Fa just un any, la DANA de 2024 va deixar una empremta inesborrable en la província de València. Les inundacions van arrasar carrers, llars i comerços, i 12 mesos després els efectes encara es perceben en la vida econòmica de la zona afectada. L'anàlisi de CaixaBank Research revela que la recuperació no ha sigut homogènia; mentre alguns municipis i grans empreses han aconseguit recuperar el ritme anterior, altres localitats i negocis més menuts continuen enfrontant dificultats importants, i les diferències també s'hi reflectixen en la capacitat de consum de les llars segons el seu nivell d'ingressos.
Els comerços de la zona zero van ser els més colpejats per la catàstrofe. En la setmana posterior a la DANA, la facturació es va desplomar un 83% i es va mantindre en nivells negatius durant més de sis mesos, sense aconseguir equiparar-se al ritme de la resta del país fins huit mesos després. A pesar d'això, l'àrea més afectada ja compta amb més comerços actius que abans de la catàstrofe, encara que localitats com Alfafar, Massanassa i Sedaví encara no han aconseguit els nivells previs d'activitat.
Una dada curiosa és que, encara que el consum dels habitants ha augmentat en alguns municipis, no sempre es traduïx en més vendes per als comerços locals. En Alfafar i Paiporta, per exemple, la despesa dels residents cresqué més d'un 20% interanual en setembre de 2025, però la facturació dels establiments a soles superà el 10% respecte a l'any anterior.
Desigualtat segons renda i grandària d'empreses
La desigualtat també s'aprecia segons el nivell de renda de les cases. Els residents amb menys ingressos patiren l'impacte més gran, amb una caiguda del 82% en el seu consum, mentre que les rendes més altes registraren un descens del 40%. Entre desembre de 2024 i setembre de 2025, el consum de les cases amb rendes baixes augmentà només un 12% interanual, per davall del 16% de les rendes altes, deixant clar que la recuperació no beneficia per igual a tots els sectors de la població.
Per altra banda, la grandària de les empreses ha sigut un factor determinant en la recuperació econòmica. Les grans companyies van suportar millor l'impacte de la DANA, perquè encara que la seua facturació va caure un 85% després de la catàstrofe, en setembre de 2025 ja havia tornat als nivells previs. En canvi, les empreses menudes, amb vendes inferiors a sis milions a l'any, van patir un desplome del 98% i un any després seguien més d'un 10% per davall de les xifres de 2024.
La recuperació tampoc ha sigut uniforme entre els distints municipis més afectats, segons l'informe IvieLAB, elaborat per Joaquim Maudos i Carles Gómez. Mentre que algunes localitats van aconseguir estabilitzar les seues vendes, altres continuen afrontant caigudes significatives. A Paiporta – l'exemple més greu – les empreses van patir una pèrdua del 17,7% en el quart trimestre de 2024 i van tornar a registrar un descens del 5,2% en el primer trimestre de 2025.
Godelleta, Sot de Chera, Algemesí i Aldaia també mostraren pèrdues, encara que menys pronunciades. I Montroi, Alfafar i Llocnou de la Corona completen la llista de municipis on les empreses encara no han recuperat per complet les seues vendes, evidenciant que la situació continua sent delicada per a moltes economies locals.
Sectors més afectats
Els sectors econòmics reflectixen igualment estes diferències. La indústria manufacturera ha segut de les més afectades, en un 17,7% dels treballadors en ERTE en la zona zero. No obstant això, els sectors que més van recórrer a estos expedients de regulació van ser l'hostaleria, en un 43,2% de treballadors afectats, seguida de les activitats artístiques (35,7%), les activitats immobiliàries (20,5%), altres servicis (20,1%) i el comerç (19,7%). Estes xifres posen en relleu la vulnerabilitat dels servicis de proximitat i l'hostaleria davant d'interrupcions econòmiques severes.
A nivell agregat, les empreses dels municipis afectats registraren un creixement del 3% en el quart trimestre de 2024 i del 6,1% en el primer trimestre de 2025 respecte al mateix període de l'any anterior. No obstant això, en analitzar exclusivament els 28 municipis més danyats, el creixement fon molt més moderat, a soles un 0,3% en l'últim trimestre de 2024, accelerant-se fins a un 7,4% en el primer trimestre de 2025.
En conclusió, un any després de la DANA, l'economia de la província de València mostra senyals de recuperació, però estos no es distribuïxen de manera uniforme. Els grans negocis i les famílies amb rendes altes han aconseguit tornar a xifres pròximes a les prèvies a la catàstrofe, mentre que menuts comerços i llars amb menors ingressos continuen suportant dificultats.
Els informes de CaixaBank Research i IvieLAB coincidixen en la necessitat de continuar monitorant l'evolució dels municipis més afectats i d'implementar mesures de suport localitzades per a tancar la bretxa econòmica i reforçar la resiliència dels sectors i les cases més vulnerables, assegurant que la recuperació siga real i igualitària per a tots.