No és habitual que una regió com la Comunitat Valenciana acapare tant de protagonisme en el mapa de la inversió estrangera a Espanya. Però les dades del primer trimestre de 2026 són difícils d'ignorar: 487 milions d'euros en capital exterior en a penes tres mesos, un 149% més que en el mateix període de l'any anterior. Una xifra que no sols situa la regió en el podi nacional, sinó que supera en un 24% la mitjana registrada en el primer trimestre durant l'última dècada.
Tercera en el rànquing nacional, sols per darrere de Madrid i Catalunya
El context ajuda a entendre la magnitud de la dada. En el primer trimestre de 2026, la inversió estrangera a Espanya va augmentar un 22,6% en termes interanuals, i va arribar als 6.567 milions d'euros. Dins d'este repartiment, Madrid va concentrar més de la meitat del total amb 3.367 milions, seguida de Catalunya amb 1.541 milions, i a continuació la Comunitat Valenciana amb 487 milions. Això equival al 7,4% de tota la inversió estrangera captada per Espanya en este període: una quota notable per a una economia regional que històricament ha competit per este tercer lloc amb el País Basc.
Madrid i Catalunya lideren de forma sostinguda la captació d'inversió exterior, mentre que la Comunitat Valenciana i el País Basc s'han disputat alternativament el tercer lloc, amb la regió valenciana patint una caiguda en 2025. El salt d'este primer trimestre de 2026 representa, per tant, una recuperació tant intensa com inesperada.
"Les dades trimestrals d'inversió, amb un increment del 149% respecte al mateix període de l'any anterior, són positives per a la Comunitat Valenciana", afig Marián Cano, consellera d'Indústria, Turisme, Innovació i Comerç de la Generalitat Valenciana
França i el Japó, els grans apostadors per València
D'on venen estos diners? L'anàlisi per països revela aliances econòmiques que van més enllà del vincle tradicional amb els socis europeus més pròxims. França encapçala el rànquing d'inversors amb 210 milions d'euros, consolidant una relació bilateral que té arrels històriques en sectors com l'automoció i la indústria química. Japó apareix en segona posició amb 146 milions, una presència que reflectix l'interés asiàtic per posicionar-se en el sud d'Europa a través de plataformes productives ben connectades. El tercer lloc, amb 81 milions, l'ocupa Espanya, encara que en este cas es tracta d'inversions circulars procedents de filials d'empreses espanyoles radicades en l'exterior. Països Baixos tanca el grup amb 6,1 milions.
La concentració sectorial és igual de cridanera. Els cinc principals sectors acumulen aproximadament el 87% dels fluxos captats, la qual cosa indica que el capital estranger arriba amb destins molt concrets, no de forma dispersa. La fabricació d'equips de telecomunicacions lidera amb 155 milions, seguida de la indústria química amb 100 milions. Les activitats immobiliàries sumen 87 milions, la construcció aeronàutica i espacial civil arriba als 50 milions i el sector educatiu completa el quintet amb 31 milions.
València capital, motor de l'atracció inversora
Dins de la regió, el pes de la capital resulta determinant però no aclaparador. València ciutat i la seua àrea d'influència absorbixen 257 milions d'euros, el 52,8% del total provincial. Alacant capta 115 milions (23,7%) i Castelló se situa molt prop amb 114 milions (23,5%). La distribució, relativament equilibrada entre les tres províncies, suggerix que l'atracció inversora no depén d'un únic focus, sinó d'una xarxa territorial amb capacitats diferenciades.
I quasi tots estos diners arriba perquè donar-se i créixer: aproximadament el 90% de la inversió registrada correspon a operacions d'expansió d'activitat ja existent. No són apostes noves sobre el paper, sinó compromisos d'empreses que ja coneixen el terreny i han decidit ampliar la seua presència.
33 projectes actius i una cartera que mira a la Xina i Alemanya
Darrere d'estes xifres hi ha també una tasca de diplomàcia econòmica que no sempre és visible. L'Àrea d'Atracció d'Inversió d'Ivace+i Internacional, dependent de la Conselleria d'Indústria, va atendre un total de 33 iniciatives d'inversió durant el primer trimestre de l'any. El seu treball inclou des de l'organització d'agendes amb agents clau fins a la busca de localitzacions i el subministrament d'informació estratègica sobre la regió.
Per països de procedència, Xina encapçala el nombre de projectes atesos amb el 42% de les iniciatives, un senyal del creixent interés del capital xinés per establir-se en Europa mediterrània. L'acompanyen projectes procedents d'Alemanya, els Estats Units, el Regne Unit, Suïssa, França o Xile, entre altres. Per sectors, el TIC concentra el 30% de les iniciatives, mentre que l'automoció representa el 24%. Agrotecnologia, energia, químic i logística completen un mapa sectorial que reflectix la diversitat econòmica que la regió pot oferir als inversors.
La consellera Cano va subratllar que estos nous projectes conviuen amb altres iniciats en anys anteriors, per als quals es continuen realitzant gestions d'assessorament, i que existix a més un servici de suport específic —denominat Aftercare— dirigit a les empreses estrangeres ja implantades en el territori que requerixen acompanyament per a implementar les seues reinversions. En definitiva, no es tracta només d'atraure capital nou, sinó de retindre el que ja va arribar. I els nombres del primer trimestre suggerixen que ambdues estratègies estan funcionant al mateix temps.