Roba que guarda història: 'Memorias de trapo' porta la dansa i el teatre d'objectes a les aules valencianes amb una versió pionera per a xiquets amb discapacitat

L'Escalante estrena 'Memòries de drap' de LaMona Danza, amb una versió accessible per a públic infantil amb discapacitat el 30 de setembre.

Guardar

Espectacle 'Memorias de trapo'
Espectacle 'Memorias de trapo'
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Una muntanya de records cosits a la pell. Eixa és la imatge que proposa 'Memòries de drap', el nou espectacle de la companyia LaMona Danza que l'Escalante —projecte teatral de la Diputació de València— porta esta setmana als col·legis valencians. Els dies 29 i 30 de setembre, el Centre Cultural Nau 3 Ribes acollirà una peça que mescla dansa, teatre d'objectes i poesia visual per a parlar d'una cosa tan universal com els records, les arrels i el pes emocional que cada persona carrega damunt seu.

Peçes de roba que ballen, ombres que recorden

L'obra, dirigida per Paula Carmona —qui també puja a l'escenari juntament amb Elena Carretero—, narra el viatge interior d'una jove que porta damunt seu una acumulació singular de vivències. La protagonista anirà desfilant eixe bagatge emocional a través dels teixits amb què conforma el seu refugi. Teles, roba i objectes quotidians es convertixen ací en matèria escènica: jaquetes que es transformen en titelles, peçes de roba que cobren vida davall la llum i construïxen un univers on allò íntim es fa visible.

Però la jove no està sola en eixe viatge. L'acompanya la seua ombra, un personatge que des de la tendresa i el joc il·lumina els seus records i aviva les emocions que arrossega. La manipulació d'objectes i el treball d'il·luminació no són recursos secundaris en la proposta: són els verdaders protagonistes, els que transformen allò ordinari en extraordinari i fan que una camiseta vella puga convertir-se en la metàfora de tota una infància.

Un teatre que no deixa ningú fora

Si la funció del dia 29 està pensada per al públic escolar en general, la del 30 de setembre va un pas més enllà. Eixa segona representació és una versió expandida dissenyada específicament per a xiquets i xiquetes amb discapacitat, fruit del treball conjunt de LaMona Danza amb l'Associació Internacional d'Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut (ASSITEJ) i el mateix Escalante.

La proposta no es limita a retocar uns quants detalls tècnics. L'equip ha revisat en profunditat la banda sonora original, readaptant matisos sonors que podrien resultar sobreestimulants per a determinats públics i afavorint ambients més relaxats. Però potser el més cridaner del plantejament és que l'accessibilitat no comença quan s'apaguen les llums: l'acompanyament a l'espectador es concep des d'abans d'arribar al teatre, durant l'accés i la representació, i també una vegada acabat l'espectacle. Una cadena de cures que reconeix que anar al teatre també pot ser, per a molts xiquets i les seues famílies, una experiència que necessita preparació i suport.

L'adaptació es troba encara en desenvolupament i és precisament durant la residència artística i tècnica quan l'equip prova les distintes propostes i valora la seua incorporació definitiva a la peça. No hi ha fórmules tancades: la intenció és continuar aprenent durant el propi procés de creació.

"Memòries de drap reforça l'aposta de l'Escalante per una programació que explore noves formes de connectar les arts escèniques amb el públic infantil" - Rocío Gil, diputada delegada de Teatres de la Diputació de València

L'Escalante, dins d'una xarxa estatal per a les arts escèniques infantils

Esta producció s'inscriu en el marc del Circuit ASSITEJ, una iniciativa d'àmbit estatal dedicada a l'impuls de les arts escèniques per a xiquets i joves. LaMona Danza figura entre les companyies reconegudes en la xarxa de dansa-teatre de referència a Espanya. L'Escalante forma part de la Xarxa d'Espais del Circuit ASSITEJ, integrada per teatres i entitats que treballen l'escena dirigida a la infància i la joventut, i que promouen la reflexió sobre com programar per a estos públics en distints territoris.

En un moment que l'accessibilitat cultural continua sent una assignatura pendent per a moltes institucions, 'Memòries de drap' planteja una cosa inusual: que adaptar un espectacle per a xiquets amb discapacitat no és només una qüestió tècnica, sinó una forma diferent d'entendre què és el teatre i per a qui existix. Un parell de calcetins vells, una ombra i una mica de llum poden ser més que suficients per a respondre a eixa pregunta.