La Generalitat, a través de la Conselleria d'Hisenda, ha remés al Ministeri d'Hisenda el seu Informe per al Comité Tècnic Permanent d'Avaluació del finançament autonòmic, posicionant-se respecte a les conclusions de l'Informe emés al juliol pel Comité d'Experts creat per iniciativa de la Conferència de Presidents del 17 de gener de 2017, i formulant propostes de cara la reforma del sistema de finançament.
El model plantejat pel Govern valencià es basa en tres principis, suficiència de les comunitats per a atendre els serveis públics fonamentals, reequilibri vertical en el repartiment de recursos entre l'Administració central i les comunitats, i sostenibilitat financera, amb la finalitat de garantir l'accés de tots els ciutadans a un nivell de qualitat homologable en els serveis bàsics de sanitat, educació i protecció social amb independència de la comunitat en la qual residisquen.
El document, que s'ha elaborat de forma consensuada amb els experts designats per les Corts Valencianes, constata que l'informe dels experts confirma les deficiències que la Comunitat Valenciana ve assenyalant respecte al model de finançament de 2002, modificat en 2009, i realitza propostes en línia amb les quals el Parlament Valencià i la societat civil valencià van recolzar l'octubre de 2015.
El text subratlla que el funcionament del model i la política d'estabilitat pressupostària durant la crisi fins a l'actualitat ha suposat que les comunitats no hagen pogut protegir la seua despesa en sanitat, educació i protecció social, que s'ha reduït en termes reals per habitant ajustat un 14,2%, mentre l'Estat sí ha incrementat la despesa en les seues competències de l'Estat de Benestar (Seguretat Social i polítiques passives d'ocupació). Les autonomies no gasten massa en serveis públics fonamentals, ja que estan un 23% per sota de l'Euro Zona, i les comunitats de règim comú inverteixen un 30% menys que les forals.
Tal com assenyala el document, les comunitats gestionen el 67% de la despesa de l'Estat del Benestar, que és finançat amb impostos. Per açò, per a aconseguir la sostenibilitat d'aquest, és imprescindible que la participació de les autonomies en els principals ingressos tributaris (IRPF, IVA i Impostos Especials) siga proporcional a la despesa que gestionen. La valoració valenciana coincideix amb l'informe dels experts en què la insuficiència de recursos del model perquè les comunitats pogueren atendre les seues competències en l'Estat de Benestar va ser de 16.484 milions en 2015.
Necessitat d'un reequilibri vertical
Així, per a garantir la suficiència en la prestació dels serveis bàsics, és necessari complir amb l'equilibri vertical, que requereix assignar a cada nivell d'administració (central, autonòmica i local) una base tributària capaç d'aportar els recursos necessaris per a atendre adequadament les seues funcions. El reequilibri vertical tributari de l'Estat autonòmic fa necessari que la cessió i la participació en determinats tributs que s'assigne a cada subsector de les administracions reflectisca la participació de la despesa de cadascun d'ells en el conjunt de la despesa pública.
Per això, la Comunitat Valenciana proposa en el nou sistema de finançament reordenar la participació de les comunitats de règim comú en les diferents figures tributàries, mantenint la participació del 50% en l'IRPF, aconseguint el 70% de participació en l'IVA i els Impostos Especials (actualment, el 50% i el 58%, respectivament), i ampliant les figures de tributs cedits. En concret, es planteja la cessió d'impostos mediambientals i de l'impost sobre cosines d'assegurances.
Estructura del model i instruments complementaris
La Comunitat Valenciana proposa adoptar l'estructura del model proposat per l'informe dels experts amb algunes variacions per a enfortir la suficiència i l'equitat, i simplificar el seu funcionament. Així, s'estructura en tres trams, un Fons Bàsic de Finançament per als serveis públics fonamentals, un tram per a la resta de competències i un Fons Complementari per a les transferències no homogènies.
