L'arqueòloga valenciana Carmen Aranegui ofereix aquest dimecres, 23 d'octubre, la conferència 'La Dama d'Elx. Dades i mites' per a destapar els secrets de la investigació arqueològica, les circumstàncies del descobriment en 1897 i el "fetitxisme" suscitat per una obra que ha sigut definida per hispanistes romàntics, intel·lectuals i artistes com 'l'essència d'Espanya'.
Organitzada pel col·lectiu Alumni de la Universitat de València (UV), la intervenció és a les 18 hores a la sala Palmireno de la Facultat de Geografia i Història (Blasco Ibáñez 28, València). L'entrada és lliure fins a completar l'aforament, detalla la institució acadèmica en un comunicat.
Malgrat els mites que l'envolten, aquesta escultura del període ibèric (IV a. C.) és "molt anterior a l'existència de la nació espanyola". Després de ser venuda a França, es va exhibir durant 44 anys en el Museu del Louvre; en 1941 va ser restituïda al Museu del Prado, sumant-se als béns del patrimoni espanyol confiscats durant la guerra napoleònica, i des de 1972 s'exposa en el Museu Arqueològic Nacional.
"La Dama d'Elx és, sens dubte, l'obra més emblemàtica de la cultura ibèrica", afirma la investigadora valenciana, encara que sovint l'obra es presenta aïllada del seu context.
De fet, "gana si es considera de la ciutat ibèrica de 'Ilici'", el jaciment del qual procedeix, on altres 30 escultures conformen, fins ara, el seu ambient estètic. Altres deu dames han contribuït a definir "una icona que va estar vigent com a imatge funerària femenina amb atributs de riquesa i tradició, completant així el missatge del guerrer ibèric".
ROSTRE "SERÉ I MAJESTUÓS"
Aquesta peça "no esgota el seu significat analitzant només la seua cultura originària, sinó que va més enllà". Al llarg del XX i fins hui, la Dama d'Elx ha sigut "testimoni de la reformulació de la identitat espanyola, a la qual li va donar un rostre de dona, seré i majestuós, alternatiu a la identitat centrada en la resistència saguntina o numantina davant l'invasor, associada a confrontacions bèl·liques que van canviar completament el missatge encunyat a la fi del XIX".La conferència s'emmarca en el programa 'Alumni Comparteix', una iniciativa d'Alumni UV que pretén crear sinergies entre els membres d'aquest col·lectiu i que la ciutadania puga compartir la seua experiència en temes claus, també amb la societat valenciana, "aprofitant el vincle que uneix als membres com a antics alumnes i amics de la Universitat per a continuar creixent personal i professionalment".
Carmen Aranegui és catedràtica emèrita d'Arqueologia de la Universitat i membre d'Alumni UV. És autora de les obres 'Sagunt. Oppidum, empori i municipi romà' (2004) i 'Els ibers ahir i hui. Arqueologies i cultures' (2012), entre altres, i editora científica de les memòries arqueològiques d'excavacions, com Grau Vell, Sagunt i Lixus.
Durant la seua carrera, l'arqueòloga ha excavat el port de Sagunt (València), on va dirigir l'estudi arqueològic del projecte de restauració del teatre romà i altres jaciments; entre ells, Lixus (el Marroc), Oliva, Ifac, La Serreta, Segaria i Cabezo Estel.