Maniatic, el festival de cine fantàstic que va nàixer a Manises i que ara se celebra a València, complix la seua novena edició amb una gran notícia: ha sigut reconegut com a festival classificatori per als Premis Goya. El seu director, **Víctor Palacios**, defensa un model de gestió centrat en el suport real als nous creadors, amb mesures pioneres com el pagament per selecció als curtmetratgistes. En esta entrevista, repassa els reptes, el creixement del certamen i com han aconseguit consolidar-se en el panorama nacional sense renunciar als seus principis.
Este any Maniatic complix la seua novena edició i ho fa amb un fet destacat: ser reconegut com a festival classificatori per als Premis Goya. Què ha significat això per a l’equip i per a tu personalment?
La veritat és que és tot un plaer. Feia temps que ho intentàvem. Hi ha determinats fites que et marques quan muntes un festival, i esta era una d’elles. Una altra seria entrar en la Federació Méliès, que també ho estem intentant. Que hàgem aconseguit este primer, sent un festival de gènere, és tot un privilegi.
Sou l’únic festival de cine fantàstic d’Espanya, junt amb Sitges, amb este reconeixement. Què creus que diferencia Maniatic dins del panorama nacional de festivals de gènere?
Crec que la nostra selecció de curtmetratges és una de les millors a nivell estatal. A més, som dels pocs festivals que fan pagament per selecció. És a dir, tots els curts seleccionats reben 100 euros per la seua projecció. Això no és habitual, ni en festivals generalistes ni de gènere. Els curtmetratges sempre han sigut tractats com el “germà menut” del cine, quan en realitat són el seu origen.
Aleshores no aposteu per un model tan comercial, veritat?
Exacte. En lloc de portar velles glòries del cine, preferim invertir en portar els directors dels curtmetratges seleccionats. Molts d’ells estan fent les seues primeres pel·lícules, i eixe és el futur del cine. Apostem per allotjar-los, cobrir les seues dietes, ensenyar-los València… Preferim això a portar algú que va ser famós en els 80.
Quines novetats porta esta novena edició del festival?
Anem a introduir algunes seccions paral·leles, una exposició, presentacions de llibres com *Crisàlida* d'Alicia Albares i possiblement la gravació d’un podcast en directe amb *Batcueva Show*. Encara hi ha més sorpreses que estem tancant.
Com ha sigut este any el procés de selecció de curts i pel·lícules? Hi ha algun país que vos haja sorprés?
Ha sigut com altres anys, perquè el reconeixement dels Goya ens va arribar tard. Si haguera arribat abans, hauríem tingut més participació des del principi. Tot i això, han arribat molts treballs en l’última setmana. Vam tancar la convocatòria el 2 d’agost, així que encara estem en plena preselecció.
Tu vens del món del curtmetratge. Com influïx la teua experiència com a director i guionista en l’organització del festival?
Molt. He patit el que significa gastar 20 o 30 mil euros en un curt i després no rebre premis, haver de pagar inscripcions… Hi ha festivals que utilitzen el segell Goya per a pujar les quotes. Nosaltres ho veiem al revés: cal cuidar el curtmetratgista. També busquem qualitat narrativa, tècnica i originalitat, però sempre amb empatia: hi ha curts amb pocs recursos que aconseguixen resultats increïbles. Això es nota quan saps el que costa fer cine.
Per què València? Quin paper juga el festival en el teixit cultural de la ciutat?
Perquè som d’ací. El festival va nàixer a Manises, però en la sisena edició ens van retirar la subvenció i ens oferiren un pàrquing com a seu. Així que ens vinguérem a València. Ací hem millorat en col·laboracions, públic i visibilitat. Ara sona molt millor “Festival de Cine Fantàstic de València”.
Quin suport institucional teniu actualment?
L’associació encara té la seu a Manises, per tant no podem optar a ajudes de l’Ajuntament de València. Però sí que ens dona suport la Diputació i l’Institut Valencià de Cultura. I els cines ABC Park ens han donat totes les facilitats. Estem molt agraïts.
Què trobaran els que vinguen per primera vegada a Maniatic?
Una molt bona selecció de curtmetratges de cine fantàstic, propostes variades i molt divertides. Hi ha de tot: cine més "mainstream", més d’autor... Una experiència molt grata per a tot tipus de públic.
I si tinguéreu pressupost il·limitat… Com seria Maniatic?
El faríem més llarg, uns deu dies, amb més llargmetratges i seccions paral·leles. Portaríem a tots els equips de les pel·lícules: actors, actrius, directors… i ampliaríem els premis i el pagament per selecció. Però bé, hem triat el camí llarg, però també el més satisfactori. Este reconeixement dels Goya ens dona la raó.