Trobades 2018: «Nosaltres, pel valencià és una invitació a formar part de la llengua i la cultura del nostre país»

Vicent Moreno: «Per a ser un país com cal s’ha d’incloure la competència lingüística en la llei de funció pública valenciana»

Guardar

Trobades 2018
Trobades 2018

La Federació d’Associacions per la Llengua – Escola Valenciana ha oferit hui la roda de premsa de presentació de les Trobades 2018 a la Plaça de les Antigues Escoles de Rafelguaraf, el poble amfitrió de la xxxiii Trobada de la Ribera, que el diumenge 15 d’abril enceta el calendari de les festes pel valencià. En aquest espai emblemàtic de l’ensenyament en valencià, l’entitat cívica ha plasmat el disseny de les Trobades perquè el record de la gran festa perdure més enllà del dia clau. D’abril a juny, les Trobades d’Escoles en Valencià se celebraran pertot el País Valencià agermanades amb el lema ‘Nosaltres, pel valencià’, en homenatge al pensador i escriptor Joan Fuster.

#Trobades2018

Les Trobades són un moviment cívic que expressen l’estima col·lectiva pel valencià. Cada Trobada comarcal està confeccionada amb la il·lusió i el compromís de les comunitats educatives, les entitats de cultura popular i les Coordinadores Comarcals. «L’any passat vam superar amb escreix la xifra de 210.000 assistents; enguany, volem arribar a més gent», ha expressat el president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno.

En aquesta línia, Moreno ha remarcat: «Volem dir-li a tothom que les Trobades d’Escoles en Valencià trauen al carrer el model d’ensenyament òptim: l’educació en valencià. Estudiar en valencià ens acosta al plurilingüisme: al domini de les dues llengües oficials, el valencià i el castellà, garanteix un coneixement pràctic de l’anglés i dota l’alumnat de les capacitats necessàries per a viure i conviure en una societat multilingüe i multicultural. En un món globalitzat, el valencià t’obri la porta a les llengües».

Per la seua banda, el president de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera, Joan Cortés, ha exposat que «el model d’ensenyament que proposa Escola Valenciana dóna suport ferm a la renovació pedagògica, a la investigació científica. Està arrelat al medi i és constructivista. Sobretot, planteja el reconeixement de les comunitats educatives que introdueixen elements innovadors perquè les xiquetes i els xiquets aprenguen amb un somriure».

Cortés ha definit el model d’Escola Valenciana així: «educació en valors d’amistat, convivència, igualtat, pau, solidaritat, coeducació, ecologia... i, d’aquesta manera, avancem vers una societat de ment oberta, més humanitzada, que ha interioritzat tots els coneixements per fer el món més just».

Per a Escola Valenciana la millor manera de convidar la gent a estimar el valencià és a través d’una festa. El portaveu de l’entitat cívica ha convidat la ciutadania a gaudir de les 19 festes pel valencià que se celebraran pertot el País Valencià. Aquest diumenge 15 d’abril, Rafelguaraf enceta el calendari festiu de les Trobades d’Escoles en Valencià, seguit per Alcalalí, Alfara del Patriarca, la Vall d’Uixó, Monòver, Elx, Sant Vicent del Raspeig, Alacant, València, Llanera de Ranes, Bejís, Ador i Palma de Gandia, Vilanova d’Alcolea, Montitxelvo, Torrent, Polop, Gilet, Bétera i, finalment, Biar, és el poble que en juny tanca les festes pel valencià.

‘Nosaltres, pel valencià’

La memòria de Joan Fuster està present en les Trobades d’Escoles en Valencià 2018. Amb el lema Nosaltres, pel valencià, Escola Valenciana celebra la dignitat del poble valencià i li fa l’ullet a una de les obres cabdals del País Valencià: Nosaltres, els valencians. «En Escola Valenciana mantenim ben viu el llegat del gran pensador Fuster i l’acostem a les escoles i a la ciutadania en les festes d’estima col·lectiva vers la llengua i la cultura. Ens il·lusiona reconéixer la importància d’aquest humanista que influí i influeix, de forma determinant, en la geografia política del nostre país», en paraules de Vicent Moreno.

