBank i, per tant, mentre les nostres ràtios estiguen dins dels paràmetres acceptats pel Banc d'Espanya, no tenim per què canviar d'estratègia.Quin paper haurà de jugar com a entitat independent?Crec que hi ha un model de Banca en el qual preval el creixement i les economies d'escala; i un model de banca territorial on oferim un altre tipus de serveis i som més pròxims. Creiem que la banca territorial i compromesa en el territori, com existeix en altres països, pot ser una alternativa enfront dels grans bancs, i esperem que cada vegada més siguen més els clients que preferisquen aquest tipus de banca més pròxima i accessible i que, en el nostre cas, a més contribueix a la societat no sols a través de l'activitat financera sinó també amb la nostra obra social.
Destacats