Una tardor per a un IVAM que continuarà celebrant el seu 30é aniversari i que inclourà obres feministes i socials

Una col·lecció de Dubuffet, l’obra feminista de la valenciana Carmen Calvo i l’exposició de Zineb Sedira sobre la immigració i el desplaçament cultural són les novetats que arriben a l’IVAM aquesta tardor

Guardar

IVAM
IVAM

La tardor està a prop i, amb ell, els museus de la ciutat comencen a anunciar noves exposicions per a la següent temporada. Entre ells, l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) acollirà, a partir de setembre, tres noves exposicions de l'artista francés Jean Dubuffet, la parisenca d'ascendència algeriana Zineb Sedira i la valenciana Carmen Calvo.

Aquesta nova programació vol seguir, d'una banda, celebrant el seu 30é aniversari amb l'exposició de la col·lecció de l'emblemàtic artista Jean Dubuffet -ja que, durant la temporada passada, el museu també va presentar col·leccions d'artistes de la talla de Dubuffet per a commemorar l'aniversari de l'IVAM- i, per una altra, vol donar-li el protagonisme que es mereixen a les dones amb l'obra de temàtica feminista de Carmen Calvo i la que tracta sobre la immigració i el desplaçament cultural de la mà de Zineb Sedira.

'ELS CELS ESTAN COSITS'

El programa expositiu de tardor de l'IVAM, que estrenarà nou gerent -Sergi Pérez-, arrancarà el 17 de setembre amb una nova intervenció en la façana del museu de la mà de l'artista valenciana Carmen Calvo, Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 2013.

La seua nova obra, titulada 'Els cels estan cosits' i produïda pel mateix IVAM, s'exposarà en el museu des del 17 d'aquest mes fins al 29 de desembre. Aquesta exposició pretén ser el retrat d'una dona anònima i atemporal a través de la qual l'artista vol posar el focus en la igualtat de gènere i el mercat laboral. Aquest es posiciona com un tema d'actualitat que la concerneix.

Aquesta fotografia intervinguda a manera collage de 9x9 metres que estarà exposada en la façana del museu i que, a més, forma part de 'Els cels estan cosits', vol representar a les dones anul·lades, manipulades o víctimes d'injustícies.

UN REPÀS PER L'OBRA DE DUBUFFET

A l'octubre, el torn és del francés Jean Dubuffet, que, amb una cuidada selecció dels seus dibuixos, pintures, escultures, gravats i objectes personals, l'IVAM permetrà al públic acostar-se a la seua obra. Aquesta exposició, a més, es tracta d'una coproducció internacional amb el Museu de les Civilitzacions d'Europa i del Mediterrani (MUCEM) de Marsella.

El públic que s'acoste a aquesta exposició-homenatge a l'artista francés podrà reflexionar sobre la vinculació de Dubuffet amb l'art primitiu, ja que l'escultor i pintor era un gran amant de les cultures no occidentals.

L'exposició, que es desenvolupa al voltant de tres eixos fonamentals -'Célébration de l'homme du commun', 'Uneix ethnographie en acte' i 'Critique de la Culture'- compta amb el suport de la Foundation Dubuffet a París i de la Colletion de l'Art Brut a Lausana, així com de nombroses institucions i col·leccions particulars europees, segons ha informat l'IVAM en la seua pàgina web.

ZINEB SEDIRA, UN ART COSMOPOLITA AMB VISIÓ FEMENINA

Una de les últimes propostes de l'IVAM per a aquesta tardor és el nou treball de Zineb Sedira, una artista francesa nascuda a París i que resideix a Londres, l'última obra de la qual està feta a Algèria, París i Londres. En ella explorarà, sota una mirada cosmopolita, els conceptes de família, tradició, desplaçament cultural, transmissió generacional i les seues conseqüències.

Aquesta fotògrafa i documentalista parisenca explora, en aquesta obra, el paisatge algerià d'una manera molt càlida i íntim, relacionant les vivències personals amb els aspectes històrics o polítics, al mateix temps que se centra en les qüestions relacionades amb el desig d'immigrar que concerneix quantitat d'algerians.

Sedira utilitza la perspectiva de la seua pròpia experiència amb l'objectiu de preservar i transmetre la memòria del passat com un llegat per a les generacions futures. Una idea una mica malenconiosa que imbrica la urgència de el fet d'haver de partir amb el desig de romandre, la qual cosa origina, sovint, el més profund desarrelament personal et trobes on et trobes.

Arxivat a:

Destacats