El Fons Bàsic de Finançament seria el garant de la suficiència en la cobertura dels serveis públics fonamentals de competència autonòmica i es nodriria amb la totalitat de la recaptació normativa del tram autonòmic de l'IRPF (50%) i la totalitat de la recaptació real (no territorialitzada) que corresponga a les CC AA de règim comú dels trams autonòmics de l'IVA (70%) i dels IIEE (70%). Les comunitats forals aportarien a aquest Fons per a assegurar una prestació equitativa en serveis bàsics.
Per a finançar la resta de funcions de despesa en condicions d'igualtat per a totes les comunitats l'any base, se cedirien a les comunitats els actuals tributs cedits, més l'Impost sobre primes d'assegurança i els Impostos mediambientals estatals. Els tributs cedits sobre els quals les CC AA no tenen capacitat normativa constituirien un Fons d'Anivellació Vertical, que es distribuiria anualment en proporció a la població de cada Comunitat Autònoma.
En tercer lloc, amb la finalitat de finançar la despesa de les CC AA de règim comú en les competències transferides no homogènies, es dotarà el Fons Complementari de Finançament (FCF) mitjançant la corresponent aportació estatal, en substitució de la qual es realitzava actualment a través del Fons de Suficiència.
Fons de reserva
A més, coincidint amb l'informe dels experts, la Comunitat Valenciana defensa promoure fons de reserva en les autonomies per a assegurar que els vaivens de l'economia no afecten les seues competències de l'Estat de Benestar.
Equitat i statu quo
En el seu document, el Consell recalca que l'aplicació del criteri d'equitat és de base constitucional i exigeix que tots els ciutadans espanyols -residisquen on residisquen- puguen accedir als mateixos nivells de provisió dels serveis públics, almenys en els fonamentals. D'aquesta manera, s'advoca per la supressió de l'statu quo, que ha sigut una de les causes de la històrica discriminació dels valencians en el repartiment de recursos. Donada la insuficiència global de totes les comunitats per a prestar els serveis encomanats, aquest criteri permetria corregir les actuals inequitats i, al mateix temps, respectar l'statu quo en termes nominals l'any base.
Condonar el deute de la insuficiència de recurs a totes les comunitats
La proposta valenciana planteja així mateix la necessitat de garantir la viabilitat financera de les autonomies, donant solució al problema de l'endeutament conseqüència dels dèficits acumulats en els recursos aportats pel model. Així, es proposa la condonació de deute per a totes les comunitats derivada de la insuficiència global de recursos per a finançar els serveis públics fonamentals, així com la condonació de deute en aquelles comunitats que, com la valenciana, han patit insuficiències relatives respecte a la resta. En el cas de la Comunitat Valenciana, la condonació per aquests dos trams per import de 20.245 milions d'euros.
Soler: "L'infrafinançament són barracons i llistes d'espera"
El conseller d'Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha manifestat que "totes les comunitats autònomes estan infrafinançades", per la qual cosa "és necessari abordar el problema principal". "Els diners és del contribuent que paga els seus impostos i després vol uns serveis a l'altura de les circumstàncies. Per això reclamem que el sistema dote al conjunt de les comunitats autònomes de majors recursos d'acord amb les competències transferides".
Per al titular d'Hisenda, si es compleix eixa premissa, "tots els mals auguris que les comunitats no podem posar-nos d'acord s'evaporaran". Segons Soler, "els colzades del passat entre autonomies s'han acabat; era una aixecada de camisa. En un Estat compost com és Espanya ha de realitzar-se un debat en paral·lel dels recursos. Hem distribuït les competències més o menys bé, hi ha tres nivells d'administració, però en 40 anys de democràcia no s'ha fet un debat sobre els recursos adequats".
El responsable d'Hisenda ha recordat que l'infrafinançament, que en el cas de la Comunitat Valenciana suposa 1.325 milions anuals malgrat no gastar més que la mitjana, sinó menys, "afecta a la qualitat de vida dels ciutadans". "Per això milers de valencians ens manifestem el dissabte. El tema ha transcendit perquè la gent veu barracons en lloc d'escoles per als seus fills, veu llistes d'espera en la sanitat i en dependència estem al 60% de la mitjana espanyola. La Generalitat no pot admetre que els seus ciutadans, 5 milions de valencians i valencianes, siguen discriminats".