El president de la Generalitat de Catalunya,
Pere Aragonés, reconeixia ahir davant el president de la Generalitat Valenciana,
Ximo Puig, el problema d'
infrafinançament que pateix la Comunitat Valenciana.En aquest sentit, el mandatari català li oferia al seu homòleg valencià la seua
"complicitat" per a aconseguir solucions a curt termini, però mantenint la seua prioritat d'asseure's únicament en la taula de negociació bilateral amb el Govern d'Espanya i no en un espai multilateral. Puig havia mostrat la seua confiança en què Catalunya participara en l'espai multilateral de negociació.Aragonés va insistir en diversos moments de la seua compareixença que entén "la necessitat de millora" del finançament de la Comunitat Valenciana perquè està "infrafinançada" i, al seu torn, recordava que Catalunya pateix "un dèficit fiscal crònic" que està "institucionalitzat".En aquest sentit, mostrava la seua "complicitat" a solucions a curt termini que facen front a l'efecte de l'infrafinançament o al
'dúmping' fiscal, com la petició al Govern d'extensió al pròxim any dels fons covid.
Aragonés va assenyalar que comparteix "clarament" amb Puig la seua anàlisi sobre l'efecte de capitalitat de Madrid i, en eixe sentit, defensava que si a Europa "es reclama unes normes mínimes" contra el 'dúmping' fiscal, també les ha d'haver-hi a Espanya. Per això, va assenyalar que les iniciatives concentrades per a limitar la competència deslleial i els efectes negatius d'un model centralista comptaran amb la seua "complicitat".
TEIXIR PONTS
Pere Aragonés era rebut ahir per Ximo Puig en el Palau de la Generalitat Valenciana per a mantenir la primera reunió oficial de la qual
van eixir "absolutament satisfets" perquè ha servit per a
"teixir ponts" de col·laboració en interés dels ciutadans.Tots dos mandataris van decidir crear un grup de treball estable per a generar sinergies que permeten
aprofitar el potencial dels fons de la UE. A més, entre els assumptes tractats, es va abordar la situació financera de les dues comunitats i la reforma del sistema de finançament que, per a Puig, és "irrenunciable".Malgrat això, el president català reconeixia que actualment els esforços es focalitzen en la
negociació bilateral amb el Govern d'Espanya que està iniciant i que han de "respectar l'horitzó polític" marcat per les majories sorgides en els parlaments de cada territori. "Està clar que des d'un punt de vista d'estructural i d'horitzó polític prioritzem la taula de negociació", recalcava.
ALIANCES DAVANT L'INFRAFINANÇAMENT
Sobre aquest tema, Puig reconeixia que
totes dues regions tenen "projectes diferents", però "del que es tracta és d'anar sumant i coincidint". En diverses ocasions es va mostrar en contra dels "frontismes" perquè "així no se superarà" l'infrafinançament sinó en "busca d'una aliança plural" per a una reforma estructural que garantisca la singularitat dels territoris i la igualtat social, amb independència d'on es residisca sense "perjudicar" cap comunitat.Puig recordava les reunions que ja ha mantingut amb la
presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, o la que mantindrà
el pròxim dia 21 amb el seu homòleg andalús, Juanma Moreno, per a tractar de solucionar el finançament des de "la racionalitat". Unes reunions a les quals se sumarà una pròxima amb el cap de l'Executiu murcià, Fernando López Miras, que ahir anunciava la seua
intenció de poder fer un front comú amb la Comunitat Valenciana i Andalusia per a
"reivindicar el que és just".El cap del Consell reconeixia que "
no pot haver-hi tantes velocitats quan hi ha un problema, l'ascensor territorial està paralitzat i hi ha comunitats molts anys per davall de la renda per càpita i hi ha un motor que està gripat, que és el motor públic per no tindre finançament suficient".Per contra, Puig assenyalava que hi ha altres comunitats que tenen "una activitat econòmica, empresarial i pública molt alta perquè es veuen beneficiats". "Això és el que no pot ser,
perquè hi haja una integració ha d'haver-hi un respecte a les possibilitats de prosperitat de cada societat i aquesta és una qüestió crucial també per a entendre el model d'Estat", incidia.
