Durà a penes cinc dies. Però eixa contraexposició organitzada en 1976 per un grup d'artistes valencians deixà una empremta tan profunda en la història de l'art contemporani de la regió que, cinquanta anys després, l'Ajuntament de València la rescata de l'oblit. La Sala Municipal d'Exposicions acull des d'este mes i fins al 29 de novembre de 2026 la mostra ALTRES, un projecte que recupera Els altres 75 anys de pintura valenciana, la contraexposició que el Col·lectiu de Pintors del País Valencià organitzà en 1976 com a resposta crítica a l'exposició oficial 75 anys de pintura valenciana, celebrada un any abans, en 1975, en eixa mateixa sala.
Un gest artístic nascut de la dissidència
Per a entendre l'abast del gest cal situar-se en el context. Corria 1976. Franco havia mort a penes uns mesos abans i Espanya s'endinsava en una transició política plena d'incerteses. Era un període que tant la producció teòrica com la pràctica artística experimentaven una mutació sense precedents, i que la projecció nacional i internacional dels seus creadors vivia el seu màxim desenvolupament. En eixe clima d'efervescència, entre 1964 i 1976 la ciutat de València va veure sorgir un conjunt d'iniciatives artístiques associatives sense precedents a Espanya.
El Col·lectiu de Pintors del País Valencià va ser l'últim i més combatiu d'eixos moviments col·lectius. A la seua causa renovadora s'uniren altres col·lectius d'artistes no menys importants, com Equipo Realidad, el grup Antes del Arte, el grup Ara, el Grupo Bulto, l'equip Escapulari-0 o el mateix Col·lectiu de Pintors del País Valencià, sorgit en 1976. La seua resposta a la mostra oficial no va ser un simple desacord estètic: era una reclamació política. Enfront d'una exposició institucional que seguia reproduint els cànons d'un model cultural autoritari, el col·lectiu organitzà la seua pròpia mostra en el mateix escenari, amb altres noms, altres obres i un altre relat.
"Entre els últims compassos del franquisme i la incertesa d'un temps nou, l'escena artística valenciana va viure un intens procés d'organització col·lectiva" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Una confrontació amb Sorolla, Pinazo i Fillol de fons
ALTRES no és una reconstrucció nostàlgica. És, abans que res, un exercici de memòria crítica. La mostra reunix obres, documents i trajectòries que permeten observar les tensions d'eixe moment amb perspectiva històrica. En el seu nucli conviuen cinc pintures històriques realitzades pel Col·lectiu de Pintors del País Valencià per a la contraexposició de 1976, ara recuperades, juntament amb tres obres de Sorolla, Pinazo i Fillol pertanyents a la mostra oficial de 1975. El diàleg —o més bé el xoc— entre ambdós grups d'obres no és casual: travessa qüestions de representació, legitimitat cultural i organització col·lectiva que continuen sent perfectament llegibles hui.
L'exposició arranca amb una sala de contextualització que recorre el que estaven creant els artistes més representatius i avantguardistes de la València de l'època. Entre ells figuren noms que definiren dècades senceres d'art valencià: Juana Francés, pionera de l'avantguarda espanyola; Javier Calvo, amb Rectángulos verdes; Jordi Teixidor, amb Dos triángulos con azul; i altres creadors com Hernández Mompó, Artur Heras, Rosa Torres, Antoni Miró, Anzo, Arcadi Blasco o Juan Genovés, tots ells contribuents decisius a la renovació artística valenciana dels anys seixanta i setanta.
"Cal entendre el passat en el seu context, aprendre dels errors i dels encerts, i dins d'eixe enteniment realment podrem vore el que hem avançat i el que hem evolucionat" - Marta López Ricarte, directora del Museu de la Ciutat de València
Premsa, testimoni viu i obres mestres del segle XX
Més enllà de les pintures, ALTRES inclou un espai documental que recull la repercussió que eixa contraexposició —efímera, quasi clandestina, de només cinc dies— va tindre en la premsa de l'època. Que els periòdics se'n feren ressò és un indicador de fins a quin punt eixe acte col·lectiu va sacsar la vida cultural valenciana. Pot una exposició que dura menys d'una setmana canviar el relat de l'art de tota una regió? La resposta, mig segle després, pareix ser que sí.
La mostra reserva també espai per al testimoni en primera persona: artistes i galeristes protagonistes d'eixe esdeveniment que encara estan entre nosaltres han relatat la seua experiència juntament amb professionals de l'art i la cultura com Pablo González Tornel, Marta López Ricarte, Lydia Frasquet, José Martí Martínez i Ramón Esteve, entre altres. Una manera de tancar el cercle entre història i memòria viva.
Entre les obres més destacades de la mostra es troben Historia natural del siglo XX de Josep Renau, Preneu i mengeu de Rafael Armengol, Conde Duque i La familia de Carlos IV d'Equipo Crónica, i Reflejos d'Eusebio Sempere, una de les figures fonamentals de l'abstracció geomètrica espanyola. ALTRES es convertix així, en definitiva, en quelcom més que una exposició commemorativa: és la demostració que certs gestos artístics, per menuts o fugaços que pareguen en el seu moment, tenen la capacitat de ressonar durant dècades i de continuar interpel·lant els qui els contemplen amb ulls nous.