La Comunitat Valenciana seguix enfrontant-se a un dels seus majors reptes econòmics després del pas de la DANA en octubre de 2024. Però, com valoren els experts la gestió i recuperació econòmica de la regió? La resposta, que es reflectix en la recent enquesta ‘Els economistes opinen’, presentada pel Col·legi d'Economistes de la Comunitat Valenciana, no deixa lloc a dubtes.
I és que la gran majoria dels economistes valencians critiquen durament la lentitud i la falta de coordinació en l'activació de les ajudes públiques per a la reconstrucció. Per a prop del 80% dels professionals, la coordinació entre les distintes administracions públiques pot qualificar-se de “catastròfica”.
Un ampli sector dels economistes considera que la velocitat en l'activació de les ajudes públiques ha sigut insuficient. Quasi la meitat la qualifiquen de “mala o molt mala”, i subratllen que les principals perjudicades han sigut les xicotetes i mitjanes empreses, que requerien ajudes de forma immediata per a poder sobreviure.
I és que, tal com ha explicat Juan José Enríquez, president del Consell d'Economistes de la Comunitat Valenciana, les ajudes inicials no van ser suficients. A més, el responsable de l'organisme econòmic valencià, ha recalcat la importància d'establir bonificacions adaptades a cada cas, en lloc d'una línia de subvencions generalitzada.
D'altra banda, Enríquez ha sigut crític amb el suport estatal, ja que considera que el principal suport hauria de vindre del Govern central amb un finançament directe. Seguint amb esta línia, ha posat de manifest el ja ressonat infrafinançament crònic que patix la Comunitat Valenciana.
L'import destinat a estes ajudes tampoc convenç. De fet, més del 40% dels experts creu que és insuficient per a cobrir els danys reals que van patir tant les persones com els negocis afectats. Quant a la gestió administrativa, la majoria valora de manera negativa l'agilitat i els criteris de distribució, definint la transparència informativa com a “deficient”.
Falta de compenetració administrativa
Un dels aspectes que més preocupació genera és la falta de sintonia entre les distintes administracions. L'enquesta explicita que més del 79% dels economistes consideren la coordinació com a mala o molt mala. Esta falta de compenetració no sols alentix la recuperació, sinó que també genera incertesa i un ús ineficient dels recursos públics.
La falta de transparència en la informació sobre les ajudes és un altre problema greu. Per a més de la meitat dels economistes consultats, la comunicació ha sigut pobra, dificultant que els afectats coneguen amb claredat quines ajudes existixen i com sol·licitar-les.
La preocupació també s'estén a la execució de futures infraestructures per a previndre nous danys. Només un 5,7% confia que les obres es realitzaran a temps i amb els recursos necessaris, mentre que més del 57% creu que hi haurà retards o falta d'actuació efectiva.
Els reptes de l'economia valenciana
Més enllà de la DANA, l'enquesta llança un panorama econòmic valencià marcat per la incertesa. El 42% dels economistes creu que la situació ha empitjorat en l'últim any, un percentatge que dobla al registrat l'any anterior. Així i tot, la meitat dels experts qualifica la situació actual com a bona o molt bona, encara que amb menys optimisme que en anys previs. Respecte a les expectatives, el 52,6% confia en una millora econòmica a curt termini, encara que esta confiança ha caigut des del 62,2% de l'any passat.
Els economistes senyalen tres grans desafiaments estructurals per a l'economia valenciana: una excessiva dependència de sectors com el turisme i la construcció, el dèficit crònic de finançament autonòmic, i una dèbil estructura empresarial que limita la capacitat de creixement i resiliència. Juan José Enríquez posa xifres a esta realitat:
“La Comunitat hauria de rebre almenys un 10% de les inversions territorials, d'acord amb la seua població, però rarament supera el 7%. En situacions com la provocada per la DANA, este percentatge hauria d'augmentar al 15 o inclús al 20%, per a pal·liar anys de falta d'inversió”.
Impacte de la guerra aranzelària i de l'apagada elèctrica
L'enquesta també ha analitzat l'efecte de l'actual guerra aranzelària i la situació internacional en l'economia valenciana. Els experts identifiquen al sector agroalimentari com el més vulnerable, seguit d'automoció, ceràmica, construcció, tèxtil i calçat. Per contra, el turisme és considerat el menys afectat per estos conflictes comercials.
Respecte a la gestió europea enfront de les polítiques comercials dels Estats Units, només el 14,7% creu que la Unió Europea està actuant adequadament, mentre que més del 78% la considera insuficient o parcialment efectiva.
Per últim, en relació amb l'apagada elèctrica ocorregut en la regió, quasi la meitat dels economistes considera que no va tindre un cost significatiu. No obstant això, més del 52% retrau a les administracions una gestió deficient de l'incident, enfront de només un 23,7% que la qualifica com a eficaç.