El Col·legi d'Economistes de la Comunitat Valenciana analitza l'impacte de la inflació en l'economia valenciana

Els economistes es mostren més pessimistes que fa un any.

Guardar

Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana
Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana

El Consell de Col·legis d'Economistes de la Comunitat Valenciana, COEVA, ha realitzat la seua trentena edició dels Economistes Opinen, patrocinada pel Banc Sabadell. L'enquesta realitzada pels Col·legis d'Economistes d'Alacant, Castelló i València, ha recollit l'opinió dels col·legiats de les tres províncies, amb l'objectiu d'analitzar la situació econòmica actual.

En la presentació que s'ha realitzat hui en el Col·legi d'Economistes de València, han estat presents el President del Consell i Degà del Col·legi d'Economistes de València, Juan José Enríquez; el Vicepresident del Consell i Degà del Col·legi d'Economistes de Castelló, Jaime Querol; i el Tresorer del Consell i Degà del Col·legi d'Economistes d'Alacant, Francisco Menargues.

Aquesta enquesta, segons ha explicat el Degà del Col·legi d'Economistes de Castelló, Jaime Querol, ha sigut realitzada entre el 7 i el 21 de novembre de 2022, ha comptat amb la participació de 855 col·legiats, concretament, 482 de València, 305 d'Alacant i 68 de Castelló. Amb l'objectiu d'obtindre una perspectiva generalitzada s'ha comptat amb diferents perfils professionals, tant quant a l'edat, com al seu acompliment professional tant en el sector públic com a privat, así com a persones en situació de desocupació i jubilats. Tot això amb l'objectiu d'oferir una visió independent d'aquest estudi.

La valoració sobre l'economia a la Comunitat Valenciana, i sobretot, en l'espanyola torna a caure als nivells de post pandémicos on es veia la recuperació amb escepticisme. En relació a la valoració de l'economia valenciana coincideix completament amb l'espanyola, situant-se ambdues en un 4,10 sobre 10, ha assenyalat el Degà del Col·legi d'Economistes d'Alacant, Francisco Menargues.

La situació personal econòmica dels propis professionals enquestats presenta una clara deterioració respecte a enquestes anteriors, ja que en aquesta edició, l'opció dels quals es troben pitjor s'ha situat en un percentatge del 48 % enfront del 30,27 % de juny de 2022 i el 25,09 % de desembre de 2021. De fet, en l'enquesta de fa sis mesos, l'opció dels quals es trobaven en una situació professional igual (amb un 45,71 %), era per la qual més economistes es van decantar.

Així mateix, augmenta el percentatge dels economistes que consideren que la Comunitat Valenciana es troba en pitjor situació que fa un any, ja que pansa d'un 35, 81 % al desembre de 2021 a un 66 % al desembre de 2022. En l'enquesta del juny passat la percepció negativa ja es feia palpable, però ha anat en augment en els següents mesos, segons ha insistit Menargues.

Les previsions per als pròxims mesos també van en la mateixa línia de pessimisme. Así, la previsió a sis mesos de l'economia de la Comunitat Valenciana pansa d'un 4,85 al juny de 2022 a un 4,00 al desembre de 2022; i l'espanyola, d'un 4,49 al juny de 2022 a un 3,80 al desembre de 2022, és a dir, que l'economia espanyola descendeix d'una manera més contundent que l'autonòmica.

Menargues ha assenyalat, pel que fa a la pregunta periòdica sobre els principals problemes de l'economia de la Comunitat Valenciana, que la inflació encapçala el ranquin de manera contundent amb un 69,11 %, encara que li segueix de prop, el preu dels combustibles amb un 48,05 % i el tema que és recurrent en totes les enquestes, la inadequada dimensió i estructura de l'empresa valenciana amb un 40, 87 %, una tendència ja es començava a reflectir-se en l'enquesta de juny de 2022. Respecte a fa un any, difereix la dada de la inflació que al desembre de 2021 ocupava el cinqué lloc amb un 35,47 % i en l'actualitat ha doblegat pràcticament aqueix percentatge. Una altra dada que destaca és que l'atur, fa un any tenia una puntuació del 41,35 % i en l'actualitat, pese a la creixent inflació s'ha situat en un 29,80 %.