Les Trobades són un espai de convivència i també un espai de reflexió. Les Trobades, a l’igual que Joan Fuster, desperten consciències. L’escriptor suecà sabia que “explicar” era una invitació a “transformar”. Escola Valenciana aprofita aquests aplecs per proposar a la ciutadania canvis substancials que milloren la situació actual del País Valencià amb l’objectiu de poder viure en valencià. Entre les reivindicacions de l’entitat cívica, en destaca una d’històrica: incloure la competència lingüística en la llei de funció pública valenciana. «És estrany demanar que les empleades i els empleats públics ens atenguen en valencià i en castellà, les dues llengües oficials del País Valencià? Nosaltres pensem que no. Enguany, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià complirà 35 anys i la nostra llengua encara no gaudeix d’una situació de normalitat. Cal una empenta per potenciar el valencià i contribuir-ne a la normalització», ha exposat Vicent Moreno.

En l’ideari d’Escola Valenciana no podia faltar subratllar la necessitat de mitjans de comunicació públics en valencià i la correspondència de les televisions IB3 i TV3. «Fuster també desitjaria engegar la televisió i la ràdio en la nostra llengua. Poder escoltar tots els programes en la nostra llengua. Visualitzar les 19 Trobades d’Escoles en Valencià amb un gest senzill».

A tall de síntesi, Nosaltres, pel valencià «som les persones que sumem la nostra energia pel valencià. Perquè educar pel valencià és estar a favor del plurilingüisme, dels mestres que ensenyen el valencià i altres llengües i cultures des de l’estima. Nosaltres, pel valencià és abraçar la multiculturalitat, l’educació participativa i democràtica, l’ensenyament que transmet el coneixement científic. Nosaltres pel valencià és valorar que les persones aprenem des del cor. Nosaltres pel valencià és l’educació humana, que afavoreix el benestar emocional de les xiquetes i els xiquets perquè els encoratja a resoldre conflictes i els anima a ser feliços. Nosaltres, pel valencià. Vine amb nosaltres a la festa pel valencià. Amb tu, fem llengua, cultura i país», en paraules del portaveu d’Escola Valenciana.

L’alcaldessa de l’Ajuntament de Rafelguaraf, Rafaela Aliaga, s’ha mostrat satisfeta amb la implicació de tot el poble en l’organització de la Trobada de la Ribera: «Tot el teixit associatiu de Rafelguaraf ha treballat de valent perquè aquesta Trobada siga perfecta» i ha convidat la ciutadania a participar en aquesta cita amb la llengua.

De forma semblant, el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta i alcalde de Sumacàrcer, Txema Peláez, ha manifestat que «la Mancomunitat dóna suport a tot allò que es fa al territori i té per objectiu la vertebració i la dinamització». A més, Peláez ha al·ludit al compromís per «la dignificació de les llengües que conviuen al territori i l’ús del valencià. L’escola és essencial, però s’ha de traslladar a la indústria, al carrer...».

El Mural de les Trobades

Escola Valenciana ha agraït a la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera i a l’Ajuntament de Rafelguaraf l’amistosa benvinguda i el gest d’haver cedit una paret del poble per fer-la servir de llenç. El dissenyador Cèsar Amiguet ha plasmat el cartell de les Trobades 2018 en aquest mural. «Volem que el nostre missatge i el nostre ferm compromís amb el valencià romanga més enllà dels aplecs per la llengua, volem que perdure i que la ciutadania el tinga present sempre. Tenim el dret de parlar valencià a tothora i en qualsevol lloc», ha declarat Vicent Moreno.

La roda de premsa ha comptat amb la presència d’un gran nombre de personalitats polítiques com l’alcalde de Manuel, Josep Antoni Pastor Pons; la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Rafelguaraf, Esther Navarro Garcia; l’alcalde d’Alcàntera de Xúquer, Julio Garcia; l’alcaldessa de Benimuslem, M. Antònia Vilar; l’alcaldessa de la Pobla Llarga, Neus Garrigues, així com membres de la Coordinadora de Centres d’Ensenyament en Valencià de la Ribera, com Josep Chaqués, Pere Calpe i Emili Gascó, el cronista oficial de Rafelguaraf, Vicent Sanchis i la guanyadora del concurs de dibuix de la xxxiii Trobada de la Ribera, Àngels Carrascosa.

Destacats