Vivim sotmesos a un ritme accelerat que a penes deixa espai per a detindre's i reflexionar sobre les grans preguntes de l'existència. ¿Per què naixem? ¿Qui o què som en realitat? ¿És el món tal com ens l'han contat i com creguem vore'l?
‘Reflexiones de un abuelo’ partix d'estes qüestions per a invitar el lector a frenar, observar el seu entorn i redescobrir el sentit de la vida per mitjà del pensament crític i el raonament lògic. L'obra aborda nombroses temàtiques relacionades amb la societat actual i planteja una possibilitat incòmoda: que bona part de les persones estiga acceptant com a normal una realitat construïda sobre idees falses, interessos aliens o comportaments assumits amb excessiva submissió.
Davant d'una societat que poques vegades es qüestiona el perquè de les coses, ‘Reflexiones de un abuelo’ es presenta com una proposta que situa les idees, les reflexions i la cerca de la veritat per damunt de qualsevol altra consideració.
Una nova forma d'entendre la literatura
La trajectòria de ‘Reflexiones de un abuelo’ representa un canvi d'enfocament dins de la literatura actual. El seu autor definix l'obra com un ‘no llibre’: un concepte que el que és verdaderament important és el contingut, mentre que la identitat, la notorietat i el reconeixement de qui escriu passen a un segon o tercer pla.
La prioritat en cap cas és promocionar l'autor, sinó compartir preguntes, raonaments i reflexions que puguen ajudar els lectors a trobar sentit a la seua pròpia vida. L'obra tampoc respon a una motivació econòmica. El seu autor rebutja obtindre qualsevol tipus de benefici per haver-la escrita i planteja el seu contingut com un regal al lector i com un acte d'altruisme.
L'absència de pretensions econòmiques aporta una dimensió singular al projecte. L'autor ni ven els seus pensaments ni busca rendibilitzar els seus raonaments, només els compartix lliurement en un moment històric que pràcticament qualsevol activitat, creació o experiència tendix a monetitzar-se.
El contingut per damunt de l'autor
Amb un ‘no llibre’, l'obra ocupa el centre de tot. L'autor perd rellevància i es convertix en una figura intranscendent davant del valor i la utilitat de les idees.
El concepte de ‘no llibre’ resulta excepcional dins del panorama literari. Sorgix en una societat marcada per l'afany econòmic, la cerca constant de reconeixement, el protagonisme personal i la construcció pública de l'ego.
‘Reflexiones de un abuelo’ es declara alié a eixes dinàmiques. L'absència d'interessos comercials, polítics, religiosos o tecnològics permet que el text avance amb total llibertat, sense condicionants externs ni traves.
La seua narrativa és fluida, directa i col·loquial. Aborda sense embuts assumptes d'actualitat que afecten la societat més profundament del que moltes vegades es reconeix. Eixa franquesa és un dels elements que més valoren els seus lectors, els qui troben en les seues pàgines una veu lliure, crítica i allunyada dels discursos convencionals.
Hi ha molts llibres que es poden catalogar com a molt recomanables; el ‘no llibre’ ‘Reflexiones de un abuelo’ és, sense cap dubte, un d'ells.