La inadequada dimensió i/o estructura de les empreses valencianes continua encapçalant les preocupacions dels economistes valencians que no veuen que aquestes parcel·les milloren a través dels anys.

Els efectes de la inflació

Per al Degà del Col·legi d'Economistes de València, Juan José Enríquez, tots aquests factors han propiciat que els costos empresarials s'hagen disparat per a tot el teixit empresarial de la Comunitat Valenciana, però afectant de manera diversa a cada territori en funció de la seua tipologia d'empresa. Pese al fet que a nivell autonòmic els sectors més afectats són la indústria, agricultura, comerç i construcció, Castelló registra les xifres més altes en indústria (4,24 sobre 5) i en agricultura (3,76), en el cas d'Alacant se situa per davant de les altres províncies en turisme (2,77) i en serveis (2,86).

Davant aquesta situació, es van plantejar als col·legiats diversos supòsits d'evolució de la corba d'inflació. Majoritàriament van considerar que, pese al fet que Espanya és l'únic país de la Unió Europea que ha començat a moderar la corba d'inflació, aquesta situació constitueix un miratge i es tornarà a la situació d'inestabilitat dels mesos precedents. A més, majoritàriament afirmen que la inflació va a durar entre els 12 i 24 mesos.

D'altra banda, excepte excepcions, les revisions salarials no estan aconseguint els percentatges de la inflació actual, per aquest motiu s'ha preguntat als col·legiats com consideren que serà l'impacte que tindrà aquest procés inflacionario sobre els salaris reals.

La majoria dels enquestats considera que la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris va a tindre un impacte molt important sobre el consum, i que els salaris reals van a patir una forta deterioració que no es recuperarà ni en el llarg termini.

Davant l'escenari tan complex que llança la inflació és important abordar com han d'ajustar-se les decisions i acords a aquesta situació. Als col·legiats se'ls va plantejar com haurien de variar les decisions entorn dels salaris privats, les pensions, els salaris públics, les prestacions no contributives i els preus públics, entorn de tres baròmetres: per sota de la inflació, igual que la inflació i per sobre de la inflació.

En els casos de pensions o prestacions no contributives, quasi es reparteixen per igual les opinions dels qui consideren que han d'incrementar igual que la inflació que els qui consideren que hauria de reduir-se. Per contra, en el cas dels sous és més generalitzada l'opinió que s'haurien d'incrementar menys que la inflació, especialment en el cas dels salaris públics.

En els preus públics és on major diferenciació es registra perquè es considera amb un percentatge del 72,19 % que els preus públics han d'incrementar-se per sota de la inflació; en el cas dels salaris públics el 66,67 % dels enquestats considera que han d'incrementar-se per sota de la inflació, sent d'aquesta opinió un 55 % en el cas dels salaris privats.

Respecte a la pujada dels tipus d'interés impulsades pel Banc Central Europeu consideren que principalment afectaran al mercat immobiliari i automobilístic.

Enriquez ha indicat que Espanya encara no s'ha recuperat de la situació prepandémica pel que la pujada dels tipus d'interés perjudica la situació encara més" i encara que no és fàcil de combatre la inflació "l'augment dels impostos tampoc és bo. De fet, ara que s'ha assenyalat que València és un magnifique destinació per a viure, amb aquestes mesures impositives de la Generalitat aconseguim espantar el talent, i que opten per viure en altres llocs".

Menargues, ha recolzat la mateixa afirmació i s'ha referit als impostos que s'implantaran pròximament com l'increment de la cotització dels autònoms o l'impost al plàstic, mentre "seguim sense posar solucions a l'excessiva dependència que tenim d'altres països i que ens està castigant."

En aquest sentit, Querol ha incidit en la greu situació en la qual es troba la indústria castellonenca, on "donat el consum intensiu del gas, però on seguim sense rebre cap tipus d'ajuda, perquè mentre a Itàlia que tenen una situació similar ja s'estan donant subvencions a Espanya encara s'està pensant com es va a ajudar, i mentre el teixit empresarial segueix el seu procés de deterioració".

En conclusió, els economistes d'Alacant, València i Castelló es mostren molt pessimistes, ja que al llarg d'aquesta enquesta han manifestat una caiguda dràstica de les expectatives i consideren que la situació inflacionista tardarà almenys dos anys a estabilitzar-se.

Destacats