La ciutat de València va tancar desembre de 2025 amb 41.637 persones inscrites en les llistes de l'atur, segons les dades oficials del Servici Valencià d'Ocupació i Formació (LABORA). La xifra oferix una fotografia precisa del mercat laboral urbà i permet traçar una radiografia completa de la desocupació, tant per perfil social com per sectors econòmics i distribució territorial. No és solament un número: representa quasi el 30% de tot l'atur de la província i el 14,4% del total de la Comunitat Valenciana, cosa que reforça el pes específic de la capital en les estadístiques laborals.
El tancament de l'any deixa, no obstant això, una lectura positiva si es compara amb l'inici de 2025. Gener va ser el mes més negre de l'exercici, amb 47.176 persones desocupades, cosa que significa que en els últims onze mesos l'atur ha reduït en 5.539 persones a la ciutat. Esta caiguda reflectix una millora progressiva de l'ocupació al llarg de l'any, encara que no suficient per a revertir desequilibris estructurals que seguixen molt presents.
Un dels trets més persistents de l'atur a València és el seu marcat component femení. De les 41.637 persones desocupades, 24.884 són dones, el 59,8% del total, enfront de 16.753 homes (40,2%). Esta bretxa no és conjuntural ni fruit d'un repunt puntual, sinó una constant que travessa el mercat laboral valencià des de fa anys.
El major pes de l'atur femení s'explica per l'elevada presència de dones en sectors com l'hostaleria, el comerç, l'atenció personal o els servicis administratius, activitats caracteritzades per una major temporalitat i una major exposició als vaivens del consum. A eixe fet s'afig l'impacte de les interrupcions en la carrera laboral i la major dificultat per accedir a ocupacions estables a partir de certat edat, factors que reforcen la cronificació de l'atur entre les dones.
L'anàlisi per grups d'edat revela un altre dels grans problemes estructurals de la desocupació a la ciutat. El col·lectiu més nombrós és el de majors de 59 anys, que concentra el 18,9% del total de persones en atur. En termes absoluts, són 7.887 persones, i en este grup la bretxa de gènere torna a ser evident: més del 61% són dones. Esta dada revela una doble dificultat: l'expulsió primerenca del mercat laboral i les enormes barreres per a la recol·locació a partir de certa edat.
El pes del sector servicis
L'anàlisi per sectors confirma una realitat coneguda: València és una ciutat de servicis. No res menys que 32.391 persones desocupades, el 77,8% del total, procedixen d'eixe àmbit. Comerç, hostaleria, atenció personal, turisme o activitats administratives concentren la major part de l'atur, cosa que fa a l'ocupació urbana especialment vulnerable als cicles econòmics i al consum.
Molt per darrere apareix la indústria, amb 3.600 persones desocupades (8,6%), seguida de la construcció, amb 2.524 parats (6,06%). L'agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca a penes representa 536 persones (1,29%). A estes dades se sumen 2.586 persones sense ocupació anterior (6,21%), un col·lectiu que sol agrupar joves i persones que intenten incorporar-se per primera vegada al mercat laboral.
Si s'analisa l'atur per ocupacions, la radiografia es torna encara més precisa. El grup més nombrós és el de servicis de restauració, personals, protecció i venedors, que representa el 26,4% del total. Li seguixen les ocupacions elementals, amb un 22,7%, i el comerç a l'engròs i al detall, juntament amb la reparació de vehicles, que suma un 19%.
També destaca el pes dels comptables, administratius i empleats d'oficina, amb un 13,5%, i l'hostaleria, que per si sola concentra el 15% de l'atur. En conjunt, estes dades dibuixen un mercat laboral molt vinculat al consum, al turisme i a activitats de baix valor afegit, on la temporalitat i la rotació seguixen sent elevades.
El nivell d'estudis és un altre dels grans factors explicatius. Quasi la mitat de les persones desocupades a València (45,4%) només compta amb educació secundària sense títol de graduat escolar. A este grup s'afig un 14,9% que sí que disposa del títol, però no ha continuat la seua formació. En els nivells superiors, les xifres cauen: 8,1% amb batxillerat, 6,6% amb grau mitjà, 6,7% amb grau superior, 3,4% amb estudis universitaris i a penes un 2,1% amb màster.
Desigualtat territorial
L'atur no es repartix de forma homogènia a València. Per districtes, Quatre Carreres encapçala la llista amb 4.426 persones desocupades (10,63%), seguit de Poblats Marítims (3.934; 9,45%), Camins al Grau (3.212; 7,71%) i Rascanya (3.204; 7,7%). En l'extrem oposat se situen Pobles del Nord, amb només 255 persones a l'atur, Pobles de l’Oest (897) i Pla del Real (974).
A escala de barri, Benicalap lidera la desocupació amb 2.086 persones, seguit de Torrefiel (1.651) i Cabanyal-Canyamelar (1.465). El contrast el marca Les Cases de Bàrcena, amb a penes 15 persones desocupades.
La radiografia de l'atur es completa amb una mirada a la província de València, on les diferències entre municipis són abismals. Calles encapçala la llista amb una taxa d'atur del 20,89%, seguida de Gátova (20,70%) i Mijares (18,82%). En l'altre extrem apareixen Cofrentes (1,91%), Cotes (3,35%) o Xeresa (4,81%), amb taxes pròximes al ple ocupació.