L’alcalde de València, Joan Ribó, ha presidit este dilluns a l’hemicicle municipal la presentació del llibre València republicana. Societat i cultura, que reunix més de 300 fotografies fetes a la nostra ciutat durant els anys 30 i que servixen per a recuperar, d’una forma molt gràfica, la memòria d’un temps d’important transformació urbana i efervescència cultural, política i econòmica en què, durant quasi un any, València va ser capital d’Espanya.
“És un llibre que reflectix en fotografies com era la València dels anys 30, una ciutat molt activa i molt bolcada amb la República que és important que nosaltres recordem perquè, com ha dit Salvador Calabuig, qui perd les arrels perd la identitat”, ha afirmat Joan Ribó després de la presentació d’esta obra en un acte en el qual també han intervingut la regidora de Cultura, Glòria Tello, i el coordinador de l’obra, Salvador Calabuig, que ha projectat i comentat a l’hemicicle algunes de les fotografies recollides en este llibre “potent i molt il·lustratiu del que va ser la dècada dels 30 per a les valencianes i valencians”.
Glòria Tello ha destacat la rellevància d’este esforç literari que “permet realitzar un viatge molt gràfic en el temps fins a una València que en aquells anys va destacar per la seua vida quotidiana, per la seua vida cultural, cinematogràfica i política, i va viure un procés de normalització de la seua llengua i literatura pròpies”. Tello ha assegurat que este llibre “és un homenatge a les valencianes i valencians d’aquella època, les il·lusions i la vida dels quals podrà compartir el lector a través de les imatges que mostra”.
Salvador Calabuig ha recordat en la seua intervenció que este dilluns, 12 de desembre, es complixen cent anys del dia en què tots els partits representats a l’Ajuntament van signar un primer manifest autonomista, abans de subratllar la importància de la fotografia per a tornar-nos el record i la memòria d’aquells anys republicans de València. “Una fotografia mai és imparcial, opta i emmarca, capta un instant i marca un moment, alhora que permet conservar coses que mai tornarem a veure”. Calabuig ha fet una semblança d’aquella època a través de les fotografies incloses en esta obra, moltes de les quals propietat d’arxius públics com el municipal, i en altres casos procedents de fons privats.
Després del passe de fotografies ha tancat l’acte l’alcalde de València, que ha assenyalat que València republicana. Societat i cultura és un llibre de “fotografies que il·lumina i ompli de rostres, de moments quotidians, festius o emblemàtics, uns anys coberts posteriorment pel vel de silenci que va imposar la dictadura”.
L’alcalde s’ha referit a la València de la dècada dels 30 com “una urbs que iniciava el seu trànsit a gran ciutat, un fet consolidat en molts aspectes amb la capitalitat republicana. A pesar de la guerra, a pesar de l’agressió feixista, de les privacions i mancances, va ser una ciutat que va saber demostrar al món la fortalesa del seu batec urbà”. En este sentit, l’alcalde ha recordat que València començà la dècada dels 30 amb 320.000 habitants i la va concloure amb més de 450.000.
Consorci València 2007 i el seu deute
Després de l’acte, i a preguntes dels periodistes sobre el Consorci València 2007 i la convocatòria d’un consell rector, l’alcalde ha reiterat la urgència d’abordar multitud d’assumptes al respecte: “hi ha molts aspectes que hem de tractar i que s'han retardat per la falta de govern de l'Estat: temes pressupostaris, el Varader, lloguer de nous amarres, consensuar el pla d'ús, el pagament del deute, els préstecs a curt termini…”.
Joan Ribó ha sigut taxatiu en expressar que “l'assumpte del deute el tenim molt clar: l'ha de pagar el govern estatal. Ho tenim claríssim. Quant als préstecs a curt termini és una qüestió que s'ha de resoldre ràpidament i hi ha moltes solucions per a fer-ho”. Així es referia l’alcalde de València a un deute al que ja s’ha referit en altres ocasions i del que considera que s’hauria de fer càrrec el govern central, tal i com en el seu moment va ocórrer amb altres esdeveniments similars, com les Olimpíades de Barcelona, o les exposicions universals de Sevilla o Saragossa.
Ribó s'ha referit igualment a la representació del govern central en el Consorci durant esta nova etapa. “Abans depenia del Ministeri d'Hisenda, però sembla que ara hi ha una discussió entre la Vicepresidència del govern i el ministeri d’Hisenda”.
Acord de futur
També s'ha referit l'alcalde de València a l'acord subscrit per 50 ciutats europees este cap de setmana a Roma per a crear una xarxa de ciutats que intervinga en assumptes relacionats amb defensa dels drets humans, immigració o política sobre refugiats. “Estic segur que eixe acord i eixa xarxa de ciutats serà molt importants en el futur”.
Ha assenyalat que el cap de setmana a Roma “ha sigut molt intens i ha servit per a constatar com totes les grans ciutats europees i espanyoles reclamen una nova política respecte a l'ajuda als emigrants i refugiats molt més avançada que la que plantegen els governs en general i la Unió Europea en particular. Em sembla que és una manifestació més de que les ciutats estem tenint cada vegada un major pes en assumptes com la immigració, la defensa dels drets humans, la lluita contra el canvi climàtic o l'alimentació”.
Un Ajuntament obert a tots
A preguntes dels periodistes sobre la cavalcada que organitza la Societat Coral El Micalet, l'alcalde ha recordat que es tracta d'un esdeveniment organitzat per una entitat privada, al que ha afegit davant els periodistes: “Ací tens un cartell de la presentació d'un llibre commemoratiu de la República, però si et gires, trobes un pessebre. Açò simbolitza perfectament el que vol fer estt Ajuntament: ser permeable a totes les activitats de tipus lúdic i cultural, incloent aquelles de caràcter religiós. Si la Societat Coral El Micalet planteja que vol fer este acte, evidentment podran fer-ho, sempre que ho autoritze la Delegació del Govern”, ja que la convocatòria transcorre pels carrers de València.
Per a l'alcalde, “en el marc d'esta casa totes les persones tenen dret a expressar-se. El que sí puc assegurar és que participaré en la cavalcada del dia 5 de gener, que és la cavalcada dels Reis Mags”, amb un origen religiós però amb molt arrelament popular en la ciutadania. Preguntat sobre si participarà en la cavalcada de les Magues de Gener que organitza la Societat Coral El Micalet, el alcalde ha preferit esperar al fet que arribe la sol·licitud a l'Ajuntament, encara que s'ha referit al dret de qualsevol ciutadà a expressar-se: “és una qüestió de drets fonamentals”, ha finalitzat.