El Teatre Flumen estrena aquest divendres la Noche del año, obra del dramaturg Carlos Mesa i dirigida per Víctor Páez. En tan sols 18 hores, s'esgotaren les entrades per a la primera funció a València i la segona funció del diumenge es va esgotar fins i tot abans. Donada el gran acolliment, els valencians podran anar a veure-la durant el mes de novembre i si els agrada, podran també veure Desátame novament de Carlos Mesa i dirigida per Víctor Páez. Sens dubte, després d'any i mitjà de pandèmia, és una oportunitat única de passar una bona estona en el teatre.
Com naix i sorgeix La noche del año?
La noche del año naix en 2020, just al començament de la pandèmia. A l'actriu Sara Herranz se li ocorre la idea de fer una obra de teatre en la qual els companys de pis no s'acorden de la borratxera que han tingut l'anterior nit. Em sembla super interessant i localitze a Carlos Mesa, dramaturg i li explique la idea. En tan sols una setmana naix el guió complet de La noche del año. Així, la idea de Sara Herranz es converteix en una nit de cap d'any de desenfrenament.
L'obra ja té un llarg recorregut i arriba a València i les dues primeres sessions s'han esgotat. Què és el que més li agrada a la gent de l'obra sense que ens dónes algun spoiler?
El que mes li agrada de l'obra és el seu to d'humor, el juvenil que és i sobretot la festa que es munten. Hem sigut l'única "discoteca" legalment oberta en la pandèmia. la gent alucina res més arribar.
T'esperaves penjar el cartell de ple a València?
Per res, va ser una sorpresa increïble. les del primer dia es van esgotar en 18 hores. vam haver de traure una altra data l'endemà i van durar fins i tot menys. Ara tornem al novembre perquè no volem que ningú de valència es quede sense poder gaudir de la nit de les seues vides, la Nit de l'any.
Com a director, què creus que és el que més atrapa de l'obra?
Els personatges és el que mes atrapa de l'obra. Tothom s'assega identificat amb algun d'ells i a més tothom coneix a algú que és com algun d'ells. És divertidíssim, des d'arrere, des de la cabina tècnica, com en moltes ocasions veus a algú del públic donar un colpet al del seu costat dient "veus, eres el teu" és divertidíssim veure això.
Després d'una pandèmia que ens ha canviat la vida a tots. ens fa alta riure amb molts més motius?
Per descomptat, riure fa falta en cada segon de les nostres vides i més quan amb la pandèmia s'han vist retallades les nostres llibertats, pel ben comú, és clar.
Tenim ganes tots d'una nit de cap d'any normal prepandemia?
Això és clar. tenim ganes de festa, i ja a poc a poc s'està tornant a la normalitat. Tots tenim ganes de viure aqueixes nits de prepandemia. però i si en comptes de viure les nits prepandemia, vivim una nit dels 2000 d'aquestes nits petardas, ja seria al·lucinant.
Com valores el recorregut que ja ha tingut l'obra de teatre en altres sales?
Impecable. No puc dir una altra cosa. Mai oblidaré, la primera vegada que trepitgem Barcelona, el Teatre Apol·lo. Barcelona ha tingut moltes més restriccions que Madrid, i no em dí compte d'això fins que portem la Nit de l'any. Aqueix moment en el qual va començar a sonar la gasolina i tot el públic ho va donar tot, se'm posa la carn de gallina.
Què és el que més t'agrada del guió de Carlos en aquesta obra?
Com tracta d'una manera tan natural tots els temes tabú, com són el sexe, les orientacions sexuals i la droga.
El repartiment compta amb Sara Jiménez, Ger i Teresa López i al novembre amb Sara Jiménez, Ger i Sara Herranz. Què aporta cadascun a l'obra i com els has vistos en tot el recorregut d'actuacions?
Cadascun aporta la seua pròpia essència. és impressionant veure com del mateix personatge pot cadascun dels actors donar-li un color tan diferent. és super divertit veure la diferència entre tots. és clar, que per a poder-ho veure, el públic ha de repetir. i estic segur que no els deixarà indiferents. treballen dia a dia per millorar la seua presència en escena i això fa que dia a dia l'obra seguisca evolucionant fins i tot al cap d'un any.
Al novembre, estrenes també Desátame en la sala Flumen a València. què podem esperar d'aquesta obra?
Podem esperar alguna cosa tan especial com La noche del año, però aquesta vegada ens trasllada a una habitació d'hotel sadomasoquista. Tots sabem que existeixen, molts de nosaltres ens agradaria provar-les, però cap ho diu en públic. En aquesta obra, anem a trencar amb un altre tema tabú, els fetitxes. No ens tallem en cap moment i amb Desátame eixirà el públic amb una lliçó de Dominatrix i fetitxes més que apresa. a part d'uns tints de feminisme molt necessaris en aquests temps.
Amb aquest títol, imagine que provocarà més d'una sorpresa. he llegit en la sinopsi, dominatrix i sodomía. és aquesta la gran diferència amb La noche del año?
Exacte, passem de tractar els temes de les drogues, festes, i orientacions sexuals a temes com a fetitxes, sodomía, dominatrix i sexe. Tot tema tabú, tot tema que aprendre i obrir la ment a l'espectador. És una gran diferència però al seu torn una gran similitud del que busque donar a l'espectador.
Què podem trobar en comú en ambdues obres perquè els valencians repetim aquest mes de novembre?
Un text amb una gran dosi d'humor, en la qual cada persona sempre se sentirà identificada amb algun personatge i on sobretot, sentiràs que pertanys a l'obra. on la quarta paret es trenca, i gaudeixes com si visqueres aqueixa mateixa nit en la casa de La noche del año, i en l'hotel de Desátame.