Terol, 6 d'abril de 1939. La guerra ha acabat, o quasi. Un empleat de banca natural de Benimarfull, poble de l'interior alacantí, escriu des de la distància a la seua esposa. En el capçal del paper figuren els lemes ¡Viva Franco! i ¡Viva España!, però la carta no parla de política ni de batalles. Parla de dolços per al xiquet, de torró, d'un tio que segurament ja s'haurà fumat tota l'herba de l'hort. Es diu Ricardo Camallonga, i la seua història acaba de convertir-se en llibre.
Un diari de guerra des de l'altre bàndol
La Delegació de Memòria Democràtica de la Diputació de València, dirigida per la vicepresidenta Natàlia Enguix, ha publicat 'Guerra i amor, esperança i frustració. Memòries en l'Espanya de la Guerra Civil', el testimoni en primera persona d'un ciutadà valencià que va viure el conflicte entre 1935 i 1939 treballant en terres aragoneses, allunyat de la seua família. No és el relat d'un heroi ni el d'una víctima. És quelcom més incòmode i, precisament per això, més valuós: la història d'un home ordinari que va recolzar el bàndol franquista i, al mateix temps, enviava tendres notes al seu fill menut quan les circumstàncies ho permetien.
El volum, presentat en el Museu del Tèxtil d'Ontinyent, té el format del quadern apaïsat que el propi Camallonga utilitzava per a registrar l'avanç de les tropes sublevades sobre desenes de mapes d'Espanya, acolorits i datats amb precisió quasi obsessiva. Junt a eixos mapes, el llibre reunix retalls de premsa, efemèrides del Moviment Nacional, anotacions de la seua vida privada i un detallat relat del bombardeig d'Osca. Però també guarda quelcom més íntim: un epistolari amb cartes, telegrames i notes que Ricardo enviava a la seua família de forma irregular, quan les circumstàncies de la guerra ho permetien. A voltes, quan la comunicació terrestre entre Aragó i València quedava tallada pel conflicte, recorria a la Creu Roja o a una tia resident a París que feia les voltes d'enllaç.
"Per a entendre la història cal descendir a les necessitats, anhels i motivacions de la gent" - Natàlia Enguix, vicepresidenta i delegada de Memòria Democràtica de la Diputació de València
L'home darrere del militant
Ricardo Camallonga va nàixer en 1904 en Benimarfull i es va casar amb Ramona Pont, natural d'Albaida, en el poble valencià de Benissoda. En 1934 va nàixer el seu fill Ricardo, a qui tots anomenaven Ricardín, i que apareix citat amb tendresa en molts dels papers que son pare va escriure durant eixos anys de guerra. La mateixa mà que anotava amb fredor els avanços de les columnes militars en els seus mapes era la que imaginava el seu fill xuplar-se els dits en ficar les mans en les llandes de melmelada o provant el torró per primera vegada.
Enguix explica que Camallonga va ser una persona profundament religiosa, i que va ser l'anticlericalisme imperant en la zona republicana el que el va espentar ideològicament a posicionar-se al costat del bàndol franquista i la seua anomenada croada de Lliberació Nacional. La diputada subratlla "eixa doble figura de pare i feixista que reflectixen els seus escrits, amb la fredor que utilitza per a referir-se als seus rivals polítics i la tendresa amb què es dirigix a la seua família". Una contradicció que no resulta còmoda, però que la institució ha decidit publicar precisament per això: perquè la memòria històrica no hauria de ser només el relat dels que pensaven com nosaltres.
Així ho entén també Carlos Tormo Camallonga, net de Ricardo i professor del Departament d'Història del Dret de la Universitat de València, qui ha sigut l'encarregat de donar forma al volum. Per a Tormo, la historiografia de la Guerra Civil s'ha construït majoritàriament sobre la política i el paper dels exèrcits, deixant en els marges els actors secundaris: persones anònimes, sense rellevància pública, que van viure el conflicte des de les seues pròpies contradiccions. Els diaris, cartes i dietaris d'eixa gent corrent són, en la seua opinió, una font de coneixement imprescindible que complementa —i a vegades qüestiona— el relat oficial.
Memòria plural per a 137 municipis
El llibre arribarà als 137 municipis adherits al programa 'La Memòria en les Biblioteques' de la Diputació, juntament amb altres 12 publicacions del mateix programa. La institució desenvolupa des de 2015 una política pública que promou els valors de Veritat, Justícia, Reparació i No Repetició assenyalats per Nacions Unides per a la superació de conflictes com el que va generar la Guerra Civil espanyola. En eixe marc, apostar per la publicació de les memòries d'algú que va defensar el bàndol colpista no és una provocació, sinó una declaració de principis: la memòria, tal com l'entén la Diputació, és de tots, plural i democràtica.
L'acte de presentació, celebrat a Ontinyent dins dels actes paral·lels de l'exposició sobre Luis Vidal Corella al Museu del Tèxtil, va comptar amb la presència del cap de secció de Memòria Democràtica de la Diputació, Paco Sanchis, el regidor de Cultura d'Ontinyent, Alejandro Borrell, i el mateix autor del llibre, Carlos Tormo. Va ser, en certa manera, un acte familiar: el net entregant a la societat la història del seu avi, sense editar-la ni jutjar-la, només contextualitzar-la. Perquè com recorda Tormo, és valuosa la memòria que transmeten les terceres generacions, eixa "postmemòria" que continua carregant amb les experiències traumàtiques dels qui van patir la guerra, amb tota la seua subjectivitat i els seus silencis. I en el cas de Ricardo Camallonga, també amb els seus dolços per a Ricardín i el seu tabac per al tio